El culpable no és tant el rebut com l’estructura

PalmaNingú no dubta que la pobresa energètica és un problema de caràcter, sobretot, social que ha empitjorat arran de la crisi. Amb tot, hi ha un tercer vector -que se suma a les dificultats econòmiques i a les particulars característiques del mercat energètic- que sol passar desapercebut i que conté moltes de les claus que, si es canviassin, podrien resoldre la incidència del fenomen. Per dir-ho clar: la major part dels edificis a les Balears s’han construït de qualsevol manera, sense tenir en compte els criteris d’eficiència energètica. Més enllà de circumstàncies conjunturals lligades als cicles econòmics, hi ha una qüestió estructural que, si no s’aborda, no solucionarà mai el problema. “És com si l’aigua fos molt cara i intentàssim omplir tassons que tenen forats”, explica el coordinador de projectes de l’Associació de Ciències Ambientals, Víctor María Irigoyen. “Es posa molt el focus en la factura, que no deixa de ser el missatger, però hi ha un problema estructural de fons molt més complex”, hi afegeix.

Els darrers de la coa, per variar

L’eficiència energètica dels edificis es divideix en set categories, de la A a la G. A les Balears, el 41,69% dels edificis pertanyen a la pitjor categoria i només el 0,23% corresponen a la més eficient. No és un problema eminentment balear. A la resta de l’Estat, afirma Irigoyen, la mitjana es troba a la categoria E.

La Plataforma per un nou model energètic alerta que fins que no es resolgui aquest problema no estarem en condicions d’eradicar el fenomen. “Pagar el rebut a les famílies que no el poden assumir no és una solució, és un pedaç, és donar almoina”, assegura el membre de la plataforma Jorge Morales de Labra. En aquest sentit, considera que l’aposta de les polítiques d’ajudes públiques hauria de ser la inversió a millorar l’eficiència energètica de les llars més vulnerables. “Si la casa està aïllada de manera correcta i té un parell de plaques solars, bastarà aquesta inversió i no caldrà anar abonant el 75% del rebut cada mes”, diu.

La llei obliga, actualment, a emetre un certificat d’eficiència energètica. “La gent -però- no s’ho pren seriosament”, lamenta Morales de Labra. La plataforma, explica, treballa en una iniciativa que vol entrar al Congrés i que obligui el Govern a modificar la manera com s’elaboren aquests certificats. “Ara gairebé es donen de franc”, lamenten des de la plataforma. “Tot canviaria si, en el moment de llogar o comprar un immoble, la taxadora digués què suposa pagar l’energia. Que el preu de compra variàs en funció del certificat energètic”, afirma Morales de Labra.

Els entrebancs de Brussel·les

La lectura que fa la plataforma d’aquest problema és compartida, en bona part, pel Govern. “Un dels compromisos que tenim enguany dins els pressupostos és un pla de transició energètica i una de les pedres fonamentals serà una línia d’ajudes de rehabilitació en què es prioritzaran les llars vulnerables”, explica el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard.

Aquest objectiu del Govern ha d’esquivar, però, un entrebanc inesperat: Brussel·les. L’any passat, el Govern ja va treure una línia d’ajudes en aquest sentit, però es va veure obligat a canviar-la per imposició de la Unió Europea. El motiu és que les autoritats comunitàries no permeten que particulars tinguin accés a fons FEDER, que cofinançaven la línia d’ajudes. Així, només es poden destinar a les empreses o a comunitats de veïns, a les quals és molt complicades que es puguin posar d’acord per emprendre un projecte tan ambiciós en una finca sencera. El resultat: només es van poder adjudicar 150.000 euros d’aquesta línia. “Tot són facilitats per subvencionar empreses i activitats, però és més difícil ajudar particulars”, lamenta Groizard, qui atribueix aquests obstacles al model “neoliberal” de la UE.

Ara, segons explica, fan feina amb la Direcció General de Fons Europeus per trobar la fórmula que els permeti tirar endavant la línia d’ajudes.