El doble estigma del suïcidi

PalmaSocialment no se’n parla, però és un problema de salut que preocupa cada vegada més. A l’Estat moren per suïcidi deu persones al dia, 3.602 el 2015, més del doble que per accidents de trànsit. En el cas de les Illes Balears, el 2015 es varen produir, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 93 suïcidis, 62 dels quals foren d’homes i 31, de dones; una xifra superior a la mitjana estatal.

“Les dades estadístiques no són del tot fiables, probablement n’hi ha més”, reconeix la psicòloga Adelina Sastre, qui assegura que “hi ha molts suïcidis que no se sap que ho són: d’una banda, perquè encara hi ha un estigma molt gran sobre el tema del suïcidi i, de l’altra, perquè les assegurances de vida no paguen si es tracta d’un suïcidi”. Sovint, explica Sastre, l’estigma del suïcidi és doble, perquè s’associa a una malaltia mental com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar. De fet, en més del 80% dels casos hi ha un trastorn mental darrere i, sobretot, són motivats per trastorns emocionals com la depressió. “El suïcidi és multifactorial, n’hi ha causes precipitants (pèrdua de feina, separació…), però darrere normalment sempre hi ha una problemàtica”, explica Sastre. “Hi ha una eterna discussió dins la psicologia entre herència o ambient. La part més biologista defensa els factors biològics i genètics, mentre que la part ambiental defensa els factors socials. Jo pens que és una mescla de totes dues”, apunta.

Prevenció

La prevenció del suïcidi és una pràctica gairebé inexistent a l’Estat i a les Illes Balears. “Fan falta campanyes de prevenció, és fonamental”, assegura Sastre, qui coordina, precisament, el grup d’investigació, prevenció i assistència de la conducta suïcida del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), que té per objectiu investigar-ne científicament les tendències, les probables causes, detectar els col·lectius més vulnerables i, principalment, fer prevenció. “La prevenció és molt important per a aquelles persones que estan pensant a suïcidar-se; cal que tinguin on cridar, on acudir i que vegin que junts podem trobar un altre camí”, assevera Sastre.

De moment, estan elaborant un mapa per veure els recursos en prevenció de què disposen els centres educatius, organismes públics, cossos de seguretat, població penitenciària i persones majors “per tal de no duplicar feines”. En aquest sentit, Sastre explica que el grup es va posar en contacte amb l’IB-Salut per col·laborar amb el protocol d’intervenció en els centres de salut. “Cal un protocol unificat perquè tot d’una que es detectin persones amb idees suïcides se les posi en el circuit i no se les amolli, perquè si li dius que torni la setmana que ve, potser ja serà massa tard”, puntualitza.

Quant a la investigació, Sastre reconeix que allò ideal seria poder fer l’autòpsia psicològica dels casos de suïcidi, és a dir, intentar esbrinar les passes que va fer aquesta persona fins a prendre la decisió. “S’ha de fer d’una manera molt sensible, amb delicadesa, i l’entorn ha d’estar-hi d’acord”, precisa.

Mites

Un dels mites més estesos és que si xerram del suïcidi podem incitar a la persona a dur-lo a terme “però no és així, és al revés” assegura Sastre, qui recomana no deixar la persona mai sola, parlar-ne “sense culpabilitzar ni jutjar” i intentar veure per què pateix, ajudar-la a trobar una motivació i, sobretot, demanar ajuda professional.

“La persona que se suïcidia no vol morir, allò que vol és deixar de patir, i si l’ajudam a trobar alternatives per deixar de patir, potser es pot aferrar a la vida”, afirma Sastre, qui també forma part del grup d’intervenció psicològica en situacions d’emergència que col·labora amb l’112 oferint suport emocional en casos, per exemple, de suïcidis o intents de suïcidi.

Per Sastre també és molt important prestar atenció a qualsevol senyal d’alarma com pugui ser un canvi d’actitud, aïllament, conductes de risc, expressions com “faig nosa”. “Si estaven molt deprimits i de cop s’animen, pot ser que sigui perquè ja han pres la decisió de suïcidar-se; davant qualsevol canvi que cridi l’atenció, val la pena posar fil a l’agulla”, afirma. Segons la psicòloga, no és cert que les persones que diuen que es volen suïcidar són les que finalment no ho fan; de fet, considera que totes les amenaces suïcides s’han de tractar: “N’hi ha que poden ser només crides d’atenció, però val més la pena equivocar-se que no pas ignorar-ho”, conclou

Observatori contra els suïcidis

El Govern de les Illes Balears té previst presentar aquest estiu el Pla estratègic de salut mental de les Balears 2016-2020, que inclourà, entre d’altres coses, un pla de prevenció de suïcidis i la creació d’un Observatori contra els suïcidis “pioner a l’Estat”.

Per a l’elaboració d’aquest nou pla, l’Executiu compta amb la participació de més de 160 professionals; entre d’altres, hi haurà representants del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears. Entre les línies estratègiques d’aquest pla, destaca la promoció, prevenció i lluita contra l’estigmatització de les malalties mentals; les àrees d’atenció a la malaltia mental i als programes específics; l’avaluació dels tics actuals en matèria de salut mental; la formació i la gestió del coneixement, i la investigació sobre la salut mental.