Cort planteja incrementar de 1.500 a 15.000 els habitatges socials de Palma

PalmaEl parc d'habitatges de Palma disposa de 150.000 llars. Només l'1% és habitatge social, entre els que disposa l'Ajuntament i l'Ibavi. Ara, amb la revisió del pla general, Cort es planteja augmentar aquesta xifra. El tinent de batle de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge digne, Toni Noguera, ha titllat aquest 1% d'"ínfim" i "pobre" i ha recalcat la intenció de transformar-lo al 10%; és a dir, que a Palma hi hagi 15.000 habitatges socials. "No som aquí per fer política els dos anys que queden", ha apuntat Noguera, i ha advertit que es treballarà per una "ciutat sostenible i garantir de manera digna l'accés a l'habitatge" amb l'objectiu marcat els propers 15-20 anys.

Aquest increment de lloguer social es vol dur a terme a partir de fer polítiques de planejament de sòl públic, que els equipaments que hi ha a la ciutat tinguin un ús més flexible i que les noves edificacions vagin destinades, de manera íntegra, en aquesta direcció. L'objectiu, ha detallat Noguera, és clar: creixement 0 a la ciutat. L'Ajuntament manté converses amb promotors i constructors per intentar augmentar la densitat de les zones que en tenen menys i dirigir-la a lloguer social. Ara mateix, la normativa estableix uns 75 habitatges per hectàrea. Es voldria augmentar per destinar-la en aquesta línia. Això sí, s'està negociant amb el Consell de Mallorca com dur a terme un possible canvi de legislació.

Amb l'Ibavi, la relació no sembla tan còmoda. Si més no, Noguera ha donat un toc d'atenció al Govern per reclamar més "col·laboració". Ha posat un exemple concret: el Camp Redó. Allà l'Ajuntament hi està reformant edificis (ja s'han rehabilitat 13 pisos de l'actuació actual), mentre que l'Ibavi té "uns 20 pisos tancats" a la zona. "Si l'Ajuntament fa l'esforç, és important que ells el facin", sobretot a barriades vulnerables, ha apuntat Noguera.

1,3 milions en ajudes

De moment, això sí, l'Ajuntament ha presentat les xifres d'ajudes i recursos destinats a les famílies més vulnerables per a l'accés a habitatge social. La regidora de Benestar i Drets socials, Mercè Borràs, ha explicat que s'han incrementat del 2015 al 2016 amb 300.000 euros. Des de 2012, l'augment ha estat més notori. De 463.000 euros s'ha passat a 1,3 milions. Els ajuts són per a lloguer i hipoteca (812.000 euros), per a rebuts de llum i aigua (263.000 euros), d'entrada a l'habitatge (més de 89.000) i de pensions i habitacions (136.000). Per a persones majors en situacions d'emergència es van destinar l'any passat 46.000 euros.

Borràs ha volgut destacar que "els Serveis Socials municipals són claus per plantar cara a la crisi i donar resposta a les necessitats". Noguera ha lamentat que el de l'habitatge és "un dels principals reptes de la ciutat".

Amb vista a la projecció del Nou Llevant, on el palau de congressos comença la seva activitat l'1 d'abril, Noguera ha explicat que es tracta d'un "espai d'oportunitat" on no es pot "fracassar". Segons el proper batle, "el planejament ha de tenir molt clar que allò no ha de ser objecte de pressió immobiliària". Per aquest motiu, s'han de dur a terme tant activitats econòmiques com d'habitatge divers. "És un espai d'oportunitat, un laboratori d'idees, per fer el barri divers i creatiu".