Fer ciutats des dels ulls de la infància
Unicef premia els ajuntaments que introdueixen la perspectiva dels nins en les polítiques municipals i en fomenten la participació als espais de decisió
PalmaAvui és el Dia mundial de la infància i ja han passat més de deu anys d’ençà que Unicef va llançar el seu programa Ciutats Amigues de la Infància, una iniciativa que vol impulsar la participació infantil en les decisions municipals i convertir els pobles i ciutats en espais amables per als nins i les nines.
Durant aquest temps, Eivissa, Maó, Ciutadella, Santa Eulària del Riu, Santanyí i el Consell de Formentera n’han obtingut (juntament amb més de 150 municipis arreu de l’Estat) el segell, tot i que una altra dotzena de municipis de les Balears ha manifestat el seu interès a fer la passa i a aplicar, de manera transversal, la visió de la infància a les polítiques que impulsin des dels seus ajuntaments.
Sílvia Casanovas és coordinadora del comitè d’Unicef de les Balears i explica quin és el procediment per convertir-se en una Ciutat Amiga de la Infància: “La mida del poble o municipi és indiferent, no hi ha restriccions”, afirma. El que és imprescindible és que el ple de l’Ajuntament aprovi una moció amb el suport de tots els grups per a la posada en marxa del procés, perquè “així es garanteix la sostenibilitat del compromís en el temps si es produeixen canvis de govern”.
També és necessari crear, des de l’Ajuntament, un òrgan de participació infantil per “tenir en compte els nins i les nines”. Aquest òrgan podria ser, com en el cas de Santanyí, un Consell de la Infància o un ple infantil que es convoqui per escoltar les peticions i els suggeriments dels infants del municipi, tal com preveu posar en marxa l’Ajuntament de Palma.
Diagnòstic
A més, des del Consistori, s’ha d’impulsar un diagnòstic de l’estat de la infància al municipi per analitzar aspectes com les situacions de vulnerabilitat econòmica i social, l’educació al poble, l’existència i les característiques dels temps i els espais d’oci.
“Aquest diagnòstic permet, després, elaborar un pla local amb una visió estratègica que tingui en compte els infants en totes les polítiques municipals, començant pels pressupostos de l’Ajuntament”, afirma Casanovas.
La commemoració del 20 de novembre, amb actes que estiguin adreçats a nins, utilitzar internet i el portal web de l’Ajuntament per difondre les activitats que s’organitzen al municipi i l’obertura de processos de participació també són actuacions que han d’impulsar aquelles ciutats que vulguin ser declarades amigues de la infantesa.
El segell d’Unicef es concedeix per un període de quatre anys, però després dels dos primers es fa una revisió dels compromisos per comprovar si el municipi els està complint.
A més, des d’Unicef posen en marxa altres activitats cada any, com el Parlament infantil, que s’organitza amb l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor i que va tenir lloc -la cinquena edició- divendres.
“Ens ha canviat la vida”
Santanyí és, de moment, l’únic municipi mallorquí amb el segell de Ciutat Amiga de la Infància i Antoni Matas (regidor de Serveis Socials, Immigració, Consell de la Infància i l’Adolescència, Participació Ciutadana, Comerç, Indústria i Transports) assegura que la distinció “ha canviat la vida al municipi gairebé al 100%”.
Matas explica que, fa dos anys, a l’Ajuntament van veure que “ho teníem realment fàcil per obtenir el guardó”, perquè “ja hi havia molta sensibilitat pel que fa a les qüestions que afecten els nins i moltes de les feines que se’ns demanaven ja les estàvem impulsant”.
Tot i així, el canvi s’ha notat en qüestions com la creació del Consell de la Infància i l’Adolescència, on hi ha representades les entitats que treballen amb infants, les amipas, l’equip de govern i l’oposició, i sis alumnes dels col·legis més grans del municipi.
Aquests sis estudiants són escollits entre un òrgan de participació infantil format, aproximadament, per 50 nins dels 13 nuclis de població que integren Santanyí. Allà hi donen l’opinió sobre les polítiques del Consistori i expressen les seves demandes.
“Els infants del grup de participació tenen entre vuit i 18 anys i volen canviar-ho tot!”, assegura Matas: “Els nostres nins surten molt al carrer i veuen quines són les coses que s’han de canviar per fer l’espai més amable”. Proposen la millora dels parcs infantils, la instal·lació de passos de vianants elevats i també poder participar en l’organització de les festes del poble, entre d’altres coses.
“Ens ho toquen tot: des de qüestions relacionades amb l’esbarjo a les barreres arquitectòniques, la mobilitat i l’energia”, explica el regidor, que també recorda que aquest estiu Unicef va fer una revisió del seu distintiu: “La vam passar i, segurament, d’aquí a dos anys intentarem renovar aquest segell de Ciutat Amiga de la Infància”.
Palma, candidata a ser ‘ciutat amiga’ el 2017
Una dotzena de municipis mallorquins (com Binissalem, Valldemossa i Calvià) han mostrat la voluntat d’obtenir el segell. En el cas de Palma, ja s’ha avançat en la creació de les comissions que coordinaran el procés.
Aligi Molina, regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics, explica que ja s’han posat en marxa mesures per “mirar la ciutat com la miraria un infant”. Un exemple en són les rutes escolars, que volen donar a les criatures la possibilitat de caminar amb seguretat pel carrer: “També té un component de gènere, ja que, en la majoria de casos, són les mares les qui van a cercar els nins a l’escola. I això els donaria independència, més temps i autonomia”.
“Encara som lluny de la ciutat que ens agradaria”, diu, “però el compromís pel segell ha de servir per coordinar-nos amb Unicef i fer passes en aquesta direcció”. Molina explica que algunes idees de l’equip de govern són la creació d’un ple municipal infantil, en què els menors puguin expressar les necessitats més immediates i aplicar una mirada infantil a la revisió del PGOU.
De moment, es treballa en un informe que ha de servir per obtenir un diagnòstic de la situació dels infants i que estarà llest “en els primers mesos del 2017”. A partir de l’informe, es farà un pla municipal de la infància i l’adolescència per elaborar polítiques amb perspectiva infantil de manera transversal.