Del cel a l’infern: La desaparició de l’observatori de Costitx

PalmaHan passat 26 anys des de la creació de l’Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) i dos des que es va declarar el concurs de creditors de l’entitat amb deutes per valor d’1,8 milions d’euros. Durant tot aquest període, l’entitat ha tingut temps de pujar al cel a descobrir multitud d’asteroides i de baixar a l’infern pels conflictes entre els seus membres -que varen provocar la sortida de l’equip investigador- i pels embargaments com a conseqüència dels deutes amb el banc, la Seguretat Social i Hisenda.

Ara, l’ens està en liquidació i les instal·lacions (el planetàrium, l’edifici de dues plantes amb tres cúpules per a l’observació, la cafeteria, les cúpules automatitzades i l’astroparc) han sortit a la venda per un valor d’1,7 milions d’euros.

La situació financera és, per tant, insalvable, però entre el 2007 i el 2017 l’observatori de Costitx va rebre en subvencions nominatives del Consell de Mallorca més d’1,5 milions d’euros, als quals s’han d’afegir les ajudes per part del Govern balear i l’Ajuntament de Costitx. Per això, aquesta setmana, el grup polític del PP al Consell demanava la creació d’una comissió informativa que servís per aclarir què ha passat amb aquests doblers i quina és la situació actual de l’OAM.

El vicepresident primer i conseller insular de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, va assegurar durant el ple que el Consell “havia estat enganat”, perquè des de l’observatori es va crear “una societat pantalla” que va permetre continuar cobrant subvencions tot i els embargaments (el Mallorca Planetarium Space Center, MPSC). De fet, va recordar que la persona que dirigia la institució “ha estat apartada de tots els seus càrrecs” per l’administració concursal i que, per tant, des del Consell s’ha volgut fer “una aliança amb els investigadors” per tal de mantenir i “salvaguardar l’activitat divulgativa”.

Per aquest motiu, va explicar Miralles, s’ha aprovat concedir, durant els pròxims tres anys, 80.000 euros anuals en subvencions nominatives a l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE), organisme creat per investigadors que col·laboraven o treballaven a l’OAM. Joan Rotger, del PP, considera que la reunió informativa que el ple va acordar mantenir ha de servir per “veure fins a quin punt les instal·lacions són útils i es poden aprofitar, a banda d’estudiar les subvencions concedides”, ja que “si no estan ben justificades podria demanar-se que es tornin”.

El president de l’IMCE i antic col·laborador de l’observatori, Lluc Mas, assegura que les instal·lacions són irrecuperables i que, de fet, molts dels telescopis ni tan sols funcionen i el planetàrium té goteres. Aquest enginyer tècnic és un dels antics col·laboradors de l’OAM i explica que va decidir abandonar-lo després de veure-hi “moltes irregularitats”, com la creació d’aquesta altra entitat vinculada a l’observatori per cobrar subvencions: “Ens varen dir que serviria per als temes més de caire divulgatiu”, afirma qui en va ser president, qui també afegeix que els membres d’aquesta nova entitat varen acabar demanant una nota registral i descobrint el deute milionari després de diversos conflictes amb la direcció de l’OAM, per exemple, per l’ús de les instal·lacions de l’observatori.

“Allà vàrem veure que s’havia hipotecat el centre l’any 2011 i que el 2013, dos mesos abans de la constitució del MPSC, es va ampliar el préstec. Per això pensam que el que es volia aconseguir amb la seva creació era cobrar les subvencions”, relata.

Des del que queda de l’observatori varen atribuir en el seu moment a una “venjança dels col·laboradors” la declaració del concurs de creditors (ja que part del deute era amb persones que havien treballat amb l’entitat i que fins i tot havien estat amics personals del director anterior).

També es va denunciar l’incompliment de la concessió de subvencions per part del Consell, fet que, segons la direcció de l’OAM, va deixar l’entitat en un estat “lamentable” perquè la institució insular “no va estar a l’altura”.

En qualsevol cas, i al marge de les tensions personals i professionals entre el personal científic, serà la justícia la que decidirà com varen gestionar-se les subvencions, si el concurs ha de ser culpable o no o si s’ha de tornar una part dels doblers. Mentrestant, des de l’IMCE asseguren que ho tenen clar: “Nosaltres el que volem fer és recerca, divulgació i ciència”.