Diversitat de tècniques i estètica arreu del món

PalmaLa geologia i el terreny són determinants a l’hora de concebre una construcció de pedra en sec. Si bé en zones més properes a la costa s’utilitza, majoritàriament, gres vermellós per construir les marjades, en comarques d’interior hi predomina més la pedra calcària. La personalitat de l’entorn es pot definir a partir dels seus orígens materials, com també de la tècnica. “Des del punt de vista de tècniques, és clar que hi ha diferències -explica el cap de departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Josep Antoni Aguiló-, fins i tot a Espanya. Però el més comú és, evidentment, no utilitzar cap pasta, ciment ni guix”.

Des del Consell insular s’ha treballat, de fet, de la mà d’altres països per establir una xarxa de coneixement. Cada un aporta les seves característi ques i tothom aprèn de tothom. Conjugar estabilitat, funcionalitat i estètica són els objectius primordials d’una tècnica suficientment transversal com per haver calat a tants països. L’arquitecte per la Universitat Politècnica de València Arturo Zaragozá Catalán analitza en un article titulat L’arquitectura popular de pedra en sec com a memòria cultural la importància de la tradició: “Ens trobam davant una tècnica més sàvia i depurada del que s’hauria de suposar en l’entorn rústic en què es desenvolupa”.

Segons Zaragozá, on sembla que hi ha hagut un desenvolupament major i més antic és als països de la Mediterrània i a les illes britàniques. Un dels factors que recalca l’arquitecte és que a les grans illes de la Mediterrània es disposa d’exemples “excel·lents” d’aquestes construccions, molt diferents entre si. Esmenta les cabanes de pastors a Creta i Sicília, talaies de Sardenya i les barraques mallorquines. També se’n troben a les regions costaneres de les mars Adriàtica i Egea.

Projectes

És des del 1996 que el Consell de Mallorca participa en projectes europeus; per exemple, el Proterra, que s’ocupava de la valoració dels cultius en marjades del sud d’Europa. Un altre també és el projecte Patter, que va permetre concretar un model de catalogació per a espais de marjades al sud d’Europa. El 2004 es va posar en marxa la Xarxa europea de la pedra en sec, a través del projecte Reps.