D’Hamburg a Sineu, passant per Camper

SineuIrene Peukes va néixer a Krefeld, vora la ciutat de Dusseldorf. Estudià arts aplicades, focalitzades a belles arts, a Hamburg, on aconseguí una beca. A l’hora de decidir on continuar estudis, entre Londres, “la meca del disseny”, o anar a Holanda, Irene trià La Massana a Barcelona, un centre d’art i disseny adscrit a la Universitat Autònoma. Durant quatre anys, a la mateixa ciutat, treballà en l’empresa Artextil. “Allà hi vaig conéixer molta gent creativa que fixava tendències amb anys d’antel·lació”, explica.

En la seva progressió professional, el 1999 fou contractada en el departament d’investigació de Camper a Inca, i s’interessà per les col·leccions de calçat ecològic. Després de set anys a la firma internacional, decidí independitzar-se i demanà una excedència. “Vaig aprendre’n bastant, a Camper. Durant una etapa, volíem fer un producte estàndard de qualitat més ampli i no tant industrial, i ens desplaçàrem a Bangladesh. Després férem una sabata de disseny, que no s’arribà a desenvolupar. No va sortir mai”, diu, i, sense amagar-se’n, filtra un punt de decepció en el seva carrera professional.

“Venia de departaments tècnics i de disseny, i em mancava la part manual”, recorda. Llavors tornà un any a Alemanya. “Volia experimentar un art més intuïtiu. Fer feina massa temps en un mateix lloc et limita. Vaig fer una exposició de dibuixos amb tinta xinesa, amb quadres gruixats, vaig experimentar la ceràmica, feia faldes... tot sobre el binomi cos-vestit, i vaig descobrir una llibertat creativa sense fronteres. I em tornà l’alegria!”, explica somrient.

El 2007 treballà per la Fundación Artesanía Española, que contactava amb artesans de Nicaragua, Guatemala i l’Equador. Això li permeté palpar els resultats dels brodats, teixits, obres de fusta, de fang, de peces elaborades amb garballó a Guatemala, amb vímet... “Vaig tenir la sort de veure treballar molts artesans. Després del tercer viatge a a l’Amèrica Central, vaig aventurar-me en solitari. Era el 2008”, recorda. El primer vol per l’espai de la moda fou amb un col·lecció de roba, en què els primers patrons sortiren de bufandes i mocadors. “Vaig continuar vivint a Sineu, on hi residia des del 2005 i on durant uns anys vaig compartir casa amb l’artista Marcos Vidal, amb qui vaig viure el llançament del negoci”. Una antiga fàbrica de mobles fou el seu despatx i taller durant dos anys i obrí una botiga a la Plaça, lloc on encara té la botiga oberta i on s’hi troba la base dels seus dissenys.

Moda de suport al món rural

Irene viatja habitualment a Guatemala. “Ara me n’hi vaig tres mesos per ensenyar a fer-hi les talles, així aconseguirem que arribin les peces més acabades”, explica a l’ARA Balears, mentre gairebé tanca les maletes. “Estam dissenyant i confeccionant una moda artesanal de suport al món rural i que també dóna feina a gent de Mallorca, i això m’ompl de satisfacció”, subratlla, tot destacant el llançament de la marca de calçat Pla amb la publicista Araceli Irianzo.