Cristòfol Soler: "Bauzá contra la llengua ha unit com mai el país"

Va ser conseller d'Economia a 26 anys. Va veure néixer l'autonomia, i per tant participà en el desenvolupament dels pilars legislatius de Balears, com va ser l'any 1986 la Llei de normalització lingüística. Recorda la voluntat de consens d'aquells anys i no entén com un executiu té com a objectiu reduir la presència de la llengua pròpia a l'ensenyament i la funció pública. Parla clar des de dins el PP.

Què pretenia la Llei de normalització lingüística?

Prioritzar una llengua que havia estat minoritzada perquè recuperàs el nivell que li pertoca, i la salut. I es va voler fer amb consens. Al sector castellanista radical, no li anava bé. Però en aquell moment eren una minoria. I el fet que fóssim una coalició de tres partits va fer que el PP estigués disposat a fer un acord. Paco Gilet va agafar la bandera, d'acord amb les directrius del Consell de Govern, de fer una llei consensuada, que permetés, d'acord amb l'Estatut, a distints governs de dreta i esquerra poder imprimir un ritme més o menys accentuat en funció del criteri del que governi en cada moment. I amb aquesta llei, quan hi ha hagut consellers d'Educació del PP, d'UM, del PSOE i del PSM, tothom hi ha governat sense problemes.

La segona iniciativa important en matèria lingüística en la qual participàreu fou el decret de mínims?

Sí. Jo el vaig negociar, i el vaig deixar enllestit, però ja va ser Jaume Matas qui el va firmar. Dins el partit tenia bàsicament en contra alguns membres del sector castellanista i els sectors liberals, que han esdevingut avui el que són els neoliberals, que són molt més perillosos. Els liberals d'aquell moment eren gent intel·ligent, amb qui podies parlar. El problema és que aquests neoliberals que tenim avui en el PP fan de la convicció un dogma de fe. Fa difícil entendre's amb ells.

I el consens com es romp? El PP regionalista perd el congrés?

Teòricament, no. A la pràctica, sí. A l'interregne de Rosa Estaràs apareix José Ramón Bauzá, impulsat per ella mateixa. I li vaig demanar: "Hem de passar pena pel tema llengua i cultura?". I em va dir: "Gens ni mica". Es presentà amb una òptica regionalista. Les persones que l'acompanyaren a fer la campanya dins el partit varen ser Pere Rotger, Joan Rotger, persones de l'òrbita regionalista dins el PP. I així arribam al congrés. S'enfronta amb Delgado, Delgado perd. És una història que es repetia, perquè sempre solia perdre el sector que tenia un posicionament molt castellanista i allunyat del regionalisme i la moderació de la majoria de membres del PP. Ell comença integrant l'altra candidatura i no tenia per què fer-ho. Va ser el primer símptoma que no va agradar a gaire gent. I al final, vist amb perspectiva, tenc clar que les ideologies dels candidats eren les mateixes. Provenien del mateix sector, però un s'havia presentat com a municipalista i regionalista, Bauzá, i, clar, aconseguí uns suports que no hauria tingut. Aquesta integració de Delgado provocà molta frustració.

En la campanya electoral ja hi va haver una declaració d'intencions.

En la precampanya ja va dir de modificar la Llei de normalització lingüística i ja varen sonar les alarmes. Un grup ens moguérem i a Eivissa ho va desmentir. Però quan té el Govern fet, amb un grup parlamentari ben triat, pensat sobretot perquè no li posi cap problema, posa en marxa tot un procés contra la nostra llengua en tots els àmbits. Començà pel funcionariat. Sempre anant més enllà del que havia promès. Als batles, i puc donar-ne fe, els va dir que podrien fer el que volguessin. A Inca ho va dir davant 80 persones, i llavors no ha estat així. La primera nafra grossa a la nostra llengua és aquesta, el tema del funcionariat.

I el TIL per què? No sortia en el programa electoral.

Aquí hem de tenir clar que ningú no qüestiona l'anglès. Ara bé, ho hem de compatibilitzar amb el manteniment del procés d'immersió en català que ha funcionat. Per molts, com jo mateix, s'ha volgut cercar un problema allà on no el teníem. Hi ha un entestament personal cada vegada més fort contra el català. En el programa es parlava de la lliure elecció de llengua. Jo no hi estava d'acord, perquè impedeix la immersió. Però he de dir que hi havia sectors regionalistes del PP que deien que calia ser més flexibles. Ara bé, aquesta flexibilitat tenia una línia vermella, que era que els pares triassin. No hi vaig estar d'acord, però altres regionalistes sí, garantint el domini de les dues al final del procés educatiu. El TIL no anava en el programa. És la seva reacció a la lliçó d'estimació a la llengua catalana.

