El 90% del lloguer turístic a Palma és il·legal

PalmaEl 90% dels habitatges que es destinen a lloguer turístic a Palma no estan regulats. Es tracta d’una dada lògica, ja que a Ciutat aquesta activitat es du a terme principalment en habitatges plurifamiliars, un espai on la Llei del turisme en prohibeix l’arrendament.

De les 123.000 places distribuïdes en uns 20.000 habitatges -que el Consell de Mallorca estima que hi ha a l’illa-, un 13% es troben a Palma, però un 40% estan situats en sòl rústic (Pollença és el principal focus d’aquesta activitat).

Pràcticament el 50% restant es distribueix entre urbanitzacions de la costa, que acumulen el 34% de l’activitat, i els nuclis urbans de l’interior, amb un 13% dels habitatges turístics.

Aquestes són algunes de les dades que s’extreuen de la fase de diagnosi que el Consell ha posat en marxa per elaborar el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT), l’instrument que ha de regular la distribució de lloguer turístic a l’illa després que el Govern aprovi la modificació de la Llei del turisme (prevista per a aquest període de sessions parlamentàries, però endarrerida per la lentitud de les negociacions entre l’Executiu balear i la resta d’agents implicats).

Diferents realitats

Segons ha explicat el conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, en diverses ocasions, la llei es modificarà per donar als consells autonomia per decidir sobre la regulació de cada illa, ja que cada territori sofreix un grau de pressió habitacional i viu una realitat diferent envers el lloguer turístic.

A Mallorca també conviuen diverses situacions, com ara una gran concentració d’habitatges en sòl urbà a Palma, contrastada amb l’elevat percentatge de sòl rústic ocupat per a aquesta activitat.

Joaquim Sabaté i Antoni Pons són dos membres de l’equip de redacció del PIAT i expliquen que la complexitat del problema és important. Aquesta setmana han participat en unes jornades organitzades pel Consell per debatre sobre les estades turístiques en habitatges i les possibilitats que ofereix regular-los.

“Per començar, allò més important és establir uns criteris per veure què s’ha de regular i què no”, afirma Sabaté, que també és catedràtic d’Urbanisme de la UPC: “A continuació s’ha de treballar per fer aflorar les irregularitats”, que ara representen aproximadament el 45% de les places de lloguer turístic de l’illa.

Per Sabaté, també és necessari posar en marxa acords de col·laboració amb les plataformes que s’encarreguen d’aquesta activitat, com Airbnb, per tal que assumeixin certa “corresponsabilitat”.

Per la seva part, Pons recorda que el lloguer turístic “ha vingut per quedar-s’hi” i que, com que “no es poden posar portes al camp”, “és fonamental regular”. Allò que ambdós consideren imprescindible és establir una zonificació que tingui en compte la singularitat de Palma i les característiques dels diferents entorns rurals i urbans a l’hora de marcar graus de protecció.

La correlació existent entre l’augment dels habitatges de lloguer turístic i l’augment del preu de les rendes per als residents també s’ha de tenir en compte. Sabaté considera que els ajuntaments “haurien de ser conscients quem si hi ha zones amb una manca d’habitatges socials i s’obre la llauna del lloguer turístic, allò que passa és que es genera un problema”.

La gentrificació i la saturació són algunes conseqüències negatives més derivades d’aquesta activitat: “Si no es regulen el habitatges turístics, no podem saber fins on pot arribar a pujar l’índex de pressió humana. I això és imprescindible per poder preveure com afectarà les nostres infraestructures”.