Decret de llengües: un substitut del TIL precipitat?

PalmaEl substitut del Tractament Integrat de Llengües del Govern popular de José Ramón Bauzá ha estat el Decret de llengües. Ha tapat ferides? La normativa sembla que no ha acabat d’agradar a tota la comunitat educativa. El decret, que entrà en vigor el curs passat, possibilita que els centres puguin triar les matèries que s’impartiran en una llengua estrangera. Recordam que el TIL pretenia equiparar català, castellà i anglès, un tractament que la comunitat educativa interpretà com un “atac” clar al català: “Ara resulta que per aprendre anglès s’han de fer les matemàtiques en castellà”, es llegia en una de les moltes pancartes que s’alçaren pels carrers contra el TIL. Exemplificava el cas: la norma de Bauzá deixava de banda el Decret de mínims -aprovat durant la legislatura de Jaume Matas, per cert-, que obliga que un 50% de l’escola sigui en català, ja que amb el TIL es reduïa el percentatge a un 33%.

Amb el Decret de llengües es recupera el de mínims i, a més, els centres han de justificar per què volen fer una assignatura no lingüística en, per exemple, anglès i els mitjans de què disposen. En cas que en vulguin fer una segona, han de tenir el vistiplau de la Conselleria d’Educació. El Decret ha tingut enemics i una de les desaprovacions més consistents va ser la del Consell Consultiu. De manera unànime, criticà, per qüestions de forma i alguna també de fons, el Decret. Així mateix, es considerà que és contrari al principi d’igualtat i que l’Executiu ha renunciat a la seva potestat d’organització i gestió.

Precipitat

Per altre costat, des dels sindicats s’ha arribat a titllar la normativa de “precipitada” o incompleta. “S’hi pot donar dues voltes”, expressa el portaveu sindical de FE-CCOO, Toni Baos. El sindicat ha demanat que, abans d’impartir més assignatures en llengua anglesa, s’ha de tenir “mès sòlid el coneixement de les llengües del territori”. Per fer-ho possible, proposen que les assignatures en anglès no es facin fins a 3r o 4t de Primària. A més, opinen que l’autonomia de centres “pot ser segregadora”. Baos pensa que “potser no considera dificultats locals”.

Des del sindicat Alternativa la visió és diferent. El portaveu, Miquel Àngel Santos, expressa que, respecte del TIL, una “mesura molt interessant” és que el Govern, en paral·lel al Decret, també hagi apostat pel desdoblament de les aules en llengua anglesa. “Hem fet anglès en una ràtio òptima. I va molt bé. Es demostra que la ràtio és molt important”, apunta. Del Decret, diu que va sorgir en un determinat moment per donar cobertura legal a les seccions europees i a aquelles directrius prèvies al TIL. “Es va vestir com a substitut i no hi té res a veure”. En aquest sentit, Santos espera l’informe que el comitè d’experts ha de realitzar i la plasmació pràctica que hi haurà a les aules respecte del model d’ensenyament en català necessari. Això sí, creu que un aspecte molt important és el de la “progressivitat”. És a dir, pensar en d’aquí a una generació. La portaveu de la UOB, Antònia Font, creu que el Decret de llengües ha estat “precipitat”. Fa referència a l’estudi de la comissió d’experts perquè es pugui definir el model lingüístic escolar i treure una normativa eficient.

El Govern es defensa

El conseller d’Educació, Martí March, reivindica la posada en marxa, de nou, del Decret de mínims. “El consideram adequat perquè els centres vagin implementant algunes assignatures d’acord amb la seva tradició i recursos humans”. Considera que no genera desigualtat, perquè “una cosa és l’ensenyament en anglès i l’altra que tots els centres tinguin assignatures d’anglès”. March matisa que acaba sent un decret “optatiu, progressiu i adequat, i les dades ens donen la raó”.

A més, en la presentació del Decret, la presidenta del Govern, Francina Armengol, va destacar que s’havia elaborat des del “respecte i amb el consens de la classe educativa”, un fet que es posa en dubte. La secretària de Normalització Lingüística de l’STEI, Maria Antònia Font, argumentava en un observatori publicat en aquest diari que va “sorprendre” que s’hagués elaborat un esborrany de decret i “es presentàs a so de bombo i platerets al Consolat de Mar, tot i que no s’havia consensuat prèviament amb la comunitat educativa”.

Un altre factor que des de l’STEI no es comparteix del Decret és que desenvolupa la LOMQE. “Cal recordar que la LOMQE promou el coneixement del castellà i també de les llengües estrangeres, sovint utilitzat com una eina per arraconar el català, el basc i el gallec en benefici de l’anglès”, escrivia Font.