Emili Colom: "Quan es digui que som patrimoni, la gent començarà a demanar qui som i què feim"

PalmaEmili Colom és marger des de fa 30 anys, després d’haver passat com a aprenent per la primera escola taller de margers, que va fer-se a Sóller. Treballa per al Consell de Mallorca i explica que va provar sort amb els marges perquè l’arquitecte Tomàs Fortuny va dir-li que era “una professió de futur”.

Així doncs, no va ser una decisió vocacional?

Jo en aquell moment era una saltimbanqui: un poc de feina aquí, una poc allà. Feia molta feina al camp perquè el meu pare era pagès de muntanya, i fins que va sortir l’opció de marger. Les escoles tallers duren dos anys, però la de Sóller era primerenca i només hi vàrem estar nou mesos.

I després?

Vaig estar dos anys i mig, gairebé tres, fent d’autònom. En aquell temps es podia viure bastant bé treballant de marger. I fins que el Consell de Mallorca va obrir unes places de marger i m’hi vaig presentar, però era un temps en què et feien contractes de sis mesos, te’n passaves tres al carrer... Per això, durant un temps, vaig compaginar la feina del Consell amb altres treballs com a autònom.

Com és la feina d’autònom?

Abans no era com ara. Jo em vaig ficar molt en el món rural i la pagesia perquè té una cosa bona: que sempre tens feina perquè cada any cauen marges. Però xerram d’uns anys en què hi havia feina a potades... Ara és diferent i a mi m’és molt llunyà, perquè fa molt de temps que som al Consell. Allà he fet de mestre marger a diverses escoles taller: al bosc de Bellver, al Jonquet, a la serra de Tramuntana i a la Trapa, que va ser la darrera.

Per què ja no se’n fan?

Perquè per fer una escola taller necessitaries un títol oficial i, pel que sé, hi ha problemes a Madrid perquè el Ministeri d’Educació ens doni un títol homologat que nosaltres puguem lliurar als nostres aprenents. No pots fer escoles perquè no pots donar títols... I tot s’ha aturat de cop fins que s’arregli la qüestió de la titulació.

Quants d’aprenents tenia una escola taller?

Vuit per mestre. Algunes escoles, com la de la Serra, tenien dos mestres i eren setze, però n’hi ha molt pocs que facin feina de marger.

Quin era el perfil de les persones que s’hi apuntaven?

Cap. Jo n’he vist de pertot. He vist al·lots que la mare estava fins al monyo de veure’ls per ca seva i els deia: “Au, ves a fer feina”, i aquell al·lot s’apuntava de marger perquè sabia que eren dos anys amb un sou i que hi vas a aprendre. També hi havia senyorets.

És una professió on costa trobar feina?

És una professió que ha passat per una crisi com tothom en el món de la construcció. De rebot, qui feia feina per les finques també ha rebut perquè els terrenys no treien tant i això ha fet disminuir els ingressos de qui podia contractar un marger. Hi hagué una aturada molt forta per als autònoms.

Quin percentatge d’aprenents treballa ara de marger?

Si hi ha cap cens, el desconec, però diria que de l’escola de Tramuntana, on entraren setze persones, n’hi ha cinc que treballen, i del Jonquet, dues o tres més.

Quina és la millor part d’aquesta feina?

M’ha tocat una professió molt guapa perquè som al Consell i feim feina al camp, als camins, a la Serra... Això és el més guapo: la varietat. Ara, un autònom a qui toca fer xalets... potser passa més gust quan arriba el cap de setmana.

Quina és la pitjor?

El desgast físic. És una professió que crema molt i tothom rep: o l’esquena o els genolls o els braços... És molt dura, sobretot si ho fas com toca, aixecant pedres de 150 o 200 kg perquè un marge aguanti com a mínim cent anys. A més, tot és traça, força i palanca, no tenim maquinària per col·locar les pedres.

L’ofici de marger està reconegut en l’àmbit social?

Crec que es reconeixerà socialment quan se’ns reconegui a Madrid i a la Unesco. Quan es digui que som patrimoni, la gent començarà a demanar qui som i què feim. Ara ho valora més qui va d’excursió, passa per un camí i veu els canvis, que no es fan sols, però que arribi a tota la ciutadania és un poc difícil. En canvi, si ho diu la Unesco... La Unesco és la Unesco.

Si no es fan escoles taller, xerram d’una professió en perill? Hi ha joves interessats en l’ofici?

El que ven més avui dia és ser informàtic, però sempre hi haurà algun jove que veurà aquí una manera de guanyar-se un euro. No crec que desaparegui. Fa uns anys sí que hi havia perill i per això va fer-se aquella primera escola.

Com veis la idea del gremi de margers?

Està molt bé que algú hagi agafat la iniciativa i no hauria estat possible si no fos per la voluntat d’una persona amb ganes. Tanmateix, jo no m’hi afegiré fins que no hi hagi un procés democràtic per elegir-ne un president. També entenc que hauria estat difícil moure tot el que s’està movent ara de manera col·lectiva.