El sistema educatiu emmalalteix el professorat i afecta negativament el rendiment dels alumnes

La tesi doctoral de David Sànchez Llull, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga l'impacte de la síndrome d'esgotament professional ('burnout syndrome' en anglès) sobre el professorat dels centres d'ensenyament públic de les Illes Balears. El treball ha estat dirigida pels doctors Martí X. March i Lluís Ballester, del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.

En el context educatiu, aquesta síndrome és una problemàtica psicosocial que afecta significativament el professorat i que es caracteritza pel cansament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal. Ara bé, alhora, aquesta problemàtica està lligada al rendiment educatiu.

L'investigador ha detectat nivells moderats d'esgotament professional als centres d'ensenyament públics de les Illes, amb un percentatge important de docents susceptibles de desenvolupar la síndrome o que la pateixen. Així, segons la recerca de David Sànchez, ara per ara aquest mal afecta aproximadament un 33 per cent del professorat i, pel que fa a les variables analitzades, la recerca ha detectat que un 33,04 per cent pateix cansament emocional, un 32,16 per cent presenta problemes de despersonalització i un 33,16 per cent té poca realització personal.

Així mateix, l'estudi assenyala que el pla de prevenció dels riscs laborals, seguretat i salut és deficitari i també destaca que no compleix les normatives espanyola i comunitària de manera rigorosa, la qual cosa impedeix que problemes psicosocials com l'esgotament professional es puguin detectar i prevenir i que s'hi pugui actuar per minimitzar-los.

L'investigador apunta que el model educatiu de les Illes Balears emmalalteix els professors de manera significativa i que les eines per minimitzar les problemàtiques psicosocials que actualment incideixen en els centres públics, i més concretament els plans de prevenció de riscs laborals, no s'apliquen de manera correcta. Així, es crea un context laboral que fomenta una escola no saludable. Davant aquesta situació, es planteja la necessitat de crear centres que potenciïn una interacció positiva i directa entre el professor i l'alumne, perquè això proporciona seguretat tant al docent com al discent, des de la perspectiva que un entorn escolar positiu repercuteix directament en l'actitud dels mestres de manera positiva i millora el procés d'aprenentatge dels estudiants i, en conseqüència, també els resultats acadèmics.

En definitiva, David Sànchez conclou que cal fomentar una escola saludable a partir dels plans de prevenció de riscs laborals, seguretat i salut per aconseguir reduir un dels problemes més importants que afecten el sistema educatiu, el 'burnout'. És a partir de la reducció d'aquesta problemàtica psicosocial que es podrà aconseguir incidir positivament en els resultats acadèmics dels alumnes i minimitzar un altre mal greu, el del fracàs escolar a les Balears.