El Consell promou una pròrroga d’un any per al clavegueram

PalmaL’esquerra del Consell de Mallorca estudia una ‘sortida’ al problema de les urbanitzacions que han tingut sis anys per dotar-se de clavegueram i que a hores d’ara encara no ho han fet, i que consisteix a permetre una pròrroga d’un any als ajuntaments per donar llicències.

La fórmula seria autoritzar els ajuntaments que tramitassin i donassin totes aquelles llicències urbanístiques en sòls urbans que no tenen clavegueram que hagin estat sol·licitades abans del final de la vigència del Decret Llei 4/2013, de 21 de juny de 2013, aprovat per José Ramón Bauzá amb l’argument que era “la darrera” exoneració del compliment de la normativa europea.

PSIB, MÉS i Podem estudien el redactat d’aquesta pròrroga, que seria d’un any. David Martínez, diputat de Podem, va explicar a l’ARA Balears que la seva formació encara no ha decidit “si donarem suport a una pròrroga d’un any. Evidentment no és tan greu com una de 3 anys, sobretot perquè ja venim de sengles exoneracions, que s’han encadenat des de 2010. Però, tot i així, volem discutir-ne els detalls, perquè cal veure a qui afectaria. Una cosa és donar un any més per als que ja ho havien sol·licitat i l’altra és obrir la porta a tothom”, digué.

De fet, la redacció de l’esborrany que maneja l’esquerra del Consell de Mallorca parla d’incloure “les sol·licituds fetes abans que expiràs el termini, ampliant, en aquests casos, fins a un any (23 de juny de 2017), per obtenir la llicència”.

Fonts de MÉS confirmaren que també s’està analitzant aquesta proposta, “que no ens entusiasma, perquè no deixa de ser allargar una situació que ja ve de massa enrere”. En tot cas, sembla que hi ha coincidència que només es permetria que els ajuntaments poguessin autoritzar fins al 23 de juny de 2017 les construccions que ja estaven tramitant-se, per tal d’evitar l’efecte crida que suposaria dir que es dóna ara una nova pròrroga perquè qualsevol que té un solar en una urbanització sense clavegueram pugui iniciar l’expedient per obtenir llicència des de zero.

En principi, l’esquerra vol arribar a un acord la setmana que ve, per evitar trobar-se una vegada més que siguin els partits de l’oposició (en aquest cas El Pi i el PP amb sengles iniciatives parlamentàries) els que marquin el ritme. La vigència de l’excepció acaba el 23 de juny i, per tant, si no s’ha aprovat alguna mesura, els ajuntaments no podran atorgar llicències. Aquest fet preocupa diferents batles, especialment d’aquells municipis litorals amb urbanitzacions sense clavegueram on hi ha una fortíssima pressió dels propietaris que volen mantenir intactes els seus drets i, a més, treure profit a solars normalment multimilionaris.

Una dècada incomplint la norma europea per sistema

La normativa europea que incompleix sistemàticament Balears estableix que els estats membres “han de vetllar perquè totes les aglomeracions urbanes disposin de sistemes col·lectors per a les aigües residuals urbanes, com a molt tard, el 31 de desembre de l’any 2000 en el cas de les aglomeracions amb més de 15.000 habitants, i com a molt tard, el 31 de desembre de l’any 2005 en el cas de les aglomeracions que tinguin entre 2.000 i 15.000 habitants”.

Quan es tracti d’aigües residuals urbanes abocades en aigües receptores que es considerin “zones sensibles”, els estats membres havien d’instal·lar el clavegueram el 31 de desembre de 1998 a les aglomeracions amb més de 10.000 habitants.

Així, en el millor dels casos, els nuclis sense clavegueram de Balears fa 10 anys que havien d’haver resolt la situació, però es va optar per no afrontar el problema. Ni tan sols Son Vida, on els xalets es venen a 5 i 6 milions d’euros, ha estat capaç de dotar-se de clavegueram i viu de l’excepcionalitat.