L’economia circular cerca unir els interessos humans i empresarials

Palma“Si no canviam la manera de comportar-nos, hi ha poc futur, però volem ser positius i avui parlam d’una manera de canviar-ho: l’economia circular”. Amb aquestes paraules, el consultor en sostenibilitat ambiental Daniel Wahl va donar ahir el tret de sortida a una conferència per parlar d’un nou model econòmic que tingui en compte el medi ambient. Acompanyat de l’expert en disseny de models de negocis circulars i director d’Ecologing, Nicola Cerantola, i el director del projecte Artifex balear, Miquel Ramis, Palma Activa organitzà aquesta xerrada per fer un gir a la manera d’entendre el sistema productiu.

Una alarma que s’ha transformat en realitat és la de l’esgotament de recursos no renovables. A més, segons Ramis, el 50% dels elements de la taula periòdica té una caducitat de 50 anys. Produir a partir de certs elements que tenen data de mort es converteix en un cop de gràcia a la Terra. Wahl va alertar, fins i tot, que s’ha arribat a un punt en què ser sostenible ja no és suficient. Cal considerar que el primer dia d’excés a la Terra va ser el 23 de desembre de 1970, i que a mesura que van passant els anys, aquesta data s’avança. El 2015, era el 13 d’agost. Per això, els experts reclamen mirar nous models productius que tinguin en compte els límits planetaris que no es poden sobrepassar.

Produir de manera lineal, així com la gran part de la població concep el procés de producció i consum, és car mediambientalment. Wahl va reivindicar la necessitat de mirar al futur per revertir la situació. Per ell, el major augment de l’ecoeficiència s’aconsegueix a través de la innovació sistèmica. Segons l’expert, “la innovació tecnològica ha empès diversos cicles d’auge i depressió en l’economia global”, i apunta: “La pròxima onada d’innovació es basarà en la transformació de sistemes i processos degeneratius en solucions regeneradores”. Indica conceptes concrets, com química verda, ecologia industrial, biomímesi i nanotecnologia verda. L’economia circular és el conjunt d’aquest onatge.

Reutilització de residus

Aquest tipus d’economia persegueix, sobretot, utilitzar els residus generats com a nutrients per a altres produccions. Per tant, es tracta d’eliminar el concepte de residu com fins ara l’hem conegut. Tots els recursos es generen de manera infinita a través d’energies renovables, noves formes de consum i avanços tecnològics. Cerantola va assegurar, però, que s’ha de tenir present sempre el context i les dinàmiques del mercat. Cada territori ha de treballar segons les seves necessitats i característiques.

En la perspectiva de l’economia circular, hi ha dues dimensions: el cercle biològic i el cercle tecnològic. En el segon cas, s’han de tenir en compte els materials de què està fet el producte i l’energia que s’utilitza per separar-los un cop ja no són útils. A vegades, ja no surt a compte, i queda al fems. “Si continuam creant materials composts, al final no tindrem energia per separar-los”, advertí Wahl. Si el producte es crea amb materials biodegradables o reutilitzables, tant l’empresari com el consumidor poden guanyar. Per això també es tractaria de canviar el model de pagament. Damunt la taula, els experts posaren la idea de comprar productes per tarifa plana, amb preus de manteniment o de recanvi si es trenquen.

En aquesta direcció, també es va posar en dubte el model de l’obsolescència programada. Són aquells productes que les empreses creen amb uns anys de vida establerts de manera que durin menys i el consumidor es vegi obligat a renovar-los cada cert temps.

“La primera passa per acostar-nos a l’economia circular és tractar de fomentar un nou tipus d’emprenement”, defensa Cerantola. Com es pot arribar aquí, si les grans empreses dominen el mercat? Cerantola creu que l’oportunitat continua existint. Posa l’exemple d’AirBnb o algun altre projecte d’economia col·laborativa. La clau és que un primer projecte d’economia circular exploti el mercat, creixi, s’enforteixi i que, d’aquesta manera, les tendències canviïn. L’oportunitat, assegura, hi és: “Els models de negoci són capaços de modelar els comportaments de les persones”.

Xarxa empresarial

L’objectiu que també s’està cercant és poder crear una xarxa d’empreses que col·laborin en aquest sentit. I, sobretot, tornar i remarcar la idea del residu d’una com a font d’energia de l’altre. La tendència, així mateix, és arribar a la producció i consum a la demanda i de quilòmetre 0, una oportunitat que les Balears poden explotar per les seves característiques territorials i que des de diversos sectors s’intenta potenciar.

Amb tot, el model circular cerca que “l’interès de les empreses s’alineï amb els interessos de la humanitat”, va destacar Cerantola. Per això és necessària una “educació en valors, transversal i posar el talent al servei de la humanitat”. Que el sistema bancari es conjugui amb tot aquest vessant és un altre fet necessari, apuntaren els ponents.

Retorn a l’artesania

Ramis, per part seva, va explicar el seu model de negoci, que cerca defugir els elements no renovables. Se centra en l’autoconstrucció i revitalitza tendències inspirades en l’artesania. Es tracta, també, d’utilitzar la tecnologia apropiada i assegurar-se que suposarà un baix manteniment. “Revisitant la tradició des d’un angle nou, podem aprendre coses. Potser no és tan important reiventar la roda, sinó mirarla des d’un angle diferent”, exposà. Ramis va defensar l’artesania amb la idea que en el futur serà difícil trobar feina dins una empresa, on les màquines llevaran les possibilitats als humans. “La solució és fer coses que estiguin a la mà d’un mateix. Si no tenc inversió, ni puc importar... he de crear quelcom”, va remarcar Ramis.