Ets dona? No pots opinar a classe

Palma“Has fet un examen perfecte, per això t’he suspès. És impossible que una dona pugui treure un 10 sense copiar”. D’aquest exemple ja en fa més de 10 anys i la conversa va tenir lloc en un despatx de la Universitat de les Illes Balears. La víctima no vol donar el nom; l’implicat ja s’ha jubilat.

Tot i ser un fet que va passar ja farà més d’una dècada, avui dia a la UIB continua havent-hi casos d’assetjament sexual. Un grup de quatre al·lotes i tres al·lots ha nascut amb la idea de combatre aquestes situacions i reivindicar la igualtat de sexes. És la Lliga feminista i ha rebut tants elogis com crítiques per les seves reivindicacions.

Per què no hi ha tantes denúncies com casos d’assetjament? La resposta, per la portaveu de la Lliga, Constança Ponce, és clara: “Sens dubte és per por. La gent no acostuma a creure que això passi”. El resultat de l’exemple esmentat a les primeres línies és una altra de les explicacions de per què no es denuncia aquest tipus de situació: la impunitat d’alguns professors. La conseqüència: “Vaig haver de fer un examen dolent a setembre perquè m’aprovàs”, explica la víctima.

Paternalisme

Aquesta mateixa persona relata a l’ARA Balears que un professor -que actualment està en actiu- feia insinuacions a les alumnes. “Jo havia de demanar a la meva parella que entràs amb mi al seu despatx”, especifica, ja que se sentia “incòmoda” davant el professor. Altres al·lotes expliquen que fa pocs anys aquest mateix professor els va fer, també, comentaris, propostes i insinuacions.

Ponce lamenta que a les aules, moltes vegades, “el tractament no és el correcte”. En aquest sentit, explica que hi ha professors que posen en dubte si estàs capacitat per opinar a classe i d’altres que adopten una actitud paternalista davant de les dones.

Com es pot combatre l’assetjament a la UIB? Des del 2006, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) assegura que és imprescindible que totes les universitats tinguin un protocol de prevenció i actuació davant d’aquests casos. La UIB va aprovar el febrer de l’any passat el I Pla d’igualtat 2015-2017, que estableix disposar de protocols d’acció contra la discrimació, l’assetjament sexual i per raó de sexe”. Ponce afegeix que la Lliga coneix l’existència d’aquest protocol, però denuncia que la feina de la UIB no és del tot completa. “Pensàvem que hi havia un forat” en la defensa dels drets de les dones, declara, i afirma que “no és suficient fer un minut de silenci per les víctimes”, sinó que “s’ha d’analitzar què hi ha al darrere”. A més, assenyala que “no hi ha prou difusió” de la feina de la Universitat en aquest sentit. El protocol de la UIB afecta tot el personal i assegura que queda prohibit qualsevol tipus de represàlia contra les persones que efectuïn les denúncies. Si un alumne vol denunciar que ha patit assetjament, pot informar de la situació el Servei de Prevenció de la UIB i l’Oficina per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la Universitat.

També els campus catalans implanten des de fa poc temps protocols per prevenir els abusos i la violència masclista entre estudiants i personal universitari.

Pel que fa a les característiques dels assetjadors, acostumen a ser homes, però sense un perfil tipificat, ja que és molt divers. Es pot donar en cas de xantatge sexual i d’assetjament sexual ambiental, i pot ser lleu (floretes o comentaris), greu (insinuacions) o molt greu (tocaments i pressions).

La persona afectada pot sofrir danys psicològics, laborals i acadèmics. Segons el protocol de la UIB, l’assetjament sexual “porta a la frustració, la pèrdua d’autoestima, l’absentisme i una minva de la productivitat”. També té conseqüències psicològiques com depressió, estrès o ansietat; físiques, com trastorns del son, i laborals, com baixes o acomiadaments.

On és el límit? Algunes alumnes preguntades per l’ARA Balears afirmen que “en el moment que la víctima se sent violentada, aquest és el límit”. D’altres no ho tenen tan clar, però coincideixen que s’ha de frenar i que si algú diu que ‘no’, és que ‘no’.

Els joves consideren assetjament menys casos

L’alumnat, majoritàriament, és qui considera assetjament sexual un menor nombre de comportaments. És una de les conclusions que aporta l’estudi de l’equip investigador de la UIB liderat per Esperanza Bosch, L’assetjament sexual a l’àmbit universitari: elements per millorar la implementació de mesures de prevenció, detecció i intervenció. L’equip enquestà alumnes, personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS), i detalla que és el PAS qui més comportaments considera assetjament. Els alumnes en cenyeixen la definició a comportaments de xantatge. L’estudi conclou que els homes -especialment els alumnes- troben normals i/o grollers una major quantitat de comportaments en relació amb les dones, però sense arribar-ho a trobar una classe d’assetjament. L’estudi retrata que hi ha un acord a considerar assetjament els comportaments que es podrien catalogar com a “molt greus”, però que no esdevé el mateix amb l’assetjament “ambiental”.