Daniel Pardo: “El discurs del turisme com a únic motor econòmic és el que ens ha duit al col·lapse”

Palma“Des de fa uns anys, les Illes han entrat dins un encadenament d’èxtasis turístics que pareix no tenir final”, explica l’editorial de la tercera edició del monogràfic Tot Inclòs, editat per la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en Defensa del Territori. La publicació defensa que “la ciutat és de qui l’habita, no de qui la visita”. I a les jornades que celebren aquest cap de setmana “per respondre a la turistització de Palma” han convidat Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) de Barcelona. Els seus discursos es troben quan parlen de la mercantilització de l’habitatge, dels desnonaments de residents i sobre el fet que la indústria dels creuers és una xacra seriosa per a la ciutat, tot i que el turisme a les Balears suposa el 45,5% del PIB.

Quines són les problemàtiques derivades de l’activitat turística a Barcelona?

Molt esquemàticament: la pèrdua de parc d’habitatge per la proliferació hotelera i de pisos turístics, hiperinflació dels lloguers i expulsió de població per la saturació humana; l’afectació a la mobilitat: a més de la densitat humana, tot tipus de vehicles de lloguer col·lapsen el trànsit de vianants (sobretot al centre, de trama urbana molt tupida), el transport públic està sobrepassat, la xarxa viària està saturada per busos i autocars...; la contaminació de l’aire i les aigües pels creuers (a la mar i al port), que s’afegeix a la del sobredimensionat parc de trànsit rodat, sense oblidar el brutal consum de tot tipus de residus derivat de l’hiperconsumisme associat al turisme; la substitució del comerç de proximitat per negocis clònics especialitzats en usos turístics i inútils per a la vida quotidiana dels veïns; la tendència cap a un monocultiu economicolaboral en un sector d’alta precarietat, explotació i temporalitat (l’hostaleria és el sector amb pitjors salaris de la ciutat, amb un sou mitjà de la meitat de la mitjana de la ciutat); i una hiperbanalització de la ciutat.

Sembla que parleu de Palma...

Malauradament no coneixia Palma. Una curiositat: aquest estiu, un diari barceloní descrivia el col·lapse turístic d’aquí com barcelonització de Mallorca, quan sabem que el procés ha sigut el contrari, una balearització dels models turístics de l’Estat. Crida l’atenció que, per autoafirmar-se, Barcelona reivindiqui les catàstrofes.

Insistiu molt en el mot turistitzant

Sí, quin remei. En aquest món líquid que ens han venut, el turisme és un fluïd cultural que es fa permeable en tots els àmbits de la ciutat i de la vida i que apunta clarament a hegemonia.

Quin paper hi tenen les lluites veïnals?

Fonamental. Hi ha barris de Barcelona, i de Palma, on hi ha més turistes que habitants. Els moviments veïnals i socials en general són els únics actors de la ciutat que mantenen un paper crític coherent al respecte. Fa 15 anys ens deien bojos i “els de la queixa eterna”; avui, les nostres tesis han estat demostrades per l’acadèmia i assumides per la població, per bona part de la classe política i, fins i tot, parcialment, per la indústria turística.

Per millorar la sostenibilitat cal decréixer turísticament?

Absolutament. Sostenibilitat és un terme massa manipulat, però és palès que s’han superat els límits i les capacitats de càrrega. Per tant, decreixement o mort de la ciutat. Reduir-hi el sector turístic alhora que s’hi desenvolupen altres economies.

Quines?

No ho sabem. Altres models col·laboratius que puguin substituir la sobreactivitat del sector turístic.

Existeix la turismofòbia?

Sí, és comprensible. Quan el teu dia a dia esdevé incòmode, i fins i tot violent, la primera reacció és atribuir-ne la responsabilitat a l’element visible que l’exerceix. Dit això, la màxima responsabilitat és de la indústria turística i de les institucions còmplices.

El lloguer vacacional “desnona” els residents?

I tant! Aquest fet està mostrat pels veïns i demostrat per l’acadèmia. Basta llegir Agustín Cócola, Antonio López Gay i Fabiana Pavel, que duen a terme estudis rigorosos al respecte. Aquest últim any i mig, a Ciutat Vella, ens hem trobat amb molts desnonaments (als nostres barris són quasi tots per lloguer, no per hipoteca). Veiem que bona part de la finca ja és d’allotjament turístic, i de seguida t’adones que el pis de la persona desnonada acabarà igual.

El turisme suposa el 45,5% del PIB balear, cada escala de creuer crea llocs de feina... però vostès afirmen que “la indústria dels creuers és una xacra seriosa per a la ciutat”

I ho mantenim, perquè és cert. El discurs del motor econòmic i la creació de llocs de treball és el xantatge social de la indústria per continuar augmentant la seva hegemonia i el monocultiu, per negar la possibilitat de crear altres alternatives; és el mateix discurs que ens ha dut fins al col·lapse balear d’aquest estiu, i el mateix que es manté després. És obvi que es necessita economia, però també hi ha una qüestió prèvia de drets: dret a l’habitatge, dret a la ciutat i, en el cas dels creuers, el dret a la salut: les conseqüències de les emissions dels creuers sobre la salut són brutals.

L’impost turístic resta competitivitat a la destinació?

No, en absolut. Es tracta d’un mite empresarial desmuntat par la realitat: s’han establert impostos turístics (en general, amb models nefastos i perversos) i les xifres de turistes per any no han deixat de pujar, tant a Palma com a Barcelona.

És possible el turisme sostenible?

Molt difícil de dir. En el context europeu d’hiperconsumisme individualista sembla molt complicat. L’única opció per revertir la situació consisteix a aplicar decreixement turístic, obrir un debat real que inclogui la població i les institucions (escoltant la indústria, però entenent que defensa únicament els seus interessos) i mirar d’assolir un equilibri. No solucionarà res el fet d’afegir això que se’n diu “turisme sostenible” a aquell d’insostenible que coneixem; en tot cas, aquest últim hauria de reduir-se molt i ser parcialment reemplaçat per elements del sostenible. La resta ha de ser ocupada per altres economies, tot monocultiu és en si negatiu.