El desenvolupament urbanístic i el viari s’han donat l’esquena

PalmaLes Balears no disposen de cap estudi de mobilitat (està previst fer-ne un entre aquest any i el pròxim) i les dades oficials més recents de què disposa la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat es remunten al 2009, en el cas de Mallorca, i al 2013, en el de Palma. La manca de dades actualitzades és un inconvenient de sempre quan es parla de com ens movem i de mitjans de transport a les Illes, comenta Joana Maria Seguí, catedràtica de geografia humana de la UIB. Però el veritable problema a les Balears és que el creixement urbanístic s’ha desenvolupat de manera independent respecte de la planificació de les infraestructures viàries, remarca l’experta.

A les Illes, en comptes de planificar el desenvolupament d’àrees urbanes tenint en compte la xarxa viària existent, s’ha funcionat a l’inrevès, segons comenta Seguí. Les carreteres es construeixen o amplien la seva capacitat en funció de la demanda i dels problemes de col·lapse de vehicles detectats, apedaçant la xarxa d’infraestructures viàries. Com a conseqüència, diu Seguí, ens trobam amb carreteres saturades, com el cas de l’autopista de Llevant a Mallorca, després de tot el creixement urbanístic a la zona del Cap Blanc.

Predomini del cotxe

Si es tenen en compte les dades oficials, ens movem principalment en cotxe. I encara que l’ús de mitjans no motoritzats com la bicicleta ha augmentat, igual que ho ha fet el nombre de viatgers en tren (4,5 milions de viatgers entre el juliol del 2015 i el del 2016), el vehicle particular continua predominant quan es parla de transports. L’únic descens en les xifres dús del vehicle particular es va donar coincidint amb la crisi econòmica. O sigui que la disminució d`ús del cotxe és per causes cojunturals i no estructurals, destaca Joana Maria Seguí.

Més de la meitat de la moblitat en dies feiners dels estudiants i dels ocupats està generada per motius obligats, com la feina o els estudis, atenent l’estudi de mobilitat de Mallorca del 2009. La comparativa entre el 2001 i el 2009 reflecteix que l’ús del cotxe es va incrementar un 53,8%.

Una altra dada significativa és la de les matriculacions. En els primers cinc mesos del 2016 es van matricular 16.000 vehicles i el total a les Balears arriba al milió d’unitats.

Només a Palma, cada dia passen 30.000 vehicles pel tram de les avingudes, segons indica l’Ajuntament. Només al centre hi ha 260.000 places d’aparcament. “Mallorca és una gran àrea metropolitana”, però igual que ho són Catalunya i el Llevant de la península, afegeix la catedràtica. En el cas mallorquí, “s’han afavorit els accessos per arribar a Palma més ràpidament” i a Ciutat s’han habilitat aparcaments, però dins del nucli urbà, fet que no evita que s’agafi el cotxe per desplaçar-se des de la Part Forana.

Contra la invasió

Però la saturació de cotxes, un element “invasiu”, segons el defineix Seguí, no és un problema només de Palma ni de Mallorca. “Als pobles, amb carrers estrets i petits, veim cotxes que ho envaeixen tot i és increïble que no hi hagi més accidents”, reflexiona l’experta en geografia humana.

Les mesures que funcionen per fomentar el transport col·lectiu, ja sigui públic o cotxe compartit, no són només una qüestió d’educació, diu Seguí. Mesures punitives i restriccions del trànsit com les zones Acire i l’ORA són les iniciatives més efectives per canviar la nostra mobilitat, considera Seguí. “Tenim molta feina per fer i falta cultura d’estimar més el territori”, conclou l’experta.