De les cendres de la Marina de Llucmajor neix una iniciativa ciutadana d'un abast més gran
Aquesta setmana s'han iniciat les expropiacions de Llucmajor per la instal·lació imminent de 110 torres elèctriques d'alta tensió de 40 metres d'alçària
PalmaEl Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de les Balears ha acollit aquest dimarts horabaixa una trobada de diversos representants dels col·legis de professionals de les Illes per posar en marxa una cadena d'accions que frenin els futurs projectes de construcció de línies d'alta tensió a l'Arxipèlag, arran de la batalla perduda de la Marina de Llucmajor.
"La derrota de la Marina de Llucmajor ha estat sols el detonant", assegura Marta Urbina, la portaveu de la plataforma Alta Tensió, que ha lluitat durant tres anys per aturar el projecte de Red Eléctrica Española (REE). Al llarg d'aquesta setmana tindran lloc les primeres expropiacions, que han de permetre, en una primera fase, la instal·lació de torres d'alta tensió de 40 metres d'alçària des de la subestació elèctrica de Llucmajor a la de Cala Blava. Com ja va posar en evidència el col·lectiu, la línia suposarà una profunda alteració en el paisatge verge de la comarca de Migjorn, així com en el medi ambient i en la salut dels seus habitants.
Amb l'ajuda d'alguns membres del Col·legi d'Enginyers, la plataforma va elaborar un pla alternatiu en què proposava l’ús de de diverses línies aèries ja existents, de 66 kV, fet que permetria respondre a un error simple de xarxa sense que suposàs una caiguda del sistema o fer treballar les infraestructures per sobre de les seves possibilitats. Aquesta proposta va ser presentada en forma d'al·legació al govern central, però ningú no en va fer cas, comenta l'enginyera industrial i especialista en línies elèctriques aèries Maria Antònia Moyà, qui també ha assessorat el col·lectiu durant els seus anys d'activitat.
Nou paradigma energètic
"El problema és el canvi d'estàndard elèctric", assegura Urbina, que "suposarà que totes les línies elèctriques que s'instal·lin a partir d'ara siguin de més de 66 kV", una potència que tant els enginyers del col·legi com els membres de la plataforma consideren "absolutament desmesurada" amb relació a "una illa d'un centenar de quilòmetres com Mallorca". A més, aquest problema afecta totes les Illes Balears, motiu pel qual consideren que la lluita no pot quedar aturada.
La iniciativa ha estat impulsada per Moyà i fa mesos que es gesta. La d'avui és només la primera passa d'una sèrie d'esdeveniments que serviran, ben probablement, per constituir una plataforma d'entitats organitzades representatives de "la societat il·lustrada" –amb paraules de Moyà– com la ciutadania interessada en la conservació del territori. "Pensam que els col·legis professionals, com a representants de les diferents professions, són una bona mostra del mosaic que forma la nostra societat i per això hem partit d'aquí", encara que hi afegeix que "el moviment està obert a tota la societat civil, que és qui ha d'agafar el protagonisme i liderar la defensa dels nostres paisatges".
La següent passa consistirà a contactar amb ONG i altres entitats ciutadanes que vulguin unir-se a la lluita per preservar el territori de l'Arxipèlag. A partir d'això, organitzaran les accions que es considerin apropiades per aturar els projectes d'instal·lació de línies d'alta tensió a les Balears. "Sense moviments com els nostres, es Trenc, ses Covetes o la Dragonera ja no existirien", assevera Moyà.