La defensa d'Escribá, ball de 'fàrmacs' i 'nutracèutics'

PalmaEl cas Minerval ha situat al centre d'atenció una presumpta estafa, un fals fàrmac i el concepte de 'nutracèutic'. Aquest darrer ha provocat estranyament la comunitat de l'àmbit sanitari, que amb prou feines s'ha servit d'aquesta paraula per designar el que comunament es coneix per 'complement alimentari'. Cal tenir en compte, a més, que tampoc no està registrat com a tal, segons la Conselleria de Salut del Govern balear ha indicat a l'ARA Balears.

El ball de paraules s'encetà amb les declaracions de l'advocat Santiago Fiol, defensor de quatre de les cinc persones investigades en la causa. Just després que els catedràtics Xavier Busquets i Pablo Escribá declarassin dimarts davant el jutge, acusats d'estafa i de comercialització d'un medicament en fase experimental, el lletrat assegurà davant els mitjans que els investigats "no venien un fàrmac" sinó un "nutracèutic" i negà que el seu client s'hagués referit mai al Minerval com un "medicament". "No hi ha comercialització de res" i "no hi ha cap contraprestació econòmica", si bé repetí que "el que s'ha entregat sempre és un "nutracèutic", que és un “producte legal i que està patentat des de l'any 2003", hi va afegir.

Segons l'enciclopèdia catalana, un 'nutracèutic' és un “producte alimentari al qual se suposa o admet un efecte beneficiós per a la salut”. Tanmateix, a banda que la Conselleria de Salut no ha localitzat la paraula en els seus registres, l'enciclopèdia hi afegeix que "un aliment rep la consideració de nutracèutic quan certs components essencials s’hi troben en dosis més elevades del que és habitual".

Tres substàncies implicades

Sovint s'ha parlat del cas Minerval com el que investiga únicament el producte que dona nom a la causa, però hi ha tres substàncies sota la lupa del jutge i els investigadors.

Dos 'nutracèutics'

Per una banda, hi trobam el Dhalifort i l'Oleate Plus. Segons ha assegurat la Conselleria de Salut, ambdós són 'complements alimentaris', coincidint en aquest punt amb Fiol. Hi ha afegit que aquests “tenen la mateixa categoria que la pròpolis o la valeriana, per exemple”. És per això que "ningú no pot dir que tinguin beneficis per a la salut", tenint en compte que, "si la seva etiqueta n'especifica algun, és perquè ha passat una gran quantitat d’assajos científics, cosa que no és el cas dels dos productes dels quals parlam", assegura Salut. El Dhalifort i l’Oleate Plus estaven registrats per a la seva comercialització i la tenien autoritzada en el departament de seguretat alimentària des de la mateixa Conselleria, ja que el permís per vendre aquests productes no s’ha de tramitar a través de l’Agència Espanyola del Medicament, independentment del preu que tinguin. Són aquests dos productes els que es venien en algunes farmàcies i, sobretot, en algunes plataformes en línia –Pharmaconcept o Bega Pharmaceuticals en són només dos exemples.

Un 'medicament'

Per altra banda, hi trobam el Minerval, que, segons una de les patents del producte a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, en termes científics és "àcid 2-hidroxioleic". Segons les fonts de la Conselleria, aquesta substància és una molècula sintetitzada pel Grup d’Investigació de Biomedicina Molecular i Cel·lular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que dirigia Pablo Escribá. A diferència dels productes anteriors, es tramità l'autorització del Minerval per ser utilitzat com a medicament o fàrmac contra un tipus de càncer (anomenat glioma), si bé l’Agència Espanyola de Medicaments els la denegà.

Una de les piulades del compte personal del Twitter d'Escribá suggereix que el catedràtic hauria tingut certa pressa per arribar a utilitzar aquest "medicament":

Precisament foren aquests tràmits els que varen alertar la Direcció General de Farmàcia. Per altra banda, Escribá i Busquets tenien aprovat el Minerval exclusivament per al seu ús en assajos clínics i no podia vendre’s, ja que només havia passat dues de les quatre fases que requereix un medicament per a la seva aplicació en humans. No obstant això, diversos testimonis han explicat que s’estava comercialitzant el Minerval atribuint-se-li propietats curatives que encara no s'han pogut demostrar, ja que el producte està encara en experimentació.

Confusió sota sospita

D'altra banda, el que també centra l'atenció de les perquisicions és si es venia l’Oleate Plus com a Minerval, que segons afirma l’advocat Santiago Fiol comparteix amb el primer una part de la composició, "un tipus d'àcid oleic". Precisament dimarts passat, al darrer capítol del programa 'Dues Voltes', d'IB3, aparegué el testimoni d’una dona que explicava que li havien recomanat aquest producte a canvi d’una xifra de doblers molt elevada per curar el càncer del seu marit, si bé no és legal publicitar ni el Dhalifort ni l'Oleate Plus com a productes capaços de curar l'Alzheimer o el càncer, ja que eren mers complements alimentaris. “Això és impossible”, assegura Fiol a aquest diari, que hi afegeix que, si algú va recomanar aquest producte a aquesta persona, “no va ser Escribá”.

Fou també per aquest motiu que la Conselleria de Salut, una de les representants de la qual ha declarat aquest dijous davant del jutge com a testimoni, va instar els creadors del Minerval a retirar la publicitat enganyosa dels productes que comercialitzaven amb autorització ja el 2012.

Les paraules de Fiol

Amb tot, l'advocat posà dimarts al mateix sac els dos complements alimentaris que sí gaudeixen d’un permís de comercialització i el Minerval, que en manca. “No hi ha comercialització de res”, assegurà, si bé un segon abans es referia únicament al "nutracèutic" comercialitzable. D'aquesta manera, si aquelles declaracions de Fiol eren referides a l'Oleate Plus –complement alimentari–, sí que va comercialitzar-se. I, si es referia al Minerval –medicament en fase de proves–, no era un complement alimentari.

En preguntar-li sobre aquesta confusió, Fiol ha parlat en primer lloc d'una de les molècules patentades per Escribá, “l’àcid 2-hidroxioleic”. "És aquest el Minerval?", se li ha preguntat, a la qual cosa ha respost: “No, aquí és l’error”. Amb tot, hi ha afegit que “la universitat té dues patents de l’hidroxioleic", una "del 2001, que és del medicament que està en experimentació: el Minerval". "Per altra banda –ha continuat Fiol–, el 2003 va patentar una altra molècula que també conté hidroxioleic, que és el nutracèutic". “Ningú no ha pres el Minerval fora de l’estudi” i ningú no ha pagat per aquest, “és impossible” i “seria gravíssim”, ha assegurat.

Amb tot, a preguntes per la patent a la qual ha pogut accedir aquest diari (una renovació del 2006 de la del 2001), que parla de “l’àcid 2-hidroxioleic”, Fiol ha afirmat que aquesta és la del Minerval, fet que contradiu la seva afirmació inicial, quan ha assegurat que "aquí és l'error".