Les comares de les Balears comparteixen bones pràctiques sobre salut reproductiva

Aquesta jornada científica, que s'ha duit a terme a l'hospital de Son Espases, s'emmarca dins els actes de celebració del Dia de la comare

Un moment de les jornades organitzades per l'Associació Balear de Comares / COIBA
Anna Vidal
09/05/2017
2 min

PalmaUna vuitantena de comares de diferents hospitals i centres d'Atenció Primària de les Balears s'han reunit aquest dimarts a la sala d'actes de l'hospital de Son Espases per compartir alguns dels millors programes que actualment hi ha en marxa en matèria de salut reproductiva a la Comunitat Autònoma.

Isabel Sampedro, presidenta de l'Associació Balear de Comares, i Margalida Alomar, comare d'Atenció Primària i antiga presidenta, han inaugurat aquesta jornada, que ha servit per concloure els actes de celebració del Dia de la comare, que va ser el 5 de maig. Segons ha explicat Sampedro, l'objectiu final d'aquesta trobada és, d'una banda, posar en contacte els professionals perquè tinguin referents en el cas que vulguin posar en marxa les pràctiques presentades i, de l'altra, treballar per “l'equitat en l'atenció”.

Així, per exemple, Pilar Romero, comare de l'Hospital de Manacor, ha explicat les alternatives que fan servir en l'assistència a gestants amb ruptura prematura de membranes quan es romp la bossa sense que la dona s'hagi posat de part; Carmen Herrero, de l'Hospital d'Inca, ha compartit l'experiència d'utilitzar l'òxid nitrós com a analgèsic al paritori, i Isabel Aragón i Noelia Fuxà, de l'hospital Mateu Orfila, han presentat les xerrades que fan a les futures mares sobre el funcionament de la sala de parts amb un recorregut virtual de les instal·lacions i les opcions que tindran. En tots els casos, ha explicat Sampedro, s'han presentat pràctiques amb “evidència científica”, a més dels principals resultats obtinguts i les dificultats a tenir en compte.

Pell amb pell a la cesària acompanyada

Araceli Navas, comare de l'hospital de Son Espases, ha explicat que des de 2014 ofereixen el servei de pell amb pell en els casos de cesària programada en què no es preveuen complicacions. Aquest servei inclou, d'una banda, l'acompanyament durant el part d'una persona, normalment la parella, que la mare decideix, i de l'altra, realitzar el pell amb pell amb la mare, que consisteix a posar en contacte l'infant acabat de néixer amb la mare immediatament després del part. Navas ha destacat, entre els principals beneficis d'aquesta pràctica, que el nadó “s'adapta millor a la vida extrauterina perquè el contacte amb la mare l'ajuda a recuperar-se abans de la situació d'estrès que suposa el part, es redueix el plor i ajuda a termoregular la temperatura del bebè”. Així mateix, afavoreix el sistema immunològic del bebè i millora el vincle entre el nadó i la mare, ja que la cesària interfereix en l'establiment del vincle per la falta de contacte. En els casos en què no es pot fer el pell amb pell immediat, Navas ha explicat que s'intenta que es pugui realitzar en els minuts posteriors a l'operació.

stats