Emilia Gallardo: “Ja no vaig al contenidor, ara puc omplir la gelera”

PalmaFa dos anys que Emilia Gallardo va haver de deixar de treballar per prescripció mèdica.

Netejava gairebé 14 hores diàries tant a cases com pels carrers de la barriada de la Soledat, de Palma, fins que li diagnostiren una malaltia crònica. “Tenc fibromialgia, a més d’una malformació de columna i de cadera, i pas molt de temps dins el llit. Estic pendent que enguany em posin una pròtesi”, explica.

Posant per davant la seva salut, el traumatòleg li va prohibir treballar i va ser llavors quan s’acabaren els ingressos. “No em va quedar cap altra opció que començar a anar a cercar menjar als contenidors dels supermercats”.

Emilia actualment té una parella i dos fills, de 12 i 15 anys. La més jove està a càrrec del servei de menors del Govern fins que tingui un habitatge digne per viure, cosa que, des que percep la renda social, cada vegada està més a prop de succeir.

“L’assistenta social del centre de salut de Llevant Sud que em visita em va avisar que es posava en marxa la renda social i que la demanàs perquè jo complia totes les condicions”.

Certament, en qüestió de mesos li atorgaren una ajuda de 688 euros per una unitat familiar de quatre persones i les coses començaren a canviar.

“Ja no vaig al contenidor. Ara puc omplir la gelera. Puc donar als meus fills tot allò que mai no els vaig poder donar: escola, uniformes, menjar, un sostre...”, explica.

Des de fa un any, a més, va adquirir un petit terreny on, poc a poc, es va construint una casa. “La reformam nosaltres, a poc a poc. Abans no teníem ni sostre, per això la meva filla no pot viure amb nosaltres, però ara ja acabam el bany, i tindrem la casa en condicions perquè pugui tornar”, conta.

Canvi de vida

Tenir uns ingressos fixos cada mes, per pocs que siguin, ha canviat la vida d’Emilia. “Ara puc gestionar en què i com invertir els doblers”.

L’ajuda la rebrà puntualment el dia 31 de cada mes fins que els seus fills siguin majors d’edat. “Excepte el mes de desembre, que ens fan l’ingrés el dia 22”, incideix mentre se li escapa alguna llàgrima. I és que enguany el Nadal ha estat diferent.

“Vaig poder comprar torró, i preparar un sopar com toca. Els meus fills mai havien tingut Pare Noel fins enguany. Per a mi suposa molt”.

Sense poder treballar i sense gairebé alternatives, Emilia Gallardo té la seguretat que cobrarà una ajuda a final de mes. Arran del que ha suposat aquest gir a la seva vida, “em sent estimada”, declara.

Una vida difícil

El camí d’Emilia Gallardo per arribar fins on ha arribat ha estat molt dur. Va quedar tota sola amb la custòdia dels seus dos fills quan la seva exparella se’n va anar sense ajudar-la econòmicament tot i que era el seu deure. “Per percebre la renda social vaig haver d’acreditar que el pare dels nins no em pagava allò que li corresponia i vaig haver de presentar una demanda als jutjats, vaig fer tot allò que em varen dir”, explica. Tot i això, destaca que, quan va ser necessari, l’administració es va fer càrrec de tots els papers que feien falta.