El 78% dels ajuntaments de les Illes Balears suspèn en transparència

PalmaDes del desembre passat, quan va començar a comptar el termini fixat per la Llei de transparència 19/2013 per a les administracions locals, els ajuntaments estan obligades a publicar a les seves pàgines web tota la informació d'interès per al ciutadà, especialment els contractes, les despeses i totes les tramitacions.

Durant el mes de gener de 2016, tres professors doctors del Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), Ángeles Duran, Manuel Aguilera i Joan Matas, han analitzat les pàgines de 22 ajuntaments de més de 10.000 habitants i han pogut comprovar que el grau de compliment de la llei és "molt baix".

Per transparència i participació ciutadana, la llei entén que és un dret del ciutadà per accedir a aquella informació que li permeti opinar, debatre, argumentar, formular propostes i col·laborar en assumptes públics.

La Llei de transparència obliga a publicar tots els contractes, convenis, subvencions, pressupostos, els comptes, informes d'auditoria, sous, compatibilitats, declaracions de béns, etc.

Per saber si aquests 22 municipis complien amb aquestes obligacions, els investigadors han analitzat les webs a partir de 52 indicadors derivats de cinc preguntes bàsiques: qui són els representants polítics; com es gestionen els recursos col·lectius; com informen de la gestió; quina informació proporcionen sobre el municipi i la gestió de recursos i quines eines ofereixen per a la participació.

La mitjana del compliment d'aquests 52 indicadors dels ajuntaments balears amb més de 10.000 habitants és del 41%, dos punts més que l'any 2014.

Només cinc municipis estan per damunt del 50% de nota: Palma, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Calvià i Maó. Palma (86%) i Eivissa (80%) obtindrien el segell Infoparticipa, reservat a puntuacions superiors al 75%, mentre que Santa Eulària des Riu i Calvià obtindrien un reconeixement perquè superen el 60%.

Després, hi ha 14 municipis que compleixen entre el 25% i el 50% dels indicadors. Per ordre de major percentatge a menor, s'hi troben: Andratx, Inca, Pollença, Ciutadella, Manacor, Marratxí, Son Servera, Capdepera, Felanitx, Sant Josep de sa Talaia, Llucmajor, Alcúdia, Santa Margalida, Sóller.

Per acabar, n'hi ha tres que no arriben al 25%: Santanyí (23%), Sant Antoni de Portmany (17%) i sa Pobla (9%). D'aquest darrer, els investigadors lamenten que d'un any a l'altre hagi perdut 16 punts, ja que l'equip de govern anterior hi tenia penjades diverses informacions com el pla urbanístic, convocatòries dels plens i apartat d'ordenances, i ara ja no hi és.

Recomanacions als ajuntaments

Segons els investigadors, les webs dels ajuntaments de les Illes "estan a molta distància d'arribar i complir amb els indicadors mínims que els permetin estar preparats per a l'assumpció del que dicta el marc normatiu espanyol". Per això, els animen a invertir recursos i deixar-se assessorar per experts en comunicació i transparència.

Afegeixen que "si aquests consistoris volen respectar aquests principis i obligacions, hauran d'implementar canvis importants en la política informativa que desenvolupen a través de les seves pàgines web, perquè la informació bàsica sigui exposada de manera transparent i amb mecanismes que permetin una estreta relació entre la ciutadania i la classe política".

Els professors doctors indiquen que "en la majoria dels casos, les webs funcionen com a portaveus del partit de governa i no s'informa sobre l'activitat de l'oposició". Tampoc no es publiquen els acords, els plans, els sous, les memòries i quan es fa no s'empra un estil comprensible.

Els 17 ajuntaments que no arriben ni al 50% són "clarament susceptibles de rebre una sanció econòmica o de suspensió de càrrec públic".

En definitiva, pels investigadors, "falta més cultura de la transparència en els governs locals de les Balears".

Balears, per davall de la mitjana estatal

En comparació amb els resultats de 2015 d'altres comunitats, Balears (41%) continua per davall de la mitjana estatal, que està en el 49%. Les comunitats que van obtenir percentatges més alts varen ser Catalunya (73%), Aragó (63%), Madrid (54%), Castella i Lleó (48%), Galícia (47%), Extremadura (44%), Navarra (44%) i Astúries (41%). I després de les Balears vénen Canàries (40%), Cantàbria (40%), Andalusia (39%), Castella-la Manxa (38%) i Múrcia (37%).

Mapa Infoparticip@ és un mapa interactiu d'Espanya que està vinculat a una base de dades. Inicialment incloïa 6 comunitats i ara s'hi han afegides 10, totes menys la Rioja. Aquest projecte forma part d'una investigació finançada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.