Cort i Consell ultimen una alternativa a sa Casa Llarga

PalmaSón les 9 del matí de dijous. Jaume Santandreu comença el seu encadenament. Arriba a sa Casa Llarga Catalina Cirer, amb cara de preocupació. La presidenta de l’IMAS no vol que l’excapellà quedi argollat. “‘Digueu-me com us puc ajudar’, em va dir Cirer”, assegura Santandreu, qui li va transmetre la urgència d’aconseguir un espai on els residents de Can Gazà puguin continuar fent feina. “Ella es va mostrar disposada a ajudar-nos segons les nostres necessitats”, hi afegeix. Quan arribi la solució, que podria ser d’aquí a poc, ja no quedarà encadenat, com pensava el primer dia. I és que la seva lluita té com a objectiu mantenir l’estabilitat de feina de les trenta persones que han sortit de l’exclusió i que han format un nou model de família autogestionada. Cirer s’ha mostrat discreta i no ha fet declaracions públiques, però ha posat el seu equip a fer-hi feina. Cort també hi està implicat. La regidora de Benestar Social de Palma, Aina Ferriol, assenyala que “quan en vàrem tenir coneixement ens vàrem interessar per si hi podíem intervenir, però, com que és un conveni entre particulars, no hi hem entrat”. L’Ajuntament va contactar amb el Consell de Mallorca, que té les competències d’exclusió social. Es descarta que l’espai sigui de titularitat municipal. Ferriol diu que “se cerquen alternatives per llogar un espai i que ells -els ‘gazanencs’- continuïn fent feina”.

Reforma a bon preu

Si troben una sortida, no serà tan important el treball i la inversió fets a sa Casa Llarga. “Amb els doblers que hem gastat, podríem haver pagat durant deu anys una nau”, assenyala Santandreu. Ara bé, qui realment està indignat és el responsable de la reforma. “Al principi no hi podia entrar ni un cavall, les herbes eren de l’alçada d’un home. Ni les ovelles hi podien pasturar”, assegura Biel Salom, mestre d’obres. Comenta també que, si comptabilitzen els mesos que hi han fet feina, suma un any de reformes, fetes amb la seva suor i la de tres o quatre homes més. Fa 18 anys que Salom coneix Santandreu. “Com que pensava que era per a ells, jo vaig abaixar els preus al màxim”, diu. Assegura que, si les obres, que han suposat uns 200.000 euros -150.000 dels quals els va aportar el Govern Central-, s’haguessin pagat com toca, haurien sortit per 300.000 euros. “Es pot ben dir que aquesta família s’ha estalviat uns 100.000 euros. Jo no reclamaré res, tot i que a mi elles -les propietàries- em varen assegurar que podia estar ben tranquil, que estaven encantades amb Jaume i que no hi hauria cap problema”. Ara té la sensació que li han pres el pèl, quan recorda com varen fer una rehabilitació en profunditat d’una casa que, diu, s’esbucava tota sola i se la menjava la humitat. Assegura que sempre informaren la família Feliu del que feien i que, malgrat que de vegades hi posaven obstacles, després sempre se’n mostraven satisfets. Una afirmació que nega el misser dels propietaris.

Incomunicació

“La família s’adonava de tot quan ja havia passat, feien el que volien i no demanaven autorització prèvia ni en donaven informació abans. Han utilitzat la casa sense comunicar res. La família sempre s’ha mantingut al marge de les inversions de tot”, diu Antoni Arbona, advocat dels Feliu, i hi afegeix: “Em sorprèn que els donassin doblers amb un contracte a tan curt termini”, amb relació als 150.000€ que hi varen arribar per a reformes de l’Estat. Tot i que comenta que el segon contracte no es va firmar amb l’advertència que era el darrer, Arbona remarca que “han tingut un any per cercar alternatives”. I és que el misser recorda que el març de l’any passat “vàrem parlar amb Jaume Mateu -president de Can Gazà-, perquè Santandreu era de viatge”. Mateu, però, diu que no ho va entendre com una cosa definitiva i lamenta no poder establir un diàleg amb qui fins fa dos dies havia cedit la propietat. L’advocat al·lega que la incomunicació és deguda a l’agressivitat de Santandreu en relació amb l’escrit - Document de batalla per sa Casa Llarga - que els va remetre després del burofax que li enviaren al novembre per informar de la decisió de no renovar. “Si la resposta és aquesta, què hem de parlar?”, assenyala Arbona, qui dilluns demanarà al jutjat una ordre de desnonament.