Quan els residus són part de la construcció

PalmaQuan el 2017 es presentin els habitatges que l’Ibavi està construint a Formentera, molts hi veuran una promoció pública més de cases, però per a l’equip que ha duit a terme aquesta feina serà “una fita que indica que l’arquitectura plurifamiliar es pot fer d’una altra manera”, i aquesta no és altra que la d’aprofitar els elements i els residus -sí, també els residus- que es troben en el lloc on s’ha de construir. El resultat: uns habitatges energèticament eficients, de consum quasi zero, i dissenyats per fer la vida més confortable als inquilins. El projecte ha estat subvencionat pel programa europeu Life per a accions contra el canvi climàtic.

Un dels principis que ha seguit l’equip de l’Ibavi, i que forma part de les bases de la bioconstrucció, és veure “a cada lloc què pots aprofitar i quants de residus tens”, matisa l’arquitecte Carles Oliver. Per això, les cases de Formentera tenen un aïllament tèrmic bastant especial, la posidònia, les algues que s’acumulen a la vorera de la platja. Per sorprenent que pugui parèixer utilitzar les algues seques com a material en una construcció, l’equip d’Oliver el que ha fet és recuperar una tècnica ja oblidada. “Ens interessa molt la figura del pagès constructor, perquè dissenyava aprofitant al màxim els recursos més propers. Però avui dia el pagès modern ho té molt més complicat: plaques d’uralita amb amiant cancerigen, canonades i cablatge de PVC potencialment cancerigen i especialment perillós en cas d’incendi, pintures i escumes tòxiques... la llista és llarguíssima”, afegeix l’arquitecte.

L’aplicació de la posidònia a les cobertes es va fer una vegada que el grup de Construccions arquitectòniques i enginyeria de l’edificació de la UIB va confirmar que era adient. “Ara mateix és l’aïllament més ecològic de què disposam a Balears. Una vegada assecat, la durabilitat és infinita, perquè no hi ha depredadors terrestres per a aquesta planta marina”, comenta Oliver.

Materials naturals

Altres elements que l’Ibavi ha emprat són la calç hidràulica, sense armar, en trespols i fonaments; portes i vidrieres interiors de segona mà procedents de la Fundació Deixalles; referits transpirables de calç aèria local (per millorar les condicions de l’aire dins la casa, ja que transpira i regula la humitat); voltes de marès als aljubs i fusta amb segell FSC o PEFC. No menys important en qüestió d’eficiència energètica és l’orientació dels habitatges i preveure els corrents d’aire. Hem cercat posar “persianes a les finestres que reben sol i disposar d’una bona ventilació creuada almenys en dues façanes oposades orientades cap a la mar per tal que l’embat, el vent que es genera per la diferència de pressió entre la mar i la terra, a l’estiu, substitueixi l’aire condicionat. Cada km/h de vent és un grau menys dins la casa... això són 4-5 graus menys gratuïts!”, explica el representant de l’Ibavi.

Oliver, com la resta d’arquitectes, constructors i especialistes en bioconstrucció, es mostra convençut que “els materials naturals constitueixen una opció segura, contrastada durant segles de prova i error. Per tant, el referent és al mateix lloc, la seva història i tradició, i no en un altre país. I això ja és un gran canvi”.

Confort i benestar

Però no només és qüestió de recuperar tècniques i elements oblidats. “En general, quan es tracta l’eficiència energètica, es parla molt de l’estalvi econòmic, com si no valgués la pena fer-ho pel confort i benestar... La realitat és que una part dels nostres usuaris de l’Ibavi no poden pagar l’energia necessària per climatitzar el seu habitatge, que és el que es denomina pobresa energètica. Per tant, oferir habitatges on això no pugui succeir és fonamental per a una empresa d’habitatge públic”, destaca l’arquitecte.

De la nova política de construcció pública que s’està obrint pas, en tenim una mostra al municipi de Campos. Uns ferros de frens de camió són ara els reposabraços d’un banc al nou ecobarri d’aquest poble, gràcies a un altre projecte de l’Institut. També allà mateix, si un s’hi fixa un poc, podrà identificar teules, cantons de marès, eines de foravila, ferralla, més peces de tractor, troncs de fusta, menjadores i colls per a les vaques com a part del parc. Els paviments de formigó d’àrid reciclat s’han acolorit amb la terra del lloc, sense químics. Com a additiu, s’ha emprat exclusivament nopal, que és la saba de les figueres barrejada amb aigua, que serveix per reduir els cruis.

“Volien una promoció de pisos i els hem donat un parc públic”, comenta Carles Oliver. Potser aquest és el millor exemple de bioconstrucció al servei de la ciutadania. “Facem llocs més saludables per als que hi viuen i per als que no hi viuen, també. Creim que el món pot ser un lloc un poc menys lleig”, diu Carles Oliver.