I com es va viure al Consolat l'opció massiva pel català?

Es va endur una gran sorpresa. Ells (es refereix a Bauzá i a l'equip del Consolat) actuen amb una estratègia d'anar dividint la societat, compartimentar-la, anar matant el que ens és propi. Ells pensaven: Eivissa i Palma triaran castellà. La Part Forana, Formentera i Menorca, català. I un 80% tria català pertot. Aquest primer avís és molt important. El donen els pares, no els mestres. Els va desmuntar l'estratègia de minoritzar el català. Però tanmateix, en comptes de llegir la realitat, vol anar més enllà. És la seva fixació.

Per tant, no us va sorprendre l'obstinació amb el TIL?

No em ve de nou aquest procés. Amb aquell anunci en campanya, vaig veure que siun polític era capaç de tocar la Llei de normalització, ho pot tocar tot, i que s'acarnissaria amb la llengua.

Com valorau la reacció de docents i famílies davant la imposició del Govern del decret llei?

Personalment, estic orgullós que en lloc d'enfrontar docents i pares, Bauzá hagi convertit aquesta qüestió en un element de cohesió. Si m'haguessin dit que a Eivissa es produiria aquesta mobilització, no m'ho hauria cregut. És una cosa que emociona. La defensa d'un sistema educatiu amb unes característiques pròpies és l'element de cohesió més important que ha sorgit mai a les Illes des de la lluita per l'Estatut. Sempre he trobat que a la nostra autonomia li faltava sentiment de país, i ves per on, Bauzá és el que més l'haurà provocat. Ens ha unit amb una transversalitat importantíssima. Aquí no hi ha ni gent de dretes ni d'esquerres.

O sigui, que Bauzá aconsegueix atiar el nacionalisme?

Es diu que a Catalunya l'increment de l'independentisme l'ha provocat el tracte rebut per part de l'estat espanyol. Aquí no fa falta anar a l'Estat; l'actuació dels nostres governants provoca una major conscienciació amb els trets d'identitat, dels quals la llengua és el més important. Tornam cada vegada més província per culpa d'aquests governants, que es pensen que han de representar el govern central en comptes del poble. Bauzá, amb l'excepció de la darrera etapa de Matas, és el primer president que no posa per davant els ciutadans de Balears.

I què en diu el Partit Popular?

Internament, hi ha dos nivells, evidentment. El grup que enrevolta el president diu: "Mirau els de l'Assemblea de Docents, que tenen un puny com a símbol, intentant presentar-los com a gent d'ideologia molt radical. I jo i molta gent del PP asseguram que a l'Assemblea hi ha de tot, i això és molt significatiu.

Quin és aquest entorn del president que li marca l'estratègia?

Bé, en matèria de llengua, tenc clar que és un tema que duu ell personalment. A més, viu dins un entorn on no es té contacte directament amb la gent. El seu cercle, el nucli dur del Govern, crec que tothom sap quin és. Jo he estat president i sé que sents molta més gent que et diu el que vols sentir que no el que passa en realitat. Però estàs ben arreglat si t'has de creure que el que vols sentir és la realitat.

Hi ha una contestació important dins del PP?

Dins la formació s'ha inculcat a tothom des de fa molts anys el concepte d'unitat i disciplina per poder funcionar. El PP és un partit presidencialista, i això no ho hem de perdre de vista per entendre la manca de reacció d'alguns. A la gent li costa tossir al president. I si hi afegim que abans hi havia més debat que ara en els òrgans de direcció, com són la junta autonòmica i comitè executiu, em diuen que no hi ha debat. Es llegeixen informes. Hi ha un control d'aquest nucli del Consolat de la Mar sobre el partit. Ara, amb aquesta moguda, telefonen a batles, regidors...

Diuen que els batles han demanat a Bauzá que rectifici. És cert?

Els batles no tenen competències en educació, però en tenen una de molt més complicada, que és la de trobar-se la gent cada dia pel carrer, cosa que al president no li passa. Tindrien una opció, que és callar i anar fent sobre els seus temes, i mirar de passar aquesta tempesta. Però aquestes setmanes s'ha donat una situació nova, que no s'havia donat mai i és esperançadora. Els batles han sentit cada dia com gent del seu mateix partit, votants del PP, li diuen que hem d'aturar això. Ells s'estan conscienciant de la importància del tema i del despropòsit. A algun que m'ha demanat opinió li ho he dit ben clar: "Et deus al poble". El president es deu a la Comunitat abans que al partit, i el batle al poble abans que al partit. Els vots d'un batle són més seus que de la formació amb el sistema electoral que tenim.

Rectificaran?

Els veig molt enrocats. No som optimista. Han tingut com a mínim dues grans oportunitats per no quedar en ridícul i tirar enrere. Una, la suspensió cautelar del Tribunal Superior de Justícia, i l'altra, l'oferiment de negociació del rector de la UIB. Jo quan la vaig sentir, a més d'estar content del posicionament del rector, vaig saber des del primer segon que dirien que no. Haurien pogut 'quedar bé' amb aquests sectors pels quals passen tanta pena que no se'n vagin a votar UPyD, però no ho han volgut fer.

Per molt que un estigui cegat amb un tema, no veu el president la transversalitat de la mobilització?

No és un govern dialogant. Jo, per diferents motius, he tingut i tenc contacte amb empresaris, i les seves queixes han estat impressionants. Els sindicats, no en parlem, els diferents col·lectius ciutadans..., és evident que no vol o no sap dialogar. És molt preocupant.

I això que Bauzá parlava de municipalisme en el congrés del Partit.

El seu municipalisme ha quedat molt clar durant els primers mesos. Si volia ser el president dels batles, idò per què no els va demanar opinió en aquest tema, que per molt que sigui d'educació els primers que rebran la contestació ciutadana són ells. En el congrés venia a representar l'alternativa al model castellanista de Delgado. És prou conegut ara el que ell defensa i opina.

Per tant, un tema tan essencial que no anava en el programa no ha estat decidit pel partit?

Pots pensar. És una decisió presa per un cercle intern que l'enrevolta, i fins i tot és una decisió presa al marge del Consell de Govern en ple. Ho tenc clar. Bauzá ha perdut el lligam històric amb la trajectòria del Partit Popular, perquè el que llavors era la coalició popular en la primera legislatura va consensuar la Llei de normalització. I ni tan sols es demanen els motius polítics i institucionals de cercar aquell gran acord. No saben ni demanen què va passar. I si ho demanen, he arribat a la conclusió que o no ho entenen, que és possible, o els entra per una orella i els surt per l'altra. Quan veus Parera com el tenen, o d'altres persones del Partit que discrepen d'aquestes maneres... no s'escolten ningú. Ni Cañellas. Si perds el lligam històric, que t'explica d'on venim i quins són els reptes...

I com veieu la manifestació?

Serà un èxit rotund com a poble i país. I Bauzá n'haurà estat el principal vertebrador. Per primera vegada en la història, no hi ha ningú dins el PP que dins aquesta manifestació no hi tingui algú. Era la coartada mental d'altres manifestacions. 'No hi són els nostres', deien. Avui, n'hi ha molts dels nostres. Dins els pares, sector educatiu, regidors, batles...

No és idò que els convocants estiguin contra l'anglès?

Quins dois. Voler-ho vestir que anam contra l'anglès... no es pot fer. El B2 no serveix per ensenyar en anglès. Hauries de tenir un C2 en la meva opinió. Jo treball amb idiomes. Tenc el B2 de francès i seria incapaç d'ensenyar. És un camí que hi ha traçat. Bauzá diu que a Balears no hi haurà pus immersió lingüística, costi el que costi, peti el que peti.

Hi haurà un abans i un després?

Per la societat sí. Per ell no ho sé. El grup parlamentari està pensat per estar callat. És monolític. Va fer que els consellers renunciassin als escons. Aquest plantejament de dir majoria absoluta, en una societat com la que tenim avui, no hi ha cap país europeu que utilitzi aquests conceptes. Això és un empobriment de la democràcia. En el segle XXI la societat civil té molt de pes. Pretendre que votin i callin és obsolet. Si no li agrada el debat, que obri les llistes i veurem què passa.