El català perd ús social, però desapareix l'hostilitat cap a la llengua

PalmaLa llengua catalana sofreix una pressió jurídica i política que repercuteix en la baixada del seu ús social. Això és el que desprèn el darrer 'Informe sobre l'estat de la llengua catalana 2014', que s'ha presentat aquest dimecres a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per part de Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat, la qual ha realitzat l'estudi, i Joan Melià, coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB.

L'informe revela que aquesta disminució d'ús és deguda al degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, especialment en l'àmbit de l'ensenyament. Per altra banda, també s'accentua una reducció de persones que tenen el català com a primera llengua –o inicials–, especialment a Catalunya, que passa de 2.036.000 catalanoparlants inicials el 2003 a 1.939.000 el 2013, una pèrdua de 97.000 persones. Aquesta xifra,

segons l'estudi, es deu a la confluència de variables demogràfiques i sociolingüístiques, atès que en els darrers deu anys el creixement natural ha disminuït i, per altra banda, existeix un augment de mortalitat entre les generacions grans de catalanoparlants inicials.

Pel que fa a les xifres corresponents a les competències bàsiques, trobam que, d'una població total als Països Catalans de 13.499.028 habitants, el 90,8% diu que entén la llengua; el 64,3% declara que la sap parlar o, el que és el mateix, un terç de la població no sap parlar català; un 70,5% la sap llegir, i la xifra més baixa s'observa en l'escriptura, ja que només un 46% afirma saber-ne.

Amb tot això, Miquel Àngel Pradilla ha explicat que la comunitat lingüística catalana "continua fent el camí cap a la normalitat" amb els avantatges de ser una llengua demogràfica mitjana, és a dir, que es troba entre les llengües amb més parlants del món, però té dificultat per atreure coneixedors de la llengua a un ús social. "No n'hem estat capaços", afirma Pradilla. Superar aquest repte "és clau" per a la projecció de futur, que és fer de la llengua catalana "la llengua de cohesió social".

Tanmateix, Joan Melià ha volgut destacar que en aquest informe "la presència de les Illes Balears no és tan elevada com en altres anys" a causa del fet que el 2014 no hi va haver cap estudi demolingüístic, com sí que n'hi va haver a Catalunya, al País Valencià i a la Franja. En el proper informe de 2015, però, aquestes dades ja estaran recollides i, per tant, s'hi podran incloure.

Desapareix l'hostilitat

El 2011 es produeix la governabilitat del Partit Popular al País Valencià, les Illes i a l'Estat. Això genera, segons Miquel Àngel Pradilla, "un context sociopolític que no és favorable per a la rehabilitació de la llengua catalana i, en alguns casos,

presenta una hostilitat evident". N'és una prova la irrupció d'una ideologia multilingüe amb programes "clarament jeràrquics que privilegien unes llengües més que unes altres, malgrat que ho facin de manera equitativa".

No obstant això, el nou Govern a les Illes "s'ha trobat amb una situació pitjor que altres vegades" en matèria de política lingüística, apunta Joan Melià. Tot i això, Melià creu que "la cosa va lenta", però des d'una perspectiva de gestió política "l'hostilitat que hi havia contra la llengua catalana ha desaparegut".

Melià, però, ha remarcat que en certs àmbits de funció pública, com la sanitat o les forces de seguretat, "els ciutadans s'han de sentir totalment lliures sense pressions per poder triar la llengua que volen, és un dret al qual no podem renunciar". En aquest sentit, el coordinador del GRESIB fa referència al procés de normalització lingüística pel qual un dels elements més negatius es troba en "el temor d'utilitzar la llengua pròpia d'aquest territori" en administracions i institucions públiques.