“Desterrar els mals costums” de Cort matant Emili Darder

PalmaDia 20 de juliol de 1936 cap dels regidors de l’Ajuntament de Palma va assistir al ple que hi havia convocat. Tampoc el 21, ni el 22, ni el 29. El 30 de juliol el governador civil va nomenar Mateo Zaforteza batle de la ciutat i va destituir el consistori elegit democràticament “per raons d’ordre públic”.

Zaforteza va nomenar una comissió gestora que havia de “desterrar els mals costums” i “desempestar aquesta casa” (referint-se a l’Ajuntament) amb “intel·ligència i sobretot amb patriotisme”.

Uns mesos més tard, el 24 de febrer del 37, el darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, va ser assassinat juntament amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Havia estat detingut dia 20 de juliol, dos dies després del cop d’estat.

“Quan el van anar a cercar estava molt malalt perquè havia tingut una angina de pit i era a ca el seu germà Bartomeu, que era metge. També hi havia el fill d’un altre dels seus germans, Gabriel. El nin petit servia com a mesura per evitar que els militars fessin alguna aberració durant la detenció”.

Són paraules de Carme Cano, neta d’Emili Darder i defensora de la recuperació de la seva memòria. “Va passar un temps a l’hospital de la Sang, on la meva mare anava a mirar-lo a través d’una finestra”, explica.

Després d’un temps el van traslladar a la presó dels Caputxins, on l’executen: “Estava tan malalt que era pràcticament un sac quan el passejaven. Per això van estar tot el vespre donant-li medicina, perquè fos viu quan el matassin. Volien donar-se el gust i matar-lo, no que simplement es morís”.

L’endemà de l’assassinat, “3.000 persones van anar corrent al cementeri. La meva padrina va poder recuperar la roba i va poder enterrar el cos”. Després d’allò, van anar a l’exili, primer a França i després a Veneçuela. No va ser fins al 1950 que van tornar a Mallorca. El règim va embargar tots els seus béns i, de fet, la família d’Emili Darder encara no ha pogut recuperar la casa que se’ls va confiscar, que ara pertany al patrimoni militar del Ministeri de Defensa.

Els d’abans de la detenció de Darder van ser mesos complicats. La ciutat estava en plena expansió urbanística. De fet, al maig es va aprovar el desallotjament de finques de l’eixample per a la creació de carrers nous i la construcció de voravies era una constant.

La situació laboral era complicada, ja que, segons consta a les actes del ple de Cort, hi va haver “senyors” que emprengueren “la creuada d’acomiadar obrers del camp”, cosa que els denunciants definien com “un boicot com a protesta dels nous ajuntaments republicans socialistes”. La suspensió de pagaments del Crédito Balear al mes de juny va dur al tancament de fàbriques i va provocar que 700 persones quedassin sense feina a la ciutat. L’Ajuntament va haver de demanar un préstec per fer front a l’atur obrer.

Es preparaven les subvencions per a l’Olimpíada Popular de l’estiu del 36, s’arribava a acords per contractar més personal funcionari o per pagar jubilacions i es protestava públicament contra actes de violència al carrer. No obstant això, els mesos abans del cop d’estat era habitual que els plens no es poguessin dur a terme perquè no hi assistia el nombre mínim de regidors establert i s’obrien noves convocatòries dies més tard.

La recuperació

Poder tenir a l’abast tota aquesta informació ha estat gràcies al procés de digitalització que han duit a terme l’Arxiu Municipal de Palma i el departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, coordinat per la doctora Isabel Moll i el doctor Pere de Montaner.

Aquest procés es va dur a terme perquè l’equip de la UIB necessitava treballar, precisament, les actes municipals. Poder digitalitzar aquesta informació de l’any 1836 al 1936 els ha permès investigar la política sanitària de l’Ajuntament durant aquest segle. Ara, obertes al públic, són una font més per als investigadors.

Moll explica que aquesta font, per ella tota sola, “no diu res”, però que allò important és la sèrie. És a dir, que es cobreixi un període de temps molt llarg i després es pugui corroborar amb documentació paral·lela. “Les actes municipals reflecteixen una polèmica. Hi ha molta informació. Per si sola no té cap sentit si no l’articules en un discurs una mica més sòlid”, reitera Moll.

Es va començar amb la primera llei municipal, amb la creació de les diputacions. “Nosaltres relacionam tot això amb la construcció de l’estat liberal, i com va creant institucions i va generant una administració pública molt centralitzada”, explica Moll. Ara bé, matisa que “a la llarga són les administracions municipals les que tindran el protagonisme més atractiu a l’hora de dur a terme activitats”. La selecció de 1836 com a primer any de recerca, per tant, no és gratuïta.

Juntament amb la creació de les diputacions, es viu el “moment real” de l’estatut del 1834 i es fa la constitució de 1837. I el final? “Vam acabar en el 1936 per raons òbvies: és un canvi de cicle complet”, detalla la doctora. En aquest sentit, explica que a l’historiador l’interessen els fenòmens acabats. L’inici de la guerra civil aquest any tanca un període previ.

A més del buidatge de les actes, l’equip d’investigació també va fer el buidatge dels pressupostos, que, al cap i a la fi, permeten dur a terme els acords dels plens. El projecte s’inicià el 2012 i finalitzà el 2014. Fruit d’aquest treball és el llibre La lluita per la vida, on s’analitza per què la sanitat en la Mallorca del s. XIX era de les més avançades. Tot i això, encara es du a terme molta d’anàlisi. Moll recalca la importància de la digitalització perquè la investigació “és una part de la funció social de la història”. En aquesta línia, s’aporta accés a la informació per a qui s’engresca a fer projectes seriosos i sòlids.