Una tècnica del Govern Matas assegura que mai va existir l'expedient d'obra del Palma Arena

PalmaUna tècnica de la Conselleria d'Esports ha reconegut aquest dijous que mai va existir l'expedient d'obra del velòdrom que ha batejat el famós cas de corrupció. La tècnica, que ha declarat com a testimoni durant la quarta jornada del judici per la contractació suposadament irregular dels arquitectes del Palma Arena, ha explicat davant la Sala que, una vegada iniciades les obres i tot i la manca de la documentació necessària, va començar a rebre factures provinents de la Fundació Illesport, una de les quals d'uns 30 milions d'euros. Fou aleshores quan començà a sospitar que no s'estava seguint el procediment legal.

Precisament, la testimoni ha assegurat que tampoc existien els certificats que havien de justificar la contractació dels arquitectes Luís i Jaime García Ruiz, propietaris de l'empresa GR1, els quals varen prendre el relleu de les obres que inicià l'arquitecte Ralph Schürmann quan va abandonar el projecte. La funcionària ha assegurat que demanà aquesta documentació, però li varen dir que "no hi havia un expedient com a tal". De fet, ha remarcat davant el tribunal que "va ser així com començà tot" i que en aquell moment ja va avisar que no firmaria ni les factures ni les certificacions, perquè hi mancaven els requeriments legals.

Cercaven el nou arquitecte per internet

A continuació, ha declarat l'exgerent del Palma Arena, Jorge Moisès, la declaració del qual ha causat certa confusió als membres de la Sala per les múltiples inconcrecions del seu testimoniatge. També ha explicat que quan l'arquitecte Schürmann fou retirat del projecte, el consorci va viure una "fase crítica", perquè les obres quedaren aturades i el projecte estrella de l'era Matas no veia clar el seu final abans de l'esdeveniment que hauria de llançar Palma a la fama: el Mundial de Ciclisme. "Foren setmanes absolutament caòtiques", ha dit Moisès, que ha admès, a més, que davant la manca de propostes per contractar els professionals que donassin continuïtat a la iniciativa, "varen decidir cercar per internet a veure si trobaven algú".

El que ha de dirimir el litigi és, precisament, si la contractació pública d'aquests arquitectes estava prou justificada com per invertir una xifra tan alta de doblers provinents dels comptes de la Comunitat Autònoma. Els testimonis que varen intervenir durant la jornada d'ahir varen deixar clar davant el tribunal que ni Schürmann ni els germans García Ruiz tenien experiència en la construcció de velòdroms, malgrat que tant Matas com diversos tècnics del seu equip varen assegurar que era pel seu prestigi que foren contractats. Amb tot, la primera funcionària que ha declarat aquest dijous ha aclarit que l'expedient que havia de justificar la contractació dels arquitectes mai va arribar a fer-se.

Ha intervingut, així mateix, l'aleshores regidor de Palma i president del consorci, Rafel Duran. Ha explicat que la decisió de contractar els arquitectes no va venir de la batlia, sinó de més amunt.

Una altra funcionària ha explicat que li varen demanar que col·laboràs amb la Fundació –l'entitat pública a través de la qual la Fiscalia d'Anticorrupció sospita que es va trampejar el procediment administratiu– per a la contractació de Schürmann, i ha detallat que es va fer només a partir d'un esborrany del Col·legi d'Arquitectes. "El president li havia dit que es facilitàs el treball dels qui haguessin d'intervenir-hi", ha precisat.