El doctor que va protegir Mallorca dels atacs corsaris

PalmaUn dels objectius de la diada ‘Torres de defensa pels drets humans’ era retre homenatge al seu dissenyador, Joan Binimelis, una de les figures més destacades i desconegudes del Renaixement a Mallorca. El manacorí va morir el 12 de gener de 1616 i, per tant, aquest es pot considerar el darrer acte de commemoració del 400è aniversari de la seva mort. Tot i que la seva ciutat natal va organitzar una exposició (que ben aviat arribarà a Palma) i diverses xerrades, la veritat és que el centenari ha quedat un poc diluït per la commemoració de l’Any Llull, tal com reconeix un dels organitzadors, Pep Lluís Pol. “El sistema ja existia, però cap a mitjan segle XVI es produeixen les grans ràtzies corsàries a Pollença, Valldemossa, Andratx i Sóller. Davant aquests cops duríssims a la població, Joan Binimelis el que fa és organitzar aquest sistema d’una manera més racional i científica”, explica.

A la darrera en tecnologia

Joan Binimelis nasqué el 1539 a Manacor, però el seu lloc de naixement no es va conèixer fins al 1978, arran dels estudis de l’historiador Llorenç Pérez, qui va poder revelar el misteri del seu origen estudiant les causes de fe de la Inquisició. La troballa va permetre que el Consistori manacorí el declaràs Fill Il·lustre el 1988.

Binimelis és una figura emblemàtica del Renaixement. Tot i que va estudiar Medicina, se’l reconeix com a cartògraf i historiador. “En aquella època, s’estudiava Dret, Llatí i Astronomia tot mesclat...”, recorda Vicenç Maria Rosselló, qui recentment va publicar l’estudi Joan Binimelis, Vicenç Mut i els mapes murals de Mallorca. El doctor en Geografia de la UIB afirma que Binimelis va entrar en contacte amb la topografia quan estudiava a València. El seu mestre, Jeroni Muñoz, se’l va endur a ell i a uns quants estudiants més a un peritatge de les fronteres entre Castella i el País Valencià. “Allà devia aprendre la qüestió topogràfica”, afirma.

Rosselló destaca que el manacorí fou un “topògraf imponent” que utilitzava instruments d’amidament molt avançats per l’època, com per exemple una “trompa de mirar lluny” o ullera tubular, “un instrument que no era habitual en aquells temps”. “Fins i tot duia armes per defensar-se si tocava”, subratlla.

Malgrat aquest accés als mitjans més avançats del seu temps, Binimelis només va poder veure completades dues o tres de la trentena de torres que va dissenyar, encara que la seva ubicació es va mantenir intacta per la gran qualitat del relleu de la costa mallorquina que va materialitzar en els seus mapes. Altres facetes del llegat cultural de Binimelis van ser menys apreciades, com per exemple la seva Història General del Regne de Mallorca.

Figura maleïda

Binimelis va acabar la seva obra més ambiciosa als voltants de 1595. La primera versió del manuscrit era en mallorquí i ell mateix la va traduir i adaptar al castellà entre 1597 i 1601. En contra del que se solia fer llavors, l’obra de Binimelis va més enllà de la simple crònica i constitueix una autènbtica enciclopèdia on es poden trobar informacions de caire històric, geogràfic, mèdic i un recull dels costums de l’illa.

Tot l’esforç de Binimelis, però, va ser debades i ningú va mostrar interès a publicar l’obra, que no va veure la llum fins a l’any 1927 i en l’edició en castellà, ja que el manuscrit original en mallorquí es va acabar perdent en part.

El Museu de Manacor va dedicar una gran exposició a Binimelis a principis de 2016 per commemorar el 400è aniversari de la seva mort. La directora del Museu, María José Rivas, va destacar llavors a l’ARA Balears que Binimelis és “un dels nostres autors més oblidats”. Entre els objectes exposats, destacava el primer mapa de Manacor i la seva costa -del qual es té constància-, una peça que, segons Rivas, “incomprensiblement no es troba a cap arxiu de Mallorca”.