El Consell de Mallorca tomba el megaparc fotovoltaic de Santa Cirga

Palma‘No’ rotund del Consell de Mallorca al projecte d’instal·lació del megaparc fotovoltaic de Santa Cirga, a Manacor. La Comissió insular d’ordenació del territori i urbanisme va aprovar aquest divendres per unanimitat un informe determinant que tomba el projecte de la Direcció General d’Energia en què es preveu l’ocupació de 56 hectàrees amb plaques solars a la finca de Santa Cirga.

Per a la institució insular, les modificacions que el Govern va introduir en el projecte -que en un primer moment preveia la instal·lació a una superfície d’unes 90 hectàrees- són “insuficients” i “imprecises”. La proposta continua suposant, segons el Consell, un impacte territorial i paisatgístic no justificat, una pèrdua de terreny amb potencial ús agrícola i el perill de la preservació de l’harmonia dels valors ambientals de l’indret.

L’informe recorda el “més ferm convenciment sobre la necessitat de progrés en el model energètic insular” per part del Consell, però critica que el Govern no hagi explicat amb els detalls suficients quines serien les mesures correctores paisatgístiques que es posarien en marxa per pal·liar l’impacte del parc fotovoltaic. Si bé la Direcció General d’Energia assegura que s’hi plantarien ametlers i s’hi posaria un ramat d’ovelles, la institució insular veu una falta de detalls i recorda que la Conselleria de Medi Ambient va declarar en el seu moment la zona d’alt potencial agrícola i reivindica els valors paisatgístics i patrimonials de la conca, així com la necessitat de protegir els jaciments arqueològics, una qüestió que, afirmen, el projecte no inclou.

A més de l’informe de la Comissió balear de medi ambient -que encara està pendent-, abans de l’aprovació de la proposta són necessaris també informes des dels ajuntaments afectats en què s’expliqui si hi ha contradiccions entre el projecte proposat i el seu planejament urbanístic. No obstant això, el Govern tindria la possibilitat d’imposar la instal·lació del parc al·legant que l’interès energètic de les Balears és, en aquest cas, superior a l’interès paisatgístic de la zona.

A la mateixa comissió també es va aprovar -aquesta vegada amb les abstencions del PP i Ciutadans- l’informe desfavorable al projecte de parc fotovoltaic de la Caseta, situat a 200 metres escassos del projecte d’alta tensió que es vol fer a la Marina de Llucmajor.

La Caseta

El projecte de la Caseta està previst en una finca de 100 hectàrees, de les quals ocuparia una quarta part aproximadament amb plaques fotovoltaiques, i té el vistiplau de la Comissió balear de medi ambient des del 2014.

No obstant això, des de la institució insular afirmen que a l’informe falta informació ambiental, com ara les qüestions agrícoles, ja que les afectades “són terres conreables i no espais improductius”. De fet, els tècnics del Consell de Mallorca expliquen que, en el seu moment, es van obviar els informes del departament insular de Territori i del de Medi Ambient per elaborar el projecte -textos en què es demanaven qüestions com mantenir un ramat d’ovelles que hi ha a la zona i protegir la massa forestal.

L’informe desfavorable va aprovar-se amb l’abstenció de Ciutadans i del PP -qui no veu tan clar el rebuig al projecte de, per exemple, l’Ajuntament de Llucmajor- i conclou que “s’haurien de mantenir la vegetació i la massa forestal, a més de protegir la zona”.

Aquest argument es basa en el fet que el planejament urbanístic de Llucmajor, anterior al Pla Territorial de Mallorca, classifica aquests terrenys com a sòl rústic en zona de protecció paisatgística i/o ecològica, unes àrees que, segons el mateix pla general del municipi, “s’han de preservar i protegir contra altres usos i transformacions”.

Més enllà del rebuig als dos projectes, a la comissió del Consell va obrir-se ahir un debat sobre el model energètic i territorial de l’illa i sobre el poder que ha de tenir el nou pla territorial -previst per a aquesta legislatura- a l’hora de fixar criteris. Aprovar les instal·lacions a sòl rústic o industrial, valorar l’espai que poden arribar a ocupar -per la mida reduïda de què disposa Mallorca- i com arribar a l’autosuficiència energètica van ser alguns dels punts de la discussió.