Convents de clausura per als turistes?

PalmaLa tesi doctoral de Margarita Novo Málvarez, defensada a la UIB Segons informa la Universitat, el treball s'ha centrat en tres grans línies temàtiques: els models de gestió del patrimoni religiós; Palma com a ciutat conventual; i la crisi i problemàtica actual d'aquests convents i la seva possible relació amb el sector turístic cultural.

En la seva tesi 'Els convents de clausura del centre històric de Palma. Potencialitats i nous usos vinculats a la gestió del seu patrimoni cultural', dirigida per la doctora Mercè Gambús, Margarita Novo ha estudiat aquests edificis històrics, per fer un diagnòstic de la seva situació i conèixer les potencialitats i els nous usos relacionats amb el turisme del centre històric palmesà.

"Els convents de clausura de Palma constitueixen un llegat de gran importància patrimonial i urbana. Des del primer convent fundat al segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca pels cristians, se'n varen arribar a comptabilitzar més de vint al segle XVII. Al llarg d'aquest procés fundacional, que va començar a l'edat mitjana i es va consolidar a l'edat moderna, els convents de clausura no només varen modificar aquelles àrees sota la seva influència directa, sinó que varen ser determinants en la construcció d'un determinat model de ciutat", destaca la UIB en el seu comunicat.

A pesar que les desamortitzacions varen donar inici a una perllongada etapa de crisi, "el vell ordre de la ciutat conventual perviu amb la presència de les clausures femenines. Totes es localitzen a l'antiga ciutat d'intramurs, mantenen la seva seu històrica i, en general i malgrat les transformacions i adaptacions que varen sofrir amb el pas del temps, els seus nuclis conventuals s'han conservat amb un alt grau d'integritat", informa la UIB sobre el plantejament de la tesi.

Novo va completar el seu treball amb entrevistes a representants de les comunitats de religioses de cada convent, "amb la intenció de conèixer-ne la situació de manera directa i de tenir en compte la visió de les persones que els habiten i gestionen".

La investigadora conclou que "els convents de clausura actualment mantenen un complex diàleg amb la ciutat, i constitueixen enclavaments tancats, aliens a la vida i a les dinàmiques urbanes pròximes". A més a més, "la crisi de vocacions, d'una banda, i la necessitat de crear i diversificar productes turisticoculturals al centre històric, de l'altra, obre una via de possible col·laboració que, tenint en compte els riscos que això comporta, mereix ser considerada", indica la Universitat.