Els directors de Maó expedientats per votar contra el TIL, cridats a declarar davant del jutge

PalmaEls tres directors expedientats a Maó per votar contra el TIL declararan la setmana que ve davant dels jutjats amb relació a la querella que van presentar l'abril de l'any passat i que es va admetre a tràmit a final de juny. En l'escrit que van presentar davant del jutge, demanen que s'investigui si hi va haver prevaricació, arbitrarietat i abús de poder en l'obertura i tramitació dels expedients disciplinaris que la Conselleria d'Educació obrí contra ells l'estiu de 2013 per haver comunicat les votacions contràries al TIL dels respectius centres.

La querella va dirigida contra l'aleshores secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas; el director general de Planificació, Bartomeu Isern, i l'inspector d'educació i instructor del procediment, José Ramón Mestre. "Consideram que la instrucció del procediment ens va causar indefensió i va estar molt lluny de ser transparent i imparcial", va dir Marga Seguí quan va presentar la querella a la porta dels jutjats.

Els directors han mantingut fins ara que s'investigui aquest cas i també que "s'estableixi, si s'escau, el precedent jurídic que permeti que cap altre funcionari, professor o director no vegi menystinguts els seus drets en el futur". Estarellas, Isern i Mestre hauran de declarar dia 9 de febrer, mentre que els tres directors expedientats ho hauran de fer un dia abans, dia 8.

Es podia votar contra el TIL

Un informe jurídic ho posava de manifest

La Conselleria d'Educació tenia coneixement que els directors dels centres públics podien votar contra el TIL. Un informe jurídic encarregat per l'aleshores consellera d'Educació, Joana Maria Camps, posava de manifest que la mateixa consellera coneixia aquesta possibilitat. Els serveis jurídics adverteixen la Conselleria que els membres del claustre, en el seu vot, podien "fer constar per què vota a favor o en contra de l'aprovació del projecte TIL del centre", donant per entès que no hi havia cap obligació de votar-hi a favor.

Tot i així, els tres directors van ser expedientats amb una "falta molt greu" per votar contra el TIL en els centres l'1 d'agost del 2013. La jutgessa d'Instrucció número 3 de Palma, en admetre la querella dels directors, va considerar que els fets "presenten característiques que fan presumir la possible existència de delicte de prevaricació administrativa".

Qui va obrir els expedients?

Els inspectors desmentiren que fos una proposta seva

La portaveu de l'aleshores Govern, Núria Riera, havia afirmat que els expedients als directors no s'havien obert per iniciativa de la Conselleria, sinó a instàncies de la inspecció educativa. Això no obstant, l'Associació d'Inspectors d'Educació de les Illes Balears (ADIDE) va desmentir-ho tot d'una: "Cap inspector d'educació no ha fet cap proposta d'obertura d'expedient disciplinari a cap director de centre docent".

Els directors d'institut van acabar suspesos del càrrec i de la feina de professors. Educació pretenia que es refessin els projectes educatius sense que es poguessin aprovar en els consells escolars. En el seu retorn a les aules, els centres els van manifestar tot el seu suport.

Núria Riera arxiva els expedients

L'antiga consellera va prendre la decisió després d'un informe del secretari general

Un informe del secretari general de la Conselleria va impulsar l'antiga consellera, Núria Riera, a arxivar els expedients oberts als tres directors. A final de 2014 es va saber que aquests expedients havien estat congelats durant els darrers set mesos damunt la taula de Bartomeu Isern. Riera va assegurar que des del moment que va accedir a la Conselleria es va activar la resolució de la situació que ja s'havia allargat més d'un any.

Riera va reconèixer als mitjans de comunicació que les propostes que plantejava la Conselleria en l'inici de l'obertura dels expedients contra els tres directors res no tenen a veure amb les que es varen acabar prenent. Els directors, davant aquest arxivament, van passar a prendre mesures. El seu bon nom s'hauria de veure restituït.

Mostres de solidaritat

Els directors expedientats van rebre contínues mostres de suport

Una recollida de firmes per demanar al Govern que els directors suspesos poguessin ensenyar durant el curs va acumular més de 20.000 signatures en menys d'una setmana per via d'una petició al portal Change.org. "Si ja no hi ha motius per la seva suspensió com a directors, és inacceptable la seva suspensió com a docents d'aula", afirmava la petició.

Una delegació de l'STEI es va manifestar també davant del Parlament per clamar a favor de la llibertat d'expressió i contra els expedients del Govern. "Han substituït el diàleg per la repressió", criticà el sindicat. El secretari general de l'STEI, Biel Caldentey, va arribar a afirmar que els expedients imposats "no són disciplinaris, sinó de persecució política", i va comparar la legislatura de José Ramón Bauzá amb "les èpoques més negres del franquisme".