Desmuntant els tòpics sobre la inviabilitat de les pensions

PalmaEl Consell de Mallorca ha acollit aquest dijous un debat sobre “la situació de les pensions a les Balears i a l'Estat” en el qual els dos experts convidats han desmuntat, cadascun amb el seu estil, alguns dels discursos comuns sobre la viabilitat de les pensions.

La catedràtica de la UIBCarmen Orte ha descrit la situació de les pensions a les Balears, que es troben molt per sota de la mitjana espanyola. Així, per exemple, ha explicat que 117.265 persones majors cobren actualment uns 978,16 euros de mitjana. Al País Basc, en canvi, 346.347 persones cobren, de mitjana, 1.313,04 euros.

Orte ha titllat la situació de “paradoxal” perquè la comunitat, amb un alt volum de creació de llocs de feina, és receptora d'immigració i, per lògica, els seus ciutadans haurien de gaudir d'unes pensions més dignes. La clau, però, assenyala, es troba en les cotitzacions, la productivitat i en l'estabilitat de la feina, tres factors en els quals l'Arxipèlag, precisament, no destaca i que explica, en bona part, les diferències que hi ha amb les pensions d'altres comunitats.

La catedràtica ha reivindicat que el de les pensions ha de ser un debat “polític i sociològic” i no només “comptable”. En aquest sentit, ha donat algunes claus per entendre les diferències entre comunitats pel que fa a les pensions. Així, per exemple, ha afirmat que el gènere influeix més que l'edat. Un segon factor es basa en la naturalesa de l'ocupació (i, en aquest sentit, una economia de temporada condemna els treballadors a tenir pensions més baixes). Finalment, ha assenyalat la idiosincràsia de la mateixa classe treballadora pel que fa a la planificació del futur.

Navarro, contra el sistema

El catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Vicenç Navarro, ha fet un discurs més polític i econòmic amb la intenció de tomar alguns dels mites més comuns sobre la inviabilitat del sistema públic de pensions. “La clau és el context polític, és fonamental entendre qui mana”, ha assegurat. En aquest sentit, ha desmentit el tòpic que Espanya és un país pobre i, per tant, no es pot permetre un Estat del Benestar similar al suec. “Un treballador d'automoció paga, de mitjana, el 74% dels impostos que un treballador suec del mateix sector. Per tant, paga menys però no gaire menys. En canvi, un superric espanyol paga només el 20% dels impostos que en paga un de suec”, ha assenyalat.

Navarro ha denunciat, en repetides ocasions, l'excessiu poder que té la classe financera i empresarial a Espanya, responsable, al seu parer, de l'escàs poder redistributiu que té l'Estat. “El PIB espanyol és el 94% de la mitjana de la UE”, ha assenyalat. “Per tant, ja no som tan pobres. La despesa social, en canvi, suposa el 74% de la mitjana de la UE. L'Estat té els doblers però no els recull perquè qui mana té molt poder”, ha assegurat, i ha afegit que si l'Estat fos capaç d'igualar aquests 20 punts de diferència entre PIB i despesa social, disposaria de 66.000 milions d'euros més. La xifra, de fet, correspon al que s'ha perdut a causa del rescat bancari.

Navarro ha trencat altres mites com el de l'envelliment de la població. “L'augment d'aquesta xifra es deu a la caiguda en picat de la mortalitat infantil”, ha afirmat. El catedràtic s'ha mostrat en aquest punt molt crític amb els sindicats per haver acceptat l'augment de l'edat de jubilació als 67 anys. “És molt injust”, ha reiterat, “perquè a Espanya hi ha classes socials. I cada classe social viu dos anys més que la que li ve per davall. Per tant, és molt injust que la dona de fer feines de la meva facultat, que viurà 4 o 6 anys menys que jo, tot un catedràtic, hagi de fer feina dos anys més perquè jo pugui gaudir de dos anys més de pensió”, ha conclòs.

Navarro ha denunciat també que, històricament, la dona ha estat l'encarregada de cobrir els dèficits de l'Estat del Benestar espanyol. “És essencial fomentar la integració de la dona en el mercat de treball. Perquè elles ajudaran a generar més llocs de feina. Perquè la feina genera feina”, ha assegurat.

Navarro també ha subratllat que el passat autoritari d'Espanya té a veure amb el poder de les elits i la feblesa recaptatòria de l'Estat. En aquest sentit, ha apuntat que hi ha un paral·lelisme claríssim amb la resta dels mal anomentats PIG (Portugal, Irlanda i Grècia), els països que més varen patir els estralls de la crisi i que varen patir llargues dictadures durant el segle XX. En el cas d'Irlanda, ha argumentat que, tot i ser una democràcia, ha estat un país molt conservador i amb molta influència de l'Església. “Els estats repressius tenen poca sensibilitat redistributiva i social. El context polític ho explica tot”, ha conclòs.