David Bustos: “Les crisis són una oportunitat per reactivar la dinamització social”

PalmaDavid Bustos és subdirector general d’Anàlisi Socioeconòmica de l’Ajuntament de Madrid, un dels consistoris seleccionats per la Unió Europea per posar en marxa projectes urbans innovadors. El seu, MARES, vol impulsar l’economia social i solidària a través de l’autoocupació col·lectiva en barris desfavorits. Va visitar Palma per participar en les jornades sobre barris vulnerables de l’Ajuntament.

Què es vol aconseguir amb aquest projecte?

La idea és generar empreses d’economia social amb models de negoci que es basin en la detecció i la satisfacció de les necessitats reals. Volem actuar sobre quatre àrees: la Mobilitat, l’Agricultura, el Reciclatge i l’Energia (la S de MARES és de Social, perquè s’aplicarà de manera transversal l’economia de cures).

Quines necessitats reals no estan cobertes ara?

El model actual és molt consumista; consumeixes allò que et projecten les grans corporacions. S’ha de fer una feina amb el conjunt de la ciutadania per detectar quines serien aquestes necessitats. S’han de veure els nínxols de negoci. Els projectes han de ser rendibles no poden dependre d’un concurs públic.

I si canvia el color polític de l’Ajuntament, els projectes sobreviuran?

Pensam que sí. El temps que queda hauria de ser raonable per a una maduració del projecte. Però tot això és un procés d’activació social.

El teixit associatiu ha sortit molt mal parat de la crisi?

Crec que és al revés. Ja abans de la crisi, però sobretot amb la crisi, s’ha iniciat un procés d’activació social. Les crisis són terribles, però també una oportunitat per activar la dinamització social. Han sorgit molts col·lectius amb capacitat d’autoorganització i hem de veure quins són els grups més mobilitzables.

L’economia social ha de ser una barrera davant les crisis d’un mercat globalitzat?

Encara és massa petita perquè sigui una barrera davant els processos que orquestren les grans multinacionals, però és l’objectiu que es persegueix: que agafi força i generi una part dels intercanvis i del valor econòmic.

Com es fa forta?

Amb una major implicació social per part de la ciutadania. Ara la filosofia dominant ens ven la història de l’emprenedoria: fes-t’ho tu mateix, tu pots ser un inventor. La nostra és la inversa: descobreix com satisfer necessitats socials i associa’t per fer-ho.

És això l’autoocupació col·lectiva, un model cooperativista?

El model cooperatiu és una cama fonamental i és el més consolidat, però encara té molt de camí per recórrer. Hi ha altres fórmules... De fet, els nostres objectius també són augmentar la varietat de les fórmules jurídiques existents.

Per què falta implicació?

La societat està muntada perquè siguem consumistes actius i perquè puguem anar de cap al Black Friday. Tenir una actitud reflexiva sobre el que necessitam implica un compromís personal, que és nedar a contracorrent. Aquesta societat consumista genera uns nivells d’estrès i d’insatisfacció, però sobretot de precarietat social, increïbles. Acabarem sent tots precaris. Hi ha d’haver autoconsciència, però també exemples que demostrin que es poden fer altres coses i que són viables.

Com s’aplica l’economia de cures de manera transversal?

Hi ha una via clàssica que seria incentivar l’associació de les persones implicades a donar un servei perquè elles mateixes es presentin a un concurs públic, o fraccionar els lots d’aquests concursos i que no siguin assumibles només per a grans empreses. Però nosaltres volem anar més enllà i això implica adoptar un enfocament feminista.

S’ha de feminitzar l’economia?

S’ha de feminitzar el pensament. Les cures no són només per a la tercera edat o per a la infància, i no és una coas a càrrec de la dona. S’han de generar serveis d’atenció i provisió de serveis públics per a tot el conjunt de la societat.