Denúncia penal pels assassinats massius a Porreres durant la Guerra Civil

ManacorL'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica no només dona suport a l'obertura de les fosses comunes que ha iniciat el Govern, d'acord amb la Llei de fosses del 2016, sinó que també vol que hi ha hagi una investigació judicial perquè considera que hi ha un clar delicte de lesa humanitat en l'assassinat i la desaparició d'almenys 118 persones a Porreres entre els mesos de setembre de 1936 i abril de 1937.

Aquest dimecres, 23 de febrer, l'esmentada associació ha registrat en el deganat dels jutjats de Manacor una denúncia penal fonamentada en gran part en la troballa de 53 cadàvers el novembre de l'any passat i l'exhumació de 49 d'aquests cossos, amuntegats en vuit compartiments d'un total de nou (ja que un es troba davall els fonaments d'una capella) i amb evidents signes de tortura i mort violenta amb arma de foc. Els esquelets correspondrien a una part dels 118 civils que, trets de tres presons de Palma, haurien estat assassinats a l'Oratori del cementeri Porreres en la primera fase de la repressió dels insurrectes contra el govern democràtic, el 1936.

"Les desaparicions forçoses de civils detinguts i el seu posterior assassinat i inhumació a la fossa comuna de Porreres s'han de considerar constitutius d'un delicte de lesa humanitat", s'al·lega en la denúncia, basada entre altres articulats legislatius, en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i de lesa humanitat, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 26 de setembre de 1968.

Maria Antònia Oliver, en representació de Memòria de Mallorca, ha registrat la demanda penal acompanyada per altres familiars de víctimes, com Catalina Moyà (Capdepera), Maria Jesús Balaguer Rodríguez i Magdalena Nebot Vaquer (familiar de les conegudes pel nom de les Roges del Molinar). Amb la denúncia s'ha adjuntat un informe preliminar d'Aranzadi, l'equip d'arqueologia forense dirigit per Francisco Etxeberría Gabilondo, que ha realitzat les excavacions i exhumacions a Porreres. L'informe conclou la mort violenta de les víctimes localitzades.

Oliver ha dit que els familiars de les víctimes "tenen el dret a ser escoltats" i ha reclamat que "la justícia investigui els fets". "Tenim el dret de denunciar i els tribunals l'obligació d'investigar", hi ha afegit. Magdalena Nebot ha suplicat que "s'aturin ja les guerres" i ha deplorat la situació de conflictes permanents. Maria Jesús Balaguer ha demanat un simple gest de la justícia com que "un jutge es personi a les exhumacions que s'han iniciat a Porreres i que continuaran a altres indrets". Seria, ha dit, la mostra que hi ha interès per descobrir la veritat i per tornar les restes dels assassinats als fills que avui, ja majors, esperen encara trobar els seus pares. Així mateix, ha volgut tenir un record per a les infermeres que arribades el setembre de 1936, amb el contingent republicà del capità Bayo, foren presoneres, ultratjades i assassinades per falangistes a Manacor, abans de fer-les desaparèixer a Son Coletes.

Pendents de la segona fase a Porreres

D'altra banda, Maria Antònia Oliver ha informat que al laboratori d'Aranzadi a Euskadi es treballa en la identificació dels cadàvers localitzats durant la primera fase d'excavació a la fossa comuna de Porreres. Ara s'està negociant amb els propietaris de les sepultures, construïdes sobre un lateral de la fossa comuna, el seu desmuntatge, la posterior custòdia de les restes que hi ha i finalment la reposició al seu lloc, una vegada que s'hagin exhumat els cadàvers dels assassinats que encara no s'han pogut recuperar. Oliver ha recordat que és una tasca que s'està duent a terme i s'espera que arribi a bon port, d'acord amb la Llei de fosses, per tal d'evitar l'expropiació forçosa. "Hem de respectar, evidentment, els morts que hi ha a dalt –dins les capelles i nínxols–, però també demanam respecte per als que hi ha a baix", els torturats i assassinats.