La ciutadania diu “prou” a la massificació turística
Més de 3.000 persones recorren Palma per reclamar alternatives
Palma"Fins aquí hem arribat” va ser el clam més repetit a la manifestació d’ahir horabaixa contra la massificació turística, organitzada per l’assemblea 23-S, que aglutina una cinquantena de col·lectius socials d’arreu de les Balears. Més de 3.000 persones varen omplir el centre de Palma per dir “prou” a la massificació turística i exigir alternatives.
“Comença a esquerdar-se el relat dolç del turisme i la gent comença a estar convençuda que cal posar-hi límits de qualque manera. Apostam pel decreixement turístic i sabem que fan falta polítiques valentes i rupturistes”, va reivindicar Margalida Ramis, portaveu de l’assemblea, qui va demanar més contundència al govern actual. “És un clam social per donar una empenta a un govern que ara mateix entenem que seria molt més sensible a iniciar polítiques de diversificació, polítiques al marge del turisme”, va afegir.
La manifestació, que va partir de la plaça d’Espanya a les 18.30 hores, va transcórrer en un to festiu i reivindicatiu i hi varen prendre part famílies, joves i gent de totes les edats vinguda d’arreu de Mallorca. Durant tot el recorregut, el so de les xeremies es va barrejar amb la veu dels manifestants clamant contra la massificació amb consignes com “Sense límits no hi ha futur”, “No hi cabem” i “Qui estima Mallorca no la destrueix”. També es varen poder sentir crits contra el lloguer turístic com “Fora d’aquí, Airbnb” i “No volem pisos turístics”, i contra els turistes com “Tourist go home, refugees welcome” i “No és turismofòbia, és lluita de classes”.
El recorregut va finalitzar una hora més tard al passeig del Born, on representants del GEN-GOB Eivissa, Kellys Mallorca, Ciutat per a qui l’habita i la Plataforma antiautopista Llucmajor-Campos varen prendre la paraula.
“Morim del turisme”
Núria Prats, en nom del GEN-GOB Eivissa, va qualificar la situació actual del turisme a l’illa de “ foc descontrolat que ho engoleix tot al seu pas i es devora a si mateix”. “Morim del turisme”, va dir Prats, i va denunciar la inacció dels gestors públics que, “en el millor dels casos, són mediocres i sense idees” amb “equips tècnics controlats pel lobby turístic”. “El nostre petit comerç desapareix; el camp es mor i es dedica a l’especulació; el teixit empresarial alternatiu, orfe de qualsevol interès institucional, tanca les portes; els salaris baixen; els llocs de feina es precaritzen; cada dia som més pobres”, va lamentar. “És hora de dir prou, per això som aquí”, va concloure.
Autopista Llucmajor-Campos
El projecte de desdoblament de Llucmajor-Campos aprovat pel Consell de Mallorca va ser objecte de dures crítiques per part de la Plataforma antiautopista, que va aprofitar la seva intervenció per reclamar-ne la retirada. “Els acords de governabilitat deien clarament que deixarien de fer autopistes disfressades de desdoblaments i ara ens fan una autopista disfressada de desdoblament”, va denunciar Xavier Mas, en nom de la plataforma.
Mas va recordar que fa 25 anys que lluiten contra la construcció d’aquesta autopista i va lamentar que finalment la facin “els que tota la vida havien estat darrere la pancarta”. Així mateix, va denunciar que l’objectiu d’aquest projecte és “afavorir i incrementar l’oferta turística”. “S’està capolant foravila a cop de fer xalets per fer-hi lloguer turístic. I això són els mallorquins, no són els estrangers”, va etzibar Mas.
Carrers al servei dels habitants
Sota el clam unànime de “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”, Carme Oliva, en nom d’aquesta plataforma, va reivindicar uns carrers i places “al servei dels habitants”, uns ports “lliures de grans naus” i menys vols “en uns aeroports que sembla que tot ho poden, on descarreguen multituds que fan del nostre hàbitat un producte més de consum ràpid”. Oliva també va defensar “un comerç de proximitat que cobreixi les nostres necessitats” i va denunciar que, en lloc d’apostar per polítiques socials, s’inverteixi en promoció turística.
Per la seva banda, Nani Sánchez, del col·lectiu Kellys Mallorca, va denunciar les condicions laborals de les cambreres de pisos que han de fer front a la sobreocupació dels hotels i va mostrar el seu rebuig al turisme de gatera, “que no té gens de respecte per l’illa” i fa “impossible descansar en condicions” a les persones que viuen en zones turístiques com l’Arenal.
L’antropòleg Marc Morell va ser l’encarregat de tancar els parlaments amb la lectura d’un manifest en què va començar denunciant la precarització laboral i la “pràctica desaparació d’oficis vinculats a l’artesania, l’agricultura, la indústria i la pesca” que ha comportat l’especialització turística.
“Ens han dit que el turisme és la indústria sense fum, però ha demostrat ser ecològicament insostenible i el principal responsable de la destrossa del territori”, va subratllar, i va acabar recordant que si “ahir lluitàvem per la Dragonera, l’autopista Palma-Inca, es Trenc... avui és Mallorca sencera, i no podem esperar que la salvin per nosaltres. Fins aquí hem arribat!”.