La deixadesa amenaça la memòria de la repressió

PalmaTeulades mig esbucades, brutor, pintades... Aquest és l’estat actual del fortí d’Illetes, un espai abandonat fa una vintena d’anys que amaga un dels capítols més dolorosos de la nostra història recent: la Guerra Civil. Diverses organitzacions proteccionistes i de recuperació de la memòria històrica han denunciat en diverses ocasions l’estat de deteriorament en què es troba el fortí davant la passivitat de propietaris i administracions públiques.

El fortí d’Illetes és una construcció militar de finals del segle XIX que durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme es va convertir en un centre de repressió feixista. Aquest conjunt militar fou declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) pel Consell de Mallorca l’any 2003. Es tracta d’un dels pocs exemples d’arquitectura militar de finals del segle XIX i “això el fa únic”, explica Xavier Terrassa, gestor cultural de l’Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA).

El 18 de juliol de 1936, la majoria de les forces armades que hi havia a Mallorca es varen posicionar a favor del cop d’estat i els militars sublevats que hi havia al fortí d’Illetes varen convertir una part del complex en centre de detenció i repressió. “Hi duien soldats d’esquerres, els que no s’havien presentat a files i alguns carabiners d’arreu de Mallorca que s’havien resistit al cop. Després de la guerra també hi varen dur soldats republicans que havien lluitat a Menorca”, explica Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca. Era un centre de detenció sobretot militar, encara que també hi havia alguns civils. “Per testimonis que varen sobreviure hem sabut que també hi retenien maçons i alguns mestres d’escola”, afegeix Oliver. Les persones empresonades eren sotmeses a judicis sumaríssims, “sense cap garantia judicial” i sentenciades a mort. Després, eren enterrades al cementeri de Palma.

Segons Oliver, les condicions en què vivien eren tan dures que n’hi havia que “morien de fam o per tuberculosi”. L’associació calcula que prop d’un centenar de persones varen morir afusellades al fortí d’Illetes.

Propietat

El fortí d’Illetes va ser durant anys un quarter militar que, entre d’altres coses, acollia els soldats que feien la mili. Quan l’any 1996 es va suprimir l’obligatorietat del servei militar, el fortí es va anar abandonant i, finalment, el Ministeri de Defensa va retornar el conjunt als seus propietaris, la família Truyols. L’any 2003, els propietaris, família materna de l’aleshores batle de Calvià, Carlos Delgado, varen vendre la propietat a una empresa de construcció britànica per un gran suma de doblers.

Protecció

D’ençà que el fortí és en mans d’aquest grup inversor, no s’hi ha fet cap intervenció de manteniment. Des de Memòria de Mallorca no entenen quin interès podia tenir aquesta empresa a comprar uns terrenys protegits, i creuen que l’abandonament de la propietat és intencionat.“Sospitam que no estan fent res perquè volen que acabi perdent el BIC”, confessa Oliver.

La situació d’abandonament preocupa també a l’associació ARCA, que recorda que, en tractar-se d’un BIC, el propietari “n’ha de conservar els elements protegits i establir un règim de visites de quatre dies al mes”. “I si no, l’autoritat competent, en aquest cas el Consell de Mallorca, té l’obligació de fer complir la llei”, subratlla Oliver. Per la presidenta de Memòria de Mallorca, es tracta d’un espai “amb un valor immens que no es pot deixar perdre. Demanam que tant el Consell de Mallorca com l’Ajuntament de Calvià hi intervinguin”, afegeix Xavier Terrassa.

Espai per a la memòria

Recordar perquè no es torni a repetir. Aquest és el missatge que, segons Memòria de Mallorca, han d’ajudar a transmetre indrets com el fortí d’Illetes. Per això insisteixen a demanar la rehabilitació i contextualització de l’espai. “Volem que sigui un lloc de reflexió, de memòria, i un homenatge a les víctimes, per aquest motiu reclamam que es conservi i se senyalitzi”, afirma Oliver.

Memòria de Mallorca també remarca que el fortí d’Illetes, juntament amb el castell de Bellver, és dels pocs centres de repressió que no han desaparegut, de moment.

La futura llei de la memòria democràtica de les Illes Balears, actualment en tràmit parlamentari, preveu la creació d’una nova figura de protecció de què podria gaudir el fortí d’Illetes: els espais de la memòria democràtica. Segons Margalida Capellà, diputada de MÉS per Mallorca i una de les persones que ha participat en l’elaboració d’aquesta proposta, “es tracta de completar les figures de protecció que preveu la Llei de patrimoni” i es protegeixin, així, aquells espais o paratges amb rellevància per a la memòria democràtica. Aquesta llei també preveu, segons explica la diputada, que el Govern pugui instar a l’adopció de mesures cautelars com, per exemple, una expropiació temporal, si l’espai es trobàs en “perill de desaparició”. Per part seva, Oliver valora positivament aquesta proposició de llei, si bé recorda que, una vegada aprovada, “caldrà veure com es pot aplicar”.

“Estaven en condicions pèssimes, inhumanes”

Enguany fa 80 anys que Jaume Serra Cardell, mestre d’escola socialista, fou afusellat al fortí d’Illetes. “Tenia 23 anys. Havia fet les oposicions de mestre i estava pendent de saber quina plaça li havien assignat. L’endemà del seu afusellament, va arribar la carta amb l’assignació”, explica Tonina Mercadal, neboda de Serra i també secretària de l’associació Memòria de Mallorca.

Jaume Serra Cardell fou detingut el 22 de juliol de 1936 amb un grup de carabiners poblers que havien intentat aturar el cop. Acusat de “directamente culpable del delito de rebelión militar”, fou enviat a la presó de Can Mir, actualment la Sala Augusta de Palma. “La meva mare l’anava a veure i em contava que estaven en unes condicions pèssimes, inhumanes”, recorda Mercadal. Al fortí d’Illetes “només hi va estar un dia”, explica. El 10 de març de 1937 hi va ser traslladat i hi va ser afusellat l’endemà. Al Bosc de la Memòria de Bendinat, un magraner recorda avui la seva mort.