El Consell es reivindica en el balanç del primer any de govern
Ensenyat lamenta la poca atenció mediàtica que reben, mentre que el PP es queixa que l'administració "s'engreixa, però no creix"
PalmaEl president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, ha destacat que compta amb un equip "sòlid i consolidat" en la valoració del primer any de legislatura. Ensenyat ha comparegut amb tot l'executiu i ha ironitzat per la gran quantitat de periodistes congregats a l'acte. "No hi estam acostumats", ha dit, encara que ha afegit que "millor, perquè així podem fer feina sense tanta pressió mediàtica". Tot i aquestes paraules, el discurs d'Ensenyat s'ha centrat a posar en valor el pes de la institució. En aquest sentit, ha lamentat que, a Mallorca, la presència del Govern eclipsa l'ens insular i ha recordat que encara hi ha un bon grapat de competències pendents de traspassar i que la resta de consells insulars fa anys que manegen. Tot i que hi ha un calendari de transferències fins a finals de legislatura, Ensenyat ha recalcat que encara n'hi ha que no tenen data, com són les d'agricultura, transport terrestre i litoral. En canvi, joventut, igualtat i promoció turística passaran a ser competència del Consell l'any vinent.
Generar una "marca Mallorca" serà, precisament, una de les tasques que s'ha encomanat l'executiu insular per a l'any vinent. Pel que fa a enguany, Ensenyat treu pit per la via dels Serveis Socials. En aquest sentit, destaca un augment del 7,8% en el pressupost de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), una dotació de 950.000 euros per al fons d'ajudes d'emergència (que tripliquen el pressupost anterior) i tres milions d'euros més destinats a noves places de dependència.
Així mateix, Ensenyat ha subratllat una nova línia d'ajudes per valor de 20 milions d'euros als municipis, "una alenada d'aire fresc" per als ajuntaments que prové del superàvit de la institució, les condicions del qual seran explicades aquest divendres als batles. Després d'una llarga bateria de fites assolides, Ensenyat ha insistit a reivindicar la utilitat del Consell. "Es va importar de la Península el discurs de les diputacions, però nosaltres no som diputacions, passam per les urnes", ha dit. Amb tot, ha reconegut que no li importa tant la visibilitat de la institució sinó que sigui eficaç. En aquest sentit, ha reconegut que l'època en què l'ens insular fou més visible foren els anys de Maria Antònia Munar, que en cap cas serien un exemple a seguir, segons ha indicat.
El PP hi posa la creu
El grup popular al Consell ha convocat, també, els mitjans per donar la seva versió sobre el primer any de govern. El portaveu, Mauricio Rovira, ha donat una visió oposada a la d'Ensenyat.
Ha parlat de "decepció" i d'un executiu més preocupat per "engreixar" la institució que a "fer-la créixer", referint-se a un "increment exagerat en càrrecs i personal". A més, ha assegurat que l'actual executiu és menys transparent que l'anterior, que presidia Maria Salom. "Ara venen que publiquen despeses de viatges, protocols i agendes que abans es publicaven automàticament", ha dit. En aquest sentit, ha afegit que "es tracta d'un govern d'ocurrències al qual només li preocupen els pregons, les festes i que els plens siguin més divertits". A més, ha posat en dubte la cohesió entre els diversos partits que formen el Consell: "és un pacte de no-agressió, no de govern". Rovira també ha criticat Ensenyat, de qui ha dit que "regna, però no governa".
El portaveu del PP només ha valorat com a positiu que s'hagi pactat repartir el superàvit de la institució amb els ajuntaments. Amb tot, ha recalcat que es va fer gràcies a una iniciativa del PP i El Pi.
La polèmica de l'IMAS
Rovira, d'altra banda, ha criticat el poc rigor amb el qual la institució va elaborar el pressupost i ha denunciat que, en un any, s'han realitzat 45 modificacions de crèdit. A més, ha anunciat que demanaran la dimissió de la presidenta de l'IMAS, Margalida Puigserver, per la "gestió lamentable" i la "incapacitat" per adjudicar el nou contracte de gestió amb les entitats que fan feina amb menors. L'anterior va caducar a principis d'any i, de llavors ençà, ha dit, les entitats van passant les factures i el Consell es veu obligat a demanar reconeixements extrajudicials de crèdit per valor de gairebé un milió d'euros mensuals.
Fonts del Consell han indicat a l'ARA Balears que els plecs del nou contracte es van publicar al BOIB fa dues setmanes i asseguren no entendre els motius de la petició de Rovira. A més, descarten que la manca d'un contracte hagi suposat cap tipus d'inseguretat jurídica per als menors i les entitats que els gestionen, tal com ha denunciat el PP. A més, tot i que admeten que, durant els primers mesos de l'any, no hi ha hagut contracte, afirmen que les entitats no s'han queixat pel mètode extraordinari de pagament perquè, de fet, els assegura que els doblers els arriben abans. En tot cas, reconeixen que no ha estat el mètode adequat i afirmen que el retard en el nou contracte l'han motivat les al·legacions que van presentar les entitats a finals d'any, la qual cosa va obligar a ampliar les negociacions.