Horrach diu de l'acusació de Manos Limpias a la infanta: "Quanta buidor!"

PalmaEl fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha acabat el seu informe citant Émile Zola i el seu "J'accuse...!" en el judici del cas Nóos. Horrach ha mencionat les paraules de Zola, "quanta buidor!", per referir-se a l'acusació de Manos Limpias contra la infanta Cristina de Borbó.

"Cristina de Borbó és infanta d'Espanya, crim; és llicenciada en Ciències Polítiques i treballa a la Caixa, crim; en els escorcolls domiciliaris no es troben papers compromesos, crim; en una ocasió visità l'Instituto Nóos per anar a cercar el seu marit, crim; va constituir una societat amb el seu cònjuge, crim; ni un sol testimoni parla en contra seva, crim; no es torba davant les preguntes de l'instructor, crim;tot crim, sempre crim", deia aquest dimecres el fiscal Horrach en defensa de la infanta Cristina.

Segons el fiscal, han estat dos anys de pèrdua de temps embolicats amb el que "era i és una sospita infundada, alimentada i desproporcionada per alguns mitjans de comunicació". El fiscal manté que l'actuació de la infanta no constitueix cap infracció administrativa.

El Ministeri Fiscal no acusa la germana del rei Felip VI en el procediment judicial. És únicament per l'acusació popular del sindicat Manos Limpias que la infanta s'asseu a la banqueta dels acusats. Manos Limpias la considera cooperadora necessària a títol lucratiu dels delictes que acusen el seu marit, Iñaki Urdangarin. És per això que li demanen 8 anys de presó.

Els retrets d'Horrach cap a Urdangarin i Torres

El Ministeri Fiscal ha afirmat que comparteix la teoria dels perits d'Hisenda. Segons Horrach, ha quedat provat que tant Diego Torres com Iñaki Urdangarin lideraven l'Instituto Nóos. Controlaven, ordenaven i decidien. Ana María Tejeiro i Cristina de Borbó "no decidien res", ha assegurat. A més, en relació a la junta directiva de l'Instituto Nóos, els altres socis que hi havia "ni hi eren ni se'ls hi esperava", ha dit referint-se a Miguel Tejeiro, Carlos García Revenga i Cristina de Borbó. A molts d'ells no els havia vist cap testimoni, ha explicat Horrach.

El fiscal ha retret tant a Urdangarin com a Torres la seva actitud processal. Pel que fa a Torres, ha criticat que quan un testimoni o investigat no declarava el que ell volia, llavors aportava una remesa de correus electrònics al jutge instructor, en els quals apareixia com a receptor o emissor el testimoni o investigat en qüestió. Això també passà quan Urdangarin declarà que Torres era el cervell de la trama. El fiscal ha explicat que arribà un feix de correus electrònics al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma per acreditar que Urdangarin coliderava el grup Nóos.

D'altra banda, recrimina a Urdangarin el seu canvi de declaració: comparat amb el que d¡gué en la fase instructora, en el judici descarrega la responsabilitat de la gestió del grup Nóos en Marco Tejeiro i Miguel Tejeiro; a més dels assessors de la Casa Reial. "De manera incoherent i sense explicació racional, el senyor Urdangarin canvia de criteri", ha manifestat Horrach. El fiscal ha remarcat que Iñaki Urdangarin s'ha desentès de la direcció i gerència del grup Nóos "exhibint-se i amagant-se darrere una figura decorativa", ha apuntat Horrach.

El fiscal anticorrupció demana al tribunal del cas Nóos que s'abstingui de "judicis paral·lels" i de "conjectures"

El fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha pronunciat aquest dimecres el seu informe en el judici del cas Nóos. El final de la vista oral és cada vegada més a prop. Horrach ha esmentat una frase de la magistrada presidenta del cas, Samantha Romero, per començar l'exposició. "Pareix que ha de tenir més importància el que passa defora d'aquestes parets que el que passa a dins", ha recordat Horrach que havia dit Romero. És per això que el fiscal ha demanat al Tribunal rigor jurídic i que s'abstinguin dels "judicis paral·lels" i les "conjectures" que han girat entorn d'aquest procediment judicial.

"Les decisions judicials han d'abstenir-se de les influències derivades dels denominats judicis paral·lels i de les conjures i conjectures que, sense suport fàctic, nodreixen sovint els mitjans de comunicació", assegurava Horrach. Segons el fiscal anticorrupció, no sempre qui jutja aconsegueix aquesta abstracció. Horrach ha atacat clarament el jutge instructor de la causa, José Castro, quan ha dit "si d'alguna cosa pateixen algunes de les decisions judicials que s'han adoptat en aquest procediment en la fase d'instrucció és precisament del seu condicionament mediàtic".

Atac a Castro i defensa de les suposicions que ha rebut el Ministeri Fiscal durant aquest procediment, en el qual no ha presentat acusació contra la infanta Cristina de Borbó. Horrach ha dit que no són compatibles amb aquest rigor jurídic "les insinuacions que realitzen algunes de la parts d'aquest procediment sobre 'clavegueres de l'Estat' fruit de la demagògia i del lucratiu mercat de les confabulacions, perquè evidències no n'aporten cap, solament conjectures i rumors". Ha disparat també contra les crítiques realitzades pel sindicat Manos Limpias, personat com a acusació popular, amb referència a l'Agència Tributària, que ha qualificat com "un evident abús de dret", a més de "denigrants" o "directament calumnioses i sense suport fàctic". Manos Limpias és l'única part que acusa la infanta Cristina.

Tampoc l'Audiència Provincial ha sortit ben parada de l'exposició d'Horrach. El fiscal ha criticat la suspensió de la imputació per part de la Secció Segona de l'Audiència, quan el jutge instructor va imputar Cristina de Borbó el mes de gener de 2014 i la cità a declarar. Horrach va recórrer contra la decisió davant l'Audiència que suspengué la imputació. "La suspensió de la imputació implica de manera directa abanderar una expedició de pesca, una prospecció prescrits en el dret pena. La conseqüència és que la instrucció deixa de ser investigació i es converteix en persecució", apuntava Horrach.

El fiscal anticorrupció defensava la seva posició pel que fa al frau fiscal dient que en milers de procediments per aquest delicte la Fiscalia ha mantingut la mateixa posició que els jutges i tribunals d'aquest país. Fent una referència especial a l'Audiència de Palma, que "en totes les causes i tots els jutges d'instrucció d'aquesta ciutat en totes les causes, inclòs el Jutjat d'Instrucció 3, llevat precisament en aquest procediment".