El Govern recorre al TC i el Suprem la decisió de Rajoy de condicionar el FLA al fet que no s'avanci en l'1-O
L'executiu català no entregarà al govern espanyol la llista d'interventors i treballadors públics que reclamava i el ministeri d'Hisenda li recorda que pot haver-hi sancions si incompleix
BarcelonaEl Govern presentarà els pròxims dies dos recursos -davant del Tribunal Suprem i davant del Tribunal Constitucional- contra la decisió del govern espanyol de condicionar el FLA al fet que no hi hagi cap despesa sobre el referèndum, un pas que l'executiu català fa amb vista a acabar portant aquest cas a les instàncies internacionals. Tot plegat mentre el Govern manté que no renunciarà a l'1-O.
Després que l'ARA hagi avançat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va traslladar en un sopar amb analistes i polítics ahir que l'executiu català ja disposa de les urnes, tant el conseller de la Presidència, Jordi Turull, com el vicepresident, Oriol Junqueras, han subratllat que l'1-O "hi haurà urnes" i no han volgut concretar si ja les tenen. "D'urnes n'hi haurà i nosaltres farem el possible perquè estiguin plenes", ha remarcat Junqueras.
La roda de premsa s'ha centrat, però, principalment en la resposta de l'Estat a l'exigència del govern espanyol de frenar qualsevol despesa sobre el referèndum si es vol seguir rebent el FLA. D'entrada, Junqueras ha considerat que les mesures que se sol·liciten són "improcedents i desproporcionades", i ha anunciat que no enviaran les dades sobre interventors i alts càrrecs que demanava l'executiu de Mariano Rajoy, ja que qui assumirà les responsabilitats seran personalment els consellers.
Així, ha explicat que si es demana a personal de la Generalitat que torni a certificar aquesta informació, "tot i que ja és pública" i la Moncloa ja la té, serà el conseller de cada departament qui certificarà aquesta informació i la transmetrà al departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, qui la donarà a la interventora general perquè la faci arribar a l'Estat.
Junqueras ha reclamat "responsabilitat" al govern de Mariano Rajoy, i ha censurat que s'utilitzi el FLA per intentar frenar el referèndum, ja que "qui perjudica no és el Govern sinó els proveïdors". "L'objectiu no és aturar el referèndum perquè és obvi que no el finançarem amb el FLA", ha argumentat el vicepresident, que ha recordat que "la major part del FLA es destina a complir venciments del mateix FLA".
De fet, el vicepresident de la Generalitat ha anat més enllà i ha reclamat al govern espanyol que retorni les factures del juliol si decideix no pagar-les a través del FLA, ja que la Generalitat disposa d'un pla de contingència i tresoreria per fer front a aquestes obligacions. "Si no ho vol tramitar que ens les retorni i ja ho farem nosaltres".
El ministeri adverteix de possibles sancions si es "vulneren els acords"
El ministeri d'Hisenda ha advertit la Generalitat que no entregar la llista de funcionaris responsables del control de les finances "vulnera els acords" i que podria ser objecte de sanció administrativa. En l'acord publicat al BOE dissabte, l'Estat exigeix al Govern que faciliti en data 26 de juliol un llistat amb els noms dels òrgans públics i dels seus màxims responsables. L'Estat vol que siguin els membres d'aquest llistat els que, setmanalment, remetin al ministeri d'Hisenda uns informes signats on es comprovin tots els moviments econòmics de la Generalitat per comprovar que no s'han gastat diners en els preparatius del referèndum. Fonts del ministeri d'Hisenda assenyalen, segons ha publicat l'ACN que, no fer-ho, seria incomplir l'acord i que, per tant, podria ser objecte de sanció administrativa.
Acord per garantir el dret de defensa del personal de la Generalitat
En la línia de protegir els alts càrrecs i empleats públics de l'Administració de la Generalitat, el Govern ha acordat aquest dimarts també garantir el dret de defensa dels membres del Govern, els alts càrrecs i empleats públics de l'administració. Turull ha explicat que aquest acord respon a la voluntat de protegir els treballadors de l'"assetjament judicial" de l'Estat i de possibles "querelles infundades".
D'aquesta manera, la Generalitat assumirà la defensa dels treballadors que puguin necessitar assistència jurídica per actuacions que tinguin a veure amb la defensa dels interessos de la Generalitat.
Tribunal de Comptes
Un dels exemples d'aquesta pressió judicial és la causa oberta al Tribunal de Comptes arran del 9-N. Turull ha criticat que s'hagi començat a instruir la causa abans fins i tot que hagi vençut el termini que tenia la Generalitat per presentar-hi recurs. Per això ha avançat que s'impugnarà la decisió de nomenar instructor del cas, així com que s'hagi permès que l'Advocacia de l'Estat s'hi hagi personat.
Canvi a la secretaria general de Cultura
Un dimarts més el consell executiu ha tornat a estar farcit de nomenaments destinats a cobrir les baixes derivades de la crisi de Govern de fa dues setmanes. Aquest dimarts ha sigut el fins ara número dos de Cultura, Xavier Gibert -que havia estat a Empresa amb Jordi Baiget i va ser traslladat després del cessament del conseller- qui ha certificat el seu adeu al Govern. El seu lloc a Cultura l'ocuparà Maria Dolors Portús.
Per Ciutadans, el canvi a Cultura continua evidenciant una crisi de Govern perquè "no donen a l'abast amb tantes sortides". De fet, el seu portaveu, Fernando De Páramo, ha qualificat la situació de "crisi de Govern sense precedents en la història recent dels governs de la Generalitat". Per la portaveu socialista, Eva Granados, aquesta nova baixa demostra que "l'estratègia i projecte polític" del Govern no porten "enlloc".
