La ciència reclama el seu paper i mesures ‘impopulars’

Palma“És el moment de recórrer a la ciència, perquè ens digui d’on ha vingut, quan, com...”, reivindica l’investigador de la UIB Miguel Àngel Miranda. La constitució d’un comitè de seguiment de la malaltia provocada per la Xylella fastidiosa, en què hi hagi científics, és una passa necessària, segons Miranda.

La constatació de la presència i el posterior contagi d’aquest bacteri s’han fet en el moment que s’han posat en marxa més mitjans i s’han duit a terme els controls adequats, comenta Miranda, però pot ser que arribàs fa temps a les Balears: “Pot passar desapercebut, perquè en alguns casos pot aniquilar la planta i en d’altres no”. Per això, l’investigador, que coneix el funcionament d’aquesta malaltia a través del vector, el bacteri, que la contagia, considera que els científics haurien de tenir un paper més actiu en l’estudi i control de la Xylella fastidiosa.

Aprofitar la insularitat

Altres mesures que proposa el científic tenen a veure amb la insularitat. “Ens hauria de servir per protegir més els nostres recursos i el paisatge”, comenta.

“Com a Illes, és molt més fàcil controlar una plaga o malaltia, però has de ser ferm, tenir un sistema de quarantena especial, amb anàlisis, i no tothom està disposat a prendre mesures que no són populars”, hi afegeix Miranda.

Segons l’expert en el mosquit tigre o la vespa asiàtica, Holanda és el gran forat pel qual entren a Europa aquestes plagues i malalties, allotjades en plantes, ja que, una vegada que arriben les espècies vegetals a aquest país, se les etiqueta i poden circular per la Unió Europea sense més controls.