El ‘ciberbullying’ augmenta entre adolescents
L’Oficina de Defensa dels Drets del Menor va obrir 237 expedients durant l’any passat
PalmaLa memòria que està preparant Joan Marc Tur, director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), revela una dada impactant: 237 expedients oberts al llarg del 2015. És la xifra més alta fins ara, no només en relació amb les actuacions fetes, sinó el rècord d’ençà que es creà aquest departamentm que té per objectiu assegurar la protecció dels infants, assegura el seu reponsable. Revisant les estadístiques, Tur adverteix un repunt de la violència en general i li preocupa l’augment de casos de ciberassetjament, sobretot -diu- perquè estan relacionats amb parelles adolescents.
L’any passat, l’Oficina del Menor va registrar 9 casos d’assetjament escolar ( bullying ) i 11 més de ciberassetjament, és a dir, mitjançant les noves tecnologies. Són xifres que han anat en augment en els darrers anys i que, segons Tur, indiquen una tendència a tenir en compte per l’equip que dirigeix i per posar mesures.
Aquest psicòleg estableix una relació molt directa entre el ciberassetjament i la violència domèstica, sobretot perquè han detectat adolescents que controlen les xarxes de la seva parella, el seu Whatsapp, el seu mòbil o que, fins i tot, pirategen els seus comptes per poder entrar i veure Instagram.“Treballam amb menors, però veim que amb els adolescents hem de fer feina, perquè sí que es detecta aquest pic de control de la parella a través de xarxes, del telèfon intel·ligent, etc. I això va a més”, comenta Tur.
Víctimes i agressors
Respecte als casos d’assetjament escolar, el director de l’Oficina del Menor considera “prioritari” protegir la víctima, però també reclama treballar amb els agressors. Per la seva experiència, Joan Marc Tur està convençut que aquests també han estat víctimes o han viscut situacions de victimització i que “molts d’ells són futurs maltractadors”.
L’augment d’expedients està directament relacionat amb la decisió de Tur d’investigar amb profunditat la diversitat de casos que veuen a diari. “Per la diversitat d’actuacions que ens arriben, cal fer una investigació a fons, perquè moltes vegades pot haver-hi més coses del que sembla”, aclareix.
No és el més habitual, però part de les actuacions s’han iniciat d’ofici, a partir de rebre un comunicat anònim o en veure notícies publicades als mitjans de comunicació que afecten un menor, com poden ser les informacions d’assetjament.
Sobre el tractament informatiu dels casos en què hi ha implicats infants, Tur es mostra taxatiu i parla en nom de tots els membres de l’ODDM: “Som molt crítics amb l’ús de la imatge dels menors i, sobretot, amb l’exposició pública amb fotos on es poden reconèixer qui són, a quina escola van, etc. Això és marcar l’infant”. En la seva opinió, no és només una responsabilitat del mitjà, “que té dret a informar, és una responsabilitat dels pares: és un menor en una situació en què continuarà sent assenyalat per aquesta exposició mediàtica. No és adequat exposar un menor a una situació de conflicte”.
Actuacions dispars
La gran majoria de les actuacions fetes durant el 2015, fins a un 30%, tenen a veure amb la integració social i la protecció jurídica dels menors, i, d’aquests, més de la meitat són casos molt dispars: situacions de risc, relacionades amb sectes, amb mendicitat, discapacitat, explotació laboral de menors, discriminació, habitatge, fugues, tutela...
Un altre 14% de la feina feta l’any passat té a veure amb temes d’educació, escolarització, al·lots amb necessitats educatives especials, amb altes capacitats, problemes amb centres educatius, amb les normes de convivència, etc.
Per què no es fan programes sobre nins excepcionals?
Aquesta és la pregunta que planteja Joan Marc Tur arran de la polèmica entorn a un nou programa sobre bullying a la televisió. Ell es mostra partidari de fer visible aquest problema, però no d’emprar els infants per fer espectacle.
“Per què no es fan programes de nins amb altes capacitats, o que són experts matemàtics, o grans músics...?”, qüestiona el psicòleg. “Hi ha al·lots, joves i menors que no beuen, que no es droguen, no peguen i són la immensa majoria. I d’una petita minoria amb problemes greus es fa massa espectacle”, afirma.
