Eivissa: 20.000 litres d’oli que fan curt

EivissaEivissa no és illa de tradició d’oli, almenys no en l’àmbit industrial, com si que ho és des de fa menys de 20 anys. Com a la resta d’illes, els romans van ser els encarregats de dur aquests arbres que, amb el pas dels anys, van quedar relegats a petites collites que es feien més domèsticament i en quantitats que servien per poc més que per donar servei als habitants de les cases pageses que, durant segles, han poblat el camp eivissenc.

Des de fa poques dècades, però, el món de l’oli s’ha industrialitzat. Així, l’any 2009 naixia l’Agrupació de defensa vegetal i sanitària de l’olivera, creada, al principi, per lluitar col·lectivament contra les plagues i les malalties que afecten les plantacions d’oliveres d’Eivissa, i que més tard esdevindria el segell Oli d’E, com a símbol del reconeixement de l’origen purament eivissenc del producte.

Aquelles petites collites domèstiques ja són part de la història. Es calcula que, des de la creació d’aquest ens, el nombre d’oliveres s’ha incrementat un 250%. De les sis marques que començaren avui, Eivissa n’acull 15, que es reparteixen en 105 hectàrees d’oliveres. Unes 60 estan adherides a la producció integrada de les illes i 33 són de producció ecològica. La resta són un simple vestigi d’aquella tradició casolana de “fer oli”.

Tal com passa a la resta d’illes, l’arbequina i la picual són les varietats que més pes tenen dins dels 20.000 litres que es produeixen anualment. De la primera classe, hi ha unes 14.000 oliveres, mentre que, de la segona, la xifra es redueix a 10.000. Tot i aquestes xifres, a la presentació de la marca Oli des Güelo, l’enginyer agrònom Joan Marí, responsable del control de l’agrupació de productors d’oli d’Eivissa, va assegurar que els productors de l’illa “gairebé ja havien venut tota la seva producció” i la tenien “compromesa” per a l’octubre, motiu pel qual es convidava els joves agricultors a plantar oliveres i a sumar-se a aquesta indústria en constant creixement.

El Trull de Sant Joan

El darrer avanç al món de l’oli eivissenc ha estat l’obertura del trull de Sant Joan durant el mes d’octubre. Feia vuit anys que aquestes instal·lacions eren una reivindicació dels nombrosos sectors que es dediquen a fer el que consideren “or líquid” a la zona del nord de l’illa. Ubicat a l’encreuament de Benirràs, aquestes instal·lacions han estat una realitat gràcies al Pla leader de desenvolupament rural del Consell d’Eivissa, que hi ha aportat el 40% del cost de les instal·lacions, i del 60% restant, que han aportat els 47 socis actuals comprant accions de l’empresa, entre ells Joan Lucas Escandell Marí -que, amb només set mesos de vida, és el soci més jove.

Aquest és l’únic trull que rebrà oli de qualsevol productor de l’illa. “No només es volia donar servei als veïns de Sant Joan, sinó a tots els productors d’Eivissa”, va explicar el president d’Oli Eivissenc des Trull de Sant Joan, Mariano Tur. Aquesta instal·lació té capacitat per treballar entre vuit i 10 hores al dia i per gestionar entre 12 i 15 tones d’olives diàriament, segons va explicar el president de la cooperativa.

Oliada: darrera marca col·lectiva

El somni de molts petits productors d’Eivissa té un nom propi: Oliada. Aquesta marca d’oli verge extra té una acidesa de 0,22. Va néixer el 2011 i, en la primera tanda, va tenir una producció de prop de 1.800 litres. És un oli extra d’arbquina, picual i empeltre, i els autors parlen d’un oli afruitat, amarg i mig picant. La propietària de la marca és l’Agrupació de defensa vegetal i sanitària d’Eivissa, i és el resultat de mesclar els diferents olis procedents dels mateixos socis productors que segueixen el control que regeix la normativa de Producció Integrada de les Balears. Com la majoria d’olis d’Eivissa, aquest és “especialment fresc”, ja que el consum se centra en el mateix any de la producció.