Cort pagarà fins al 2026 les expropiacions que van fer-se durant el mandat de Cirer

PalmaL’ampliació del bosc de Bellver, els solars per executar el poliesportiu de l’Arenal o els terrenys que van convertir-se en el parc de la Riera són tres dels projectes que es van executar a principis dels 2000 i que l’Ajuntament de Palma pagarà fins al 2026. D’ençà que va començar la legislatura, Cort ha demanat 74,9 milions d’euros en crèdits per fer front a sentències fermes, la majoria de les quals per expropiacions realitzades durant la legislatura de Catalina Cirer (2003-2007).

Es tracta de crèdits que arriben a través del fons d’impuls econòmic del Ministeri d’Hisenda i que es pagaran a deu anys amb un interès de l’1,3%. Així, per una expropiació feta el 2005 i que ha rebut una sentència desfavorable per a l’Ajuntament, Cort es veurà obligat a pagar-ne el preu just, els interessos de demora, el crèdit i els interessos del crèdit. Tot això, fins a vint anys després.

“Les sentències arriben quan arriben i són, generalment, d’expropiacions que van efectuar-se fa molts d’anys”, explica Adrián García, regidor d’Economia i Hisenda de Palma, qui assegura que no s’acaba d’acostumar a rebre dictàmens d’aquestes quantitats: “Hi ha encara diversos casos oberts i, al final, es van arrossegant milions”.

Bellver i la Porciúncula

Enguany, Cort ha demanat 34,3 milions d’euros per pagar, per exemple, la sentència del Tribunal Suprem sobre l’expropiació de solars per a la creació de la falca verda l’any 2005. No obstant això, les dues sentències més quantioses van arribar l’any passat i, de fet, l’estiu del 2015 l’equip de govern va demanar 40,6 milions en crèdits: “Acabàvem d’arribar i van sortir dues sentències, la dels terrenys del bosc de Bellver i la de la Porciúncula”, conta García.

La primera d’aquestes sentències es va fer pública el juny del 2015 i obligava l’Ajuntament a pagar 22 milions d’euros per ampliar el bosc de Bellver (una decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que va confirmar el Tribunal Suprem). La batalla judicial va començar el 2005, deu anys abans que la sentència fos ferma. En el cas de la Porciúncula, la decisió del Tribunal Superior de Justícia es va saber el juliol de 2015: Cort havia de pagar 13,9 milions als franciscans i a l’empresa Drac Plus SL per l’expropiació d’un solar de 43.000 metres quadrats situat a la Platja de Palma.

El Jurat d’Expropiació el va taxar en 29 milions d’euros i, per això, tant els franciscans com l’empresa demanen ara davant el Tribunal Suprem que Cort pagui els 16 milions de diferència. Per tal de fer front als pagaments ordenats per les sentències, l’Ajuntament es va acollir als fons d’impuls econòmic del Ministeri d’Hisenda, però també ha utilitzat part del fons de contingència (al qual, el 2016, s’hi han destinat 3,5 milions d’euros).

En molts casos, explica García, les expropiacions són fruit de modificacions que els ajuntaments fan del plans generals urbanístics: “A mesura que va creixent la ciutat, es destinen zones a determinats usos públics, com l’esportiu o l’escolar”. Després del canvi d’ús del solar, l’Administració té un temps per expropiar; però, si passat un temps no ho fa, el propietari la pot exigir. Quan no hi ha acord sobre la quantitat a pagar, el cas acaba als tribunals. De vegades, com a Bellver, “si es tracta d’un solar en sòl rústic que està envoltat de sòl urbà”, diu García, “el jutge qualifica els terrenys com a urbans”. D’aquesta manera, si l’Ajuntament els ha pagat a preu rústic, pot acabar assumint-ne la diferència més els interessos.