Els col·lectius ho fan possible

Per any nou, la junta directiva del col·lectiu de moros 11 de Maig ja està en marxa. I com ells, la resta d’implicats en el Firó. Aquestes darreres setmanes la feina es multiplica i no queda temps quasi per dedicar a la família. Hi haurà novetats que no es coneixeran fins al dia del simulacre. “Cada any feim coses diferents perquè ens avorrim. Innovam petits detalls que després es veuran molt”, comenta amb sorna Xiscu Martorell Ross, actual president del col·lectiu de moros.

Quan Martorell va començar a participar com a moro en la festa, fa més de vint anys, eren uns 60. Avui és un grup de 1.200 persones. Encara així, l’organització és la clau. Es divideixen per grups de feina i cadascú sap el que ha de fer. El mateix dilluns dematí preparen la recreació a la platja de Can Generós i a la del Repic: cordes, barques... És un treball físic que s’ha de fer. Després, toca dinar amb el grup i, a les tres i mitja, cap al Port, a preparar-se...

Representants d’aquest col·lectiu, amb l’Ajuntament, el col·lectiu de Sant Ponç 1561 i el de pagesos formen una coordinadora i s’encarreguen de tota l’organització de la festa. Les decisions que pren la coordinadora s’han de respectar. “La feina que han fet els col·lectius és engrescar la gent a participar, de divulgació, de què va passar aquell dia, i de difusió”, comenta Aina Mora, de + Cultura. “Com a solleric, ser d’un col·lectiu implica una regulació dels rols. La festa està en mans del poble, perquè hi hagi un cert ordre”, afegeix.

Bernat Reynés és des de fa set anys el capità Angelats, una responsabilitat que es tradueix en nervis per molt que el text l’hagi repetit cinquanta mil pics, segons diu. “Form part d’un col·lectiu sense el qual no es podria fer res. Tenc la sort de ser la cara o el representant de la festa, però és una responsabilitat ho vulgui o no”, explica entre reunions de feina i compromisos lligats al Firó. Aquestes són setmanes de preparació més intensa, encara que la feina es fa durant tot l’any. En el seu col·lectiu són uns 900 membres, aproximadament. “Fa 15 anys no és que ningú volgués ser moro, és que ningú volia ser ni moro ni pagès. Sí, la cosa ha canviat una mica...”, recorda de quan la festa no havia arribat al volum de gent que mou ara.

El col·lectiu de pagesos també ha passat a ser molt nombrós. Les Valentes Dones són elegides democràticament, quan fa dècades eren triades a dit. A més, comenta Aina Mora, que fou Valenta Dona el 1986, participen en molts d’actes tot l’any i són part dels personatges històrics. “Una Valenta Dona es vesteix molt dematí i no es lleva el vestit fins tard”. I com elles, la resta de personatges històrics. Però per la representant de + Cultura, el que s’ha de destacar és la unitat del poble: “Tant de bo tinguéssim més dies de Firó, és un dia en què menjam gairebé el mateix, tothom fa olor d’allioli, d’herbes... moltíssima gent va a l’ofrena de flors i fins i tot gent del col·lectiu de moros es vesteix de pagès per poder participar-hi”.