Controlar la població de moixos (i evitar bregues veïnals)

PalmaEl control de les plagues és imprescindible per a qualsevol ciutat que vulgui mantenir certs nivells de salubritat per als seus ciutadans. Quan es parla de plagues es tendeix a fer una associació automàtica amb aquells animals més fastigosos, ja siguin cuques o rates, i sovint s’oblida que l’excés de població de qualsevol animal, com ara els moixos, pot comportar un problema de salut pública. En aquest sentit, un dels factors que facilita el creixement exponencial de la població de moixos de carrer és l’alimentació que reben per part dels veïns amants dels animals.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament de Palma implementa una estratègia per disminuir i controlar el nombre de felins que habiten a Ciutat, basada en un pacte amb els ciutadans. A més, el sistema permet que Cort eviti bregues entre veïns que els donen menjar i d’altres que no volen animals abandonats al carrer. Es tracta de l’establiment de colònies de moixos, gestionades per voluntaris amb l’ajuda de l’Ajuntament. Actualment, Cort en té registrades un total de 111.

Evitar sacrificis

La fertilitat felina és extraordinària. Cort estima que hi ha entre 30.000 i 40.000 moixos de carrer. Amb condicions adverses, els moixos no tenen problemes per reproduir-se de manera exponencial. Això fa que, als solars on l’Ajuntament ha retirat tots els felins i ha mantingut les condicions d’higiene, al cap de poc temps es reprodueixi la colònia amb nous animals, de manera que es reedita el problema de superpoblació. A més, i a diferència dels cans, els moixos tenen una personalitat que dificulta la sortida de l’adopció del Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de Son Reus. Això fa que pràcticament tots els felins que hi arriben tinguin un únic destí: el sacrifici. Per evitar la situació, Cort va decidir actuar abans que els animals arribassin a Son Reus.

Per aconseguir-ho és necessària la implicació de voluntaris. “Nosaltres oferim un pacte a la gent que dóna menjar als moixos. Els voluntaris cacen els animals i els duen a Son Reus. Nosaltres els esterilitzam i els localitzam, i després els tornam als voluntaris”, explica el veterinari municipal, Pedro Morell. Així, s’atura un cicle que només condueix a la mort de l’animal.

Morell recorda, però, que per poder registrar una colònia s’han de complir un seguit de condicions. En primer lloc, hi ha d’haver tres voluntaris identificats que es facin responsables de la colònia. A més, s’ha de disposar d’una zona acotada on es garantiran les condicions higièniques i que el menjar no ha de ser perible. Un dels punts que aixeca més controvèrsia entre els veïns a l’hora d’arribar a un acord és que no poden superar un determinat nombre d’exemplars.

Segons explica Morell, s’ha d’arribar a un acord per determinar el nombre d’animals que formaran la colònia. L’experiència li ha demostrat que la xifra mitjana de moixos per colònia acceptada per totes les parts és de deu animals.

El veterinari municipal recorda la facilitat que tenen les persones que alimenten els moixos per agafar-los i dur-los a Son Reus a esterilitzar. Si els funcionaris del Consistori van al solar on hi ha una colònia, no hi troben res. Però si hi van amb algun ciutadà que els alimenta, els animals hi acudeixen. El voluntari els crida i apareixen.

La col·laboració entre la ciutadania i l’Ajuntament és fonamental per garantir l’èxit d’aquesta estratègia. “Sense els voluntaris és impossible tirar endavant el pla. No es poden destinar funcionaris a controlar els moixos de la ciutat”, diu Morell, que afegeix que “no tindria cap tipus de lògica”. En canvi, els voluntaris coneixen de primera mà els animals que formen la colònia.

Per observar resultats, és a dir, per disminuir la població de moixos i tenir-la controlada, cal esperar anys. En canvi, en altres grans ciutats han trigat cinc anys a aconseguir-ho.

Una col·laboració que beneficia tota la ciutadania i, és clar, els moixos de Palma.