Cort publica un protocol contra les agressions sexuals i sexistes a les festes populars
L'Ajuntament vol que la ciutadania aprengui a diferenciar entre ambdós conceptes
PalmaL'Ajuntament de Palma ha fet una passa més en la lluita contra les agressions a dones en les festes populars i, en el marc de la campanya 'No i punt!', llançada l'any passat, ha editat un protocol que diferencia entre agressions sexuals i no sexistes. "Tothom té clar el que és una violació i que és un acte immoral i, a més, un delicte greu, però després hi ha les agressions sexistes, que encara no tenim clar el que són", ha explicat la directora general d'Igualtat, Lucía Segura.
Les agressions sexistes, segons indica el protocol, poden adoptar diferents formes:
· Formes d’assetjament físic: besades, abraçades, formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que incomodin, violentin o no agradin a la persona o al grup que els pateix.
· Formes d’assetjament verbal: comentaris o bromes sexualment insinuants, preguntes impertinents sobre la seva vida privada, comentaris sobre la seva aparença física quan són ofensius, invitacions inadequades per a una trobada, a més de qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona... que tenen com a objectiu ridiculitzar, menysprear i/o agredir una persona o grup, floretes indesitjades... i les insistències davant una negativa. També tenen aquesta consideració quan es comparteixen a través de les xarxes socials.
· Formes d’assetjament no verbal: mirades inapropiades o lascives que l’intimiden, fotografies o imatges que algú li envia o mostra de contingut sexualment explícit; material pornogràfic que algú obliga a veure en contra de la seva voluntat, conductes exhibicionistes...
Es considera agressió sexual, en canvi, "qualsevol conducta que atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona, amb violència o intimidació". També prenen aquesta categoria els comportaments, sense violència, que es realitzen amb el consentiment viciat i/o invàlid de la víctima. En contexts d’oci, el consentiment pot ser invàlid per la privació de sentit, l’aprofitament per la reducció del nivell de consciència mitjançant l’ús de fàrmacs o qualsevol altra substància.
El regidor d'Igualtat, Aligi Molina, ha explicat que una de les passes fonamentals per avançar en l’erradicació de violències masclistes “és la desnaturalització d’aquelles conductes que són agressions sexistes en contextos d’oci i de festa”.
Segura, per part seva, ha afegit que amb aquest protocol el que es pretén és “donar eines a les possibles víctimes d’agressions sexuals i sexistes, al grup i a la col·lectivitat i posar límits a les persones agressores”.
Espanya dobla la mitjana europea
El protocol justifica que "les agressions sexistes estan incorporades a la vida de les dones com a part de la cultura de l'oci i són percebudes com a normals i inevitables per part de les joves". "Això", afegeix el text, "dificulta que la mateixa víctima tingui la convicció que aquestes conductes abusives i intimidadores constitueixin realment una agressió i, per aquest motiu, no hi fan front ni les denuncien".
En aquest sentit, recorden que l'estudi 'Violència de gènere contra les dones: una enquesta en l'àmbit de la UE', de 2014, reflecteix, després d'entrevistar 42.000 dones, que el 22% de les espanyoles afirmen que han patit algun tipus de violència sexual després d'haver complit els 15 anys. La mitjana europea, en canvi, queda en l'11%.
“Tenir relacions sexuals amb una persona semiincoscient és una agressió, tocar el cul, dir porcades en contextos de festa és una agressió i no les podem permetre”, ha subratllat Segura. En aquest sentit, la directora general ha explicat la importància de dirigir-se no únicament a la víctima, sinó també al grup i a la col·lectivitat i als possibles agressors o agressores. “Si en un concert, una revetla o una festa observes una agressió sexista, actua, no quedis callat i fes saber a la persona que comet l’agressió que aquestes actituds no són tolerades”, ha dit.
Segura ha recordat que les persones que estaran a les taules informatives de 'No i Punt' han estat formades per l’àrea per poder donar resposta a agressions sexuals i donar suport a les possibles víctimes. “És responsabilitat de tots i de totes implicar-nos en la lluita cap a l’erradicació d’aquestes conductes violentes que limiten la llibertat de moltes persones a la nostra ciutat”, hi ha insistit.
Molina i Segura han explicat que des d’ara i finsael setembre continuarà la presència de la campanya 'No i Punt' a les festes. Així, per una banda, mitjançant el servei de Dinamo (Joventut) seran presents a les festes de barriades de Palma, mentre que les taules infomatives de 'No i Punt' seran
presents a esdeveniments de més aforament tant privats (concerts, etc.) com públics (com la revetla de Sant Joan) entre els mesos de juny i setembre.