Cort reconvertirà la Riera en un flux de refrigeració

PalmaLes illes de Palma amb més densitat de població tenen 4ºC més de calor. Aquesta circumstància, sumada al progressiu augment de la temperatura, fa que des de les administracions s’hagin de dur a terme accions en dues direccions concretes: mitigar i reduir el canvi climàtic i adaptar-s’hi, mentrestant. L’Ajuntament de Palma hi treballa de manera ferma des que va haver-hi un canvi de govern. El 2015 començaven a estudiar quins plans es poden dur a terme per reconvertir la ciutat en un espai més verd, més fresc i que fomenti l’economia de proximitat.

En aquesta línia, des de la Regidoria d’Urbanisme s’estan estudiant diversos projectes -alguns ja estan aprovats- amb l’objectiu d’innovar. “Quan vam entrar a l’Administració, ens van dir que innovar és paper de la Universitat, que nosaltres hem de garantir els serveis mínims als ciutadans. Però vam pensar que si volem donar els millors serveis, necessitam ser innovadors”. Ho explica el director general d’Urbanisme, Biel Horrach, que també posa en valor el paper de la coordinació entre la Universitat i l’Administració en aquest sentit.

Per saber-ne més --> Canvi climàtic: estam preparats?

L’Ajuntament reclamà al grup de recerca de meteorologia de la UIB que realitzàs un diagnòstic de cap on es dirigeix la ciutat: més dies de calor i l’arribada de la calor extrema. “Ja no és només un tema de sensació, sinó que afecta negativament la salut”, assenyala Horrach. Per pal·liar aquests efectes, una de les mesures és, per exemple, reduir la mobilitat obligada, que és una de les principals causes d’emissions de CO2 a Palma.

Un dels projectes més ambiciosos que promou l’Ajuntament és el de crear una línia verda de refrigeració. Està en fase d’estudi i es podria implementar en els propers anys. L’ècoleg de la UIB Toni Martínez treballa mà a mà amb el Consistori per intentar refrigerar aquelles zones de més alta temperatura aprofitant els recursos naturals de què disposa la ciutat. Aquest pla està emmarcat, per tant, en la línia d’adaptació del canvi climàtic. El gerent del PMH-RIBA, Francisco Cifuentes, explica a l’ARA Balears que la proposta de Cort és “crear una infraestructura verda”. Hi intervenen la UPC, la UIB, el Govern balear, el Consell de Mallorca i les empreses municipals de Palma. El torrent de la Riera tindria un paper fonamental en aquest projecte, perquè seria l’actor principal de la línia refrigeradora. Abans dels anys 50 i de la remodelació de les ciutats, els torrents encara disposaven d’un sòl permeable. Amb el temps, aquesta fisonomia ha anat desapareixent, perquè s’han substituït la terra, les plantes i la natura per formigó. Això ha provocat que a la Riera s’hagi augmentat la temperatura, ja que ha desaparegut la vegetació de la zona humida, principalment.

“El torrent és l’aflorament d’un aqüífer. On hi ha més vegetació, a prop de l’aigua, està més humit i és el punt més fresc, allà on hi ha més massa vegetal”, apunta Cifuentes. Per recuperar la temperatura a partir del torrent, es fan servir quatre grans ‘estructures’: la reforestació, l’aigua, l’embat i la impermeabilitat. En concret, un dels plantejaments és posar arbres arreu del torrent, perquè, segons els estudis realitzats, el consum de CO2 en 30 anys que poden fer és d’unes 1.600 tones. A més a més, com més transpirables i més ombra facin, millor. La idea és recuperar els espais disponibles que hi ha, com aquells solars municipals que rodegen el torrent i que no estan construïts.

Un altre objectiu és el d’aprofitar l’aigua regenerada, quan hi ha excedent. Es pretén fer sistemes de reg per augmentar la humitat i que les arrels no es podreixin i perquè la vegetació creixi més aviat. Per un altre costat, la intenció és aprofitar l’embat. Ara bé, encara s’ha d’estudiar bé com beneficia, com actua, i tot i així depèn molt de si arriba. La quarta línia d’actuació és la que se centra en les superfícies impermeables i té per objectiu que el sòl reculli més aigua, treballant amb materials més porosos, com el marès, i reduint les construccions actuals.

Diversitat

Les mesures de l’Ajuntament per combatre el canvi climàtic, però, van més enllà. Cifuentes explica algunes recomanacions, com aïllar els edificis, aprofitar les temperatures exteriors -obrir a les sis del matí i tancar a les vuit, perquè la temperatura de fora no sigui més alta que la de l’interior de les cases a l’estiu-, ventilar un curt període de temps durant l’hivern... Però el que sembla realment més necessari és aconseguir que la gent entengui la necessitat de canviar els hàbits per convertir-los en més ecològics.

Aquest punt el reitera Martínez: “No hem de convèncer la gent. Hem de deixar que es convencin”. Cifuentes, però, hi veu un gran enemic: el màrqueting. Molta gent, per exemple, pensa que un aire condicionat o un cotxe eco és realment ecològic. Cifuentes hi discrepa: “Ho són, en relació amb el model antic”, però el que és evident és que continuen contaminant molt. “Si abans contaminaven vuit, ara sis”. Per això mateix considera que el mercat ha jugat un paper fonamental a fer creure a la gent una cosa que no és.

En aquesta mateixa línia se centra un altre discurs important, que pretén empoderar l’economia de proximitat per reduir emissions de CO2 i millorar el consum local. “Les grans superfícies donen feina a gent, però qui se n’endú els beneficis? Un veí teu, segur que no”, critica Martínez. Horrach s’expressa de la mateixa manera: “Vénen xots de Nova Zelanda, que produeixen moltes emissions de CO2, tot i que aquí n’hi ha de més bons”.

Per treballar en aquest sentit, l’Ajuntament vol posar en marxa el parc agrari del pla de Sant Jordi: “No s’ha apostat per la feina al camp. L’experiència d’altres territoris ens està dient que és important posar en valor l’espai productiu”, apunta Horrach. Martínez explica que a Palma hi ha tota una zona perimetral a partir de la producció de la qual, fa un segle, s’alimentava tota la ciutat. “Hem anat ocupant les terres fèrtils en grans superfícies i infraestructures”, es lamenta, i afegeix: “No ens podem permetre el luxe de perdre més terres bones. Tenir productes a prop és una minimització de combustibles fòssils i de despesa”.

Cort aprovarà el pla general a principis de 2017 i totes les actuacions del Consistori hauran de tenir-lo present. L’Administració intenta fer els deures, mentre que la societat encara ha d’acabar de despertar i assumir el seu paper.