Els deures, a casa o a l’escola?

PalmaUn informe de l’Organització Mundial de la Salut ho adverteix i els pares i mares dels alumnes han celebrat, en certa manera, la notícia: els deures no són bons perquè estressen els infants. Aquest estrès pot derivar en mal abdominal, mal de cap i mal d’esquena. Els resultats, fruit d’una investigació arreu del món, retraten que a l’Estat el 45% dels nins d’onze anys el pateixen. En el cas de les nines és d’un 36%, tot i que a mesura que passen els anys són elles les que van sentit més pressió. L’informe de l’OMS destaca que Malta és el país on es pateix més estrès (la meitat), mentre que als Països Baixos només en sofreix entre el 9% i el 10%.

La Confederació espanyola de pares i mares de l’alumnat (CEAPA) també va celebrar aquest informe: “Els nostres fills pateixen una sobrecàrrega de treball fora de l’horari lectiu i del centre”. En aquest sentit, critiquen la “pressió” a la qual se sotmeten per la “por de les conseqüències a què s’enfronten per no realitzar-los”. El president de la Federació d’Associacions de Pares i mares d’Alumnes (FAPA) de Mallorca, Vicenç Rodrigo, assegura que el tema dels deures és molt “espinós” i que posicionar-s’hi és complicat. Ara bé, té clar que, en cas que n’hi hagi d’haver, “s’han de racionalitzar”.

Així doncs, opina que els infants més petits no n’haurien de tenir, sinó que s’hauria de treballar amb els pares per obligar-los a jugar amb ells, de manera que a través dels jocs els nins i les nines vagin treballant diversos aspectes. Quan creixen, Rodrigo hi veu un problema crucial: “Si no tenen el suport necessari a casa, el que es fa és reforçar l’errada”. D’aquesta manera, el president de la FAPA creu que els deures, en tot cas, haurien de ser pocs i ben fets. És a dir, més enllà de l’excés o no de deures entre els infants, Rodrigo opina que és necessari corregir-los per no persistir en els errors i crear un efecte contrari.

Diferències d’integració

La qüestió de realitzar deures o no a l’escola va més enllà de les notes. Per Rodrigo, un altre aspecte fonamental i que pot afectar els estudiants és la integració. En aquesta direcció, el president de la FAPA apunta que es marquen diferències entre famílies que poden pagar un reforç escolar i aquelles que no s’ho poden permetre. “Hi ha segregació social”, destaca.

El plantejament que aporta Rodrigo és un que vagi més enlla del mètode tradicional, que no ocupi tantes hores de feina i que sigui més fàcilment supervisat. Per exemple, diu que una bona mesura és la de llegir: “Aprenem sempre, ens passam la vida aprenent”. I és en aquest moment que Rodrigo també subratlla l’autocrítica dels pares i les mares: “Hauríem de ser exemples d’acompanyament”.

Conciliació a l’estiu

L’excés de deures a l’estiu és un altre dels problemes que gira entorn d’aquest xoc d’opinions. Alguns pensen que eradicar-los no és la solució, mentre que altres sectors pensen que són necessaris per l’alt nombre de dies que no van a escola. Així mateix, el debat es trasllada cap a la conciliació. “Què feim amb els al·lots a l’estiu?”, es pregunta Rodrigo. La resposta per moltes famílies és complexa i poder posar tota l’atenció en els fills es complica. “Hi ha un problema més enllà dels deures. Les famílies tenim el problema de la conciliació familiar i laboral”, sentencia el president de la FAPA.

L’altra pregunta que genera debat és si els infants també tenen temps de conciliar la vida escolar amb la familiar i esportiva. L’excés de deures provoca tenir menys temps per fer esport? Un terç de joves de Balears deixa la pràctica esportiva per falta de temps. L’OMS n’adverteix, els pares ho corroboren i els mestres estan dividits. Mentrestant, exàmens i deures.