Dones que obriren el camí a l’esfera pública

PalmaMaria Mayol, que va néixer a Sóller el 1883, fou la primera i única dona mallorquina candidata a diputada a les eleccions generals de 1933 per la coalició republicanosocialista. Mayol s’atreví a desafiar un règim liberal construït sobre les idees de la modernitat que, paradoxalment, excloïa els drets polítics de les dones. Tot i els entrebancs, Mayol i algunes conciutadanes aconseguiren obrir-se pas entre les escletxes d’un sistema que els havia vedat l’exercici públic.Aquells anys van veure les primeres dones que estudiaven a la universitat i es doctoraven. Començà a haver-hi metgesses que obrien consultes. Les dones republicanes i anarquistes s’iniciaren en la premsa escrita i en la realització de mítings. Cada vegada era més freqüent veure-les participar a les manifestacions.

La culturització de la dona, de la qual Mayol és impulsora indiscutible, va dur-la a fundar, el 1926, Foment de Cultura de la Dona, que volia posar fi a la marginalitat cultural i laboral que patien aquells anys. Cal tenir en compte que no va ser fins al 1931 que la República va concedir el sufragi femení, pel qual van lluitar aferrissadament la mateixa Mayol i Clara Campoamor, una altra de les màximes representants del sufragisme femení.

Partint d’un feminisme moderat, Mayol va anar radicalitzant-se i començà a treballar per fer realitat el somni d’organitzar políticament les dones entorn del republicanisme d’esquerres. L’abril de 1933 s’afilià a Acció Republicana, partit fundat per Manuel Azaña i que a Mallorca acabà organitzant el nacionalisme d’esquerres. Va anar acostant-se també al feminisme republicà espanyol. Aquella va ser una època de gran activitat política per a Mayol, que prodigà conferències i articles a favor de la participació de la dona en la vida política. El maig d’aquell mateix any presentà a la seva vila natal Acció Ciutadana Femenina, que estava lligada a Acció Republicana i era una organització de dones republicanes que donaven formació cívica a les dones. Aleshores inicià la campanya electoral per presentar al novembre la seva candidatura per la coalició republicanosocialista. Treballà, sobretot, per encomanar a les dones de qualsevol ideologia que pacificassin la política. Isabel Peñarrubia explica al llibre Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936 que la dreta local inicià una campanya de desprestigi contra ella, la dreta sollerica acusant-la d’anticatòlica i d’haver-se fet propaganda a través de Foment de Cultura de la Dona.

Nous horitzons

No guanyà les eleccions perquè perdé contra Joan March, de la coalició de centredreta, però va obtenir bons resultats, amb 29.760 vots.Aleshores començà un viatge a la cerca de noves metes. El curs 1933-34 va fer de mestra a l’institut de Felanitx, des d’on va integrar-se al nucli local d’Esquerra Republicana Balear i ajudà a crear la Joventut d’Esquerres. La flama política de Mayol s’apagà durant el franquisme, però la seva obra s’ha aconseguit obrir pas i fer-se un lloc en la història.

Cultura i republicanisme al consistori

Joana Sintes fou la primera regidora de Menorca. Va néixer a Buenos Aires el 1901 i viatjà a Alaior el 1914. Durant els anys vint s’afilià a les Joventuts Republicanes. L’any 1933, en les primeres eleccions realitzades després de la proclamació de la República, per primera vegada en la història local una dona va ser escollida com a regidora de l’Ajuntament. Fou una dona molt instruïda. Per aquest motiu, en el seu pas per la política menorquina, s’encarregà de la Comissió de Foment i Cultura. El Consistori, però, no va tenir temps de desenvolupar les seves activitats completament, perquè el 20 de juliol de 1936 va crear-se una comissió executiva contra les forces de l’exèrcit que s’havien apoderat de l’Ajuntament el dia de l’Alçament Nacional.

Paraules incisives contra els feixistes

Maria Marí va ser la primera dona que participà en un míting polític a l’illa d’Eivissa, per les eleccions del 16 de febrer de 1936. Va néixer a Sant Llorenç de Balàfia el 1909 i milità activament al partit republicà de Manuel Azaña durant la II República. En aquell míting, va fer un parlament sobre l’educació, els drets de les dones i la seva situació, principalment al món rural. “Les dones del camp són unes esclaves”, va dir. “Han de rebre instrucció igual que els homes i han de tenir els mateixos drets”, hi afegí. Aquell míting, però,li va sortir car. Durant els mesos posteriors a l’inici de la Guerra Civil, els feixistes intentaren tancar-la a la presó i, més tard, assassinar-la. Després de ser perseguida, el març del 37 fou detinguda juntament amb el seu home. Ingressaren a la presó. Gràcies a les gestions de la sogra de Marí, evità la condemna a mort de la parella, però sí que els acusaren de rebel·lar-se. Marí va viure tancada quasi quatre anys, primer a la presó d’Eivissa i després a la de la Palma. Al final li concediren l’indult.

Un rostre clandestí contra el franquisme

Francisca Bosch (1932-1992) va ser una de les líders més populars dels comunistes a les Balears. Inicià la militància comunista en la clandestinitat arran de l’afusellament del dirigent Julián Grimau. Als anys 70, Bosch va ser nomenada responsable política del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Des d’aleshores, va treballar incansablement contra el franquisme, així com a favor dels drets de les dones i la classe treballadora. L’any 1977, amb la legalització de la formació, va esdevenir la cap de llista de la candidatura del partit a les Illes a les primeres eleccions democràtiques.