Les conclusions dels experts auguren un duel caïnita pel nou model de finançament

PalmaNingú esperava que la reforma del model de finançament autonòmic fos senzilla però, després de veure les conclusions que ha elaborat el comitè d’experts que es va crear per dur-lo a terme, es preveu una lluita acarnissada per, probablement, arribar a un punt en què s’admeti que mai plou a gust de tothom.

Les comunitats (o els experts que elles han triat perquè formin part del comitè) han vist que, pel que fa al finançament, les aliances no tenen per què concordar amb colors polítics. En un document de més de 160 pàgines on aproximadament el 40% són vots particulars, queda clar que pràcticament cap dels 21 membres del comitè, format per 16 representants de les comunitats i les ciutats autònomes i cinc del govern central, està satisfet amb la proposta.

La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, ja va anunciar aquesta setmana que el Govern lluitarà pels interessos de les Balears encara que vagin en contra del que defensen altres comunitats governades pels socialistes. I, previsiblement, això és el que passarà. S’augura un xoc de trens entre els diferents territoris per qüestions com la desaparició de la clàusula de l’ statu quo, les quitances del deute o la possibilitat que les comunitats augmentin l’IVA de manera col·legiada. A més, segons els càlculs de l’Executiu balear, el model que sortiria del comitè d’experts faria a l’Arxipèlag perdre,cada any, 100 milions d’euros.

Els membres del comitè no han tardat ni una setmana a atacar-se els uns als altres, acusar-se de poca professionalitat, de falta d’expertesa i denunciar que n’hi hagi que varen començar el procés defensant determinades mesures i l’han acabat apostant pel contrari. A més, les persones escollides per l’Administració General de l’Estat critiquen, en el seu vot particular, haver estat en minoria davant les comunitats i consideren que s’hauria d’haver establert un sistema de ponderacions que beneficiàs les seves opinions.

En qualsevol cas, algunes de les principals conclusions (qüestionades per ells mateixos) són aquestes: eliminar de manera gradual la clàusula de l’ statu quo, que evita que les reformes del model deixin una comunitat pitjor del que estava i que beneficia territoris com Extremadura, Galícia, Castella i Lleó i Aragó; rebutja les quitances de deute, una qüestió que des de les Balears i, per exemple, des del País Valencià es reclama, perquè s’atribueix l’endeutament a l’infrafinançament; obre les portes a la creació de copagaments en el sector sanitari; demana que s’harmonitzi l’impost de successions i donacions; proposa la creació d’un tram autonòmic de l’IVA i defensa que les comunitats forals, no representades en el comitè, haurien de contribuir a l’anivellament interterritorial.

A partir d’aquí, comencen els desacords: les comunitats que sortirien perjudicades de l’eliminació de la clàusula de l’ statu quo i els representants de l’Estat asseguren que “no és desitjable”, perquè serveix per corregir “errors d’especificació al càlcul de les necessitats de despesa de les comunitats” i per evitar que s’acabi produint una pèrdua de finançament en algunes comunitats “tan important que pugui posar seriosament en dubte el seu equilibri pressupostari i la sostenibilitat de les seves finances”.

El comitè d’experts invoca el principi d’ordinalitat per anivellar els territoris (un principi que evitaria, per exemple, que la comunitat que més aporta, les Balears, sigui la novena que més rep) i territoris com Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa, que en sortirien perjudicades, ho rebutgen perquè és incompatible “amb el principi constitucional de solidaritat”.

Estat del benestar

L’informe dedica tot un apartat a la creació de mecanismes per garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar, un capítol que, segons els experts presentats pel govern central i la comunitat de Madrid, s’hauria de suprimir, perquè les solucions que s’hi aporten “fan curt i podrien fins i tot ser contraproduents”.

El vot particular presentat per Guillem López Casasnovas, l’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra seleccionat pel Govern, és el més llarg dels que componen l’informe de conclusions i critica elements de tots els capítols: l’IVA col·legiat; l’anivellament total, que “desvirtua l’autonomia i la responsabilitat fiscal”; la fixació d’un màxim a l’impost de successions perquè és “contrari als principis de la descentralització territorial, de la mateixa manera que l’anivellament dels serveis és contrari a la corresponsabilitat fiscal”, i l’eliminació de la clàusula d’ statu quo, que no és explícita.

Des de les Balears es continuarà defensant la doble via, que ha de permetre a les comunitats assumir més responsabilitat fiscal a dues velocitats: aquelles comunitats, com les Illes, més preparades i amb capacitat fiscal podran fer-ho de seguida, mentre que aquelles amb necessitats ho farien de manera progressiva. El fet d’haver inclòs aquesta proposta al vot particular és, per López Casasnovas, una porta oberta amb vista a les negociacions que començaran l’any que ve, ja que abans que acabi l’any el comitè d’experts redactarà un document ferm que serà la base per iniciar les negociacions polítiques, en què poden entrar en joc les opinions discordants de cada un dels membres